Sílvia Pérez Cruz

cantant espanyola

Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 15 de febrer de 1983) és una cantant catalana.

Infotaula de personaSílvia Pérez Cruz
Sílvia Pérez Cruz actuant amb Las Migas a Dénia
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Palafrugell (Baix Empordà)
15 de febrer de 1983 (41 anys)
Ocupació Cantautora, actriu i música
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Vaig créixer en un ambient on se'ns tractava com a adults. La meva mare donava classes d'expressió artística i insistia que havíem de ser autèntics en tot el que fèiem.[1]
(en castellà) Crecí en un ambiente donde se nos trataba como adultos. Mi madre daba clases de expresión artística e insistía que debíamos ser auténticos en todo lo que hacíamos.
  En una entrevista pel diari El País, 1 novembre 2012.
  • Quan formava part de Las Migas, molts em creien andalusa o portuguesa. Hi va haver temporades en les que em sentia incapaç de cantar en català fins que vaig tornar a agafar-li el fil, a través del portuguès.[1]
(en castellà) Cuando formaba parte de Las Migas, muchos me creían andaluza o portuguesa. Hubo temporadas en que me sentía incapaz de cantar en catalán hasta que volví a pillarle el tranquillo, a través del portugués.
  En una entrevista pel diari El País, 1 novembre 2012.
  • M'hauria d'haver dit Adriana. Vaig nàixer de part natural; molta gent al voltant. El metge va dir: "Adriana? Un nom tan gran per una nena tan petita?" Així vaig ser Sílvia. M'agrada més que Adriana.[2]
(en castellà) Me tendría que haber llamado Adriana. Nací de parto natural; mucha gente alrededor. El médico dijo: “¿Adriana? ¿Un nombre tan grande para una niña tan pequeña?” Así fui Silvia. Me gusta más que Adriana.
  Declaracions al diari El País, 27 juliol 2014.
  • M'he adonat que des de sempre he cantat de manera natural cançons molt tristes. Amb el temps vaig descobrir que la música també era per riure.[2]
(en castellà) Me doy cuenta de que siempre he cantado de manera natural canciones muy tristes. Con el tiempo descubrí que la música también era para reír.
  Declaracions al diari El País, 27 juliol 2014.
  • Jo mai no havia actuat abans, excepte en un taller a l'escola, quan tenia 13 anys. Mai he acabat d'entendre l'art de la interpretació. Es comparteixen coses, hi ha emocions, fins i tot melodies. Però no hi ha música.[3]
(en castellà) Yo nunca había actuado antes, salvo en un taller a los 13 años en la escuela. Nunca he terminado de entender el arte de la interpretación. Se comparten cosas, hay emociones, hay incluso melodías. Pero no hay música.
  Declaracions al diari El País, 17 febrer 2016.
Sobre el fet d'ésser la protagonista de la pel·lícula Cerca de tu casa
  • Va resultar una experiència molt estranya i molt forta: la sensació de perdre i al següent segon l'alegria de guanyar. El discurs va ser improvisat, vaig començar demanant disculpes. Després vaig passar tota la nit buscant als pobres nois que van creure per un moment que havien guanyat. Es veu que van marxar de la gala.[3]
(en castellà) Resultó una experiencia muy extraña y muy fuerte: la sensación de perder y al segundo siguiente el subidón de ganar. El discurso fue improvisado, empecé pidiendo perdón. Después me pasé toda la noche buscando a los pobres chicos que creyeron por un momento que lo habían logrado. Se ve que se fueron de la gala.
  Declaracions al diari El País, 17 febrer 2016.
Comentari sobre què va sentir en guanyar el premi Goya a la millor cançó original per Blancanieves. La presentadora de la gala es va confondre a l'hora de llegir el targetó de premiats.
  • Va ser el primer cop en la meva vida que vaig sentir el masclisme en la recepció del meu treball. Sempre he viscut envoltada d'homes i m'he sentit molt respectada. Però quan a la portada d'un disc poses un músic i una cantant, un home i una dona, es dóna per suposat que el que pensa és l'home i no la dona.[3]
(en castellà) Fue la primera vez en mi vida que sentí el machismo en la recepción de mi trabajo. Siempre he vivido rodeada de hombres y me he sentido muy respetada por ellos. Pero cuando en una portada pones un músico y una cantante, un hombre y una mujer, se presupone que el que piensa es el hombre y no la mujer.
  Declaracions al diari El País, 17 febrer 2016.
Sobre la recepció que va tenir el disc que va fer conjuntament amb Raül Fernández Miró (Refree)

Sobre Sílvia Pérez Cruz

modifica
  • És músic de cap a peus, em va sorprendre quan vaig assistir a un seminari que va impartir sobre veu i piano.[1]
(en castellà) Es música de los píes a la cabeza, me asombró cuando asistí a un seminario que dio sobre voz y piano.
  1 novembre 2012. — Santiago Auserón
Paraules dites per Santiago Auserón quan aquest finalitzava una entrevista amb el mateix periodista que seguidament entrevistaria Sílvia Pérez Cruz
  • Compte, sona tan bonica que costa no enamorar-se'n.[1]
(en castellà) Cuidado, suena tan hermosa que cuesta no enamorarse.
  1 novembre 2012. — Santiago Auserón
Paraules dites per Santiago Auserón quan aquest finalitzava una entrevista amb el mateix periodista que seguidament entrevistaria Sílvia Pérez Cruz
  • Si aconseguíem posar tota la veritat que té ella quan canta a la pel·lícula, la cosa funcionaria. A més, va resultar tremendament inspiradora per a tothom durant el rodatge.[3]
(en castellà) Si lográbamos poner toda la verdad que ella tiene cantando en la película, la cosa funcionaría. Además, resultó tremendamente inspiradora para todos durante el rodaje.
  Declaracions al diari El País, 17 febrer 2016. — Eduard Cortés
Sobre el fet d'ésser la protagonista de la pel·lícula Cerca de tu casa
  • Quan la vaig veure, vaig tenir clar que era una artista excepcional. Tenia una manera d'improvisar molt poc comú. Curiosament, llavors no va voler cantar, deia que li feia vergonya.[3]
(en castellà) En cuanto la vi, tuve claro que era una artista excepcional. Tenía una manera de improvisar muy poco común. Curiosamente, entonces no quiso cantar, decía que le daba corte.
  17 febrer 2016. — Llibert Fortuny
Quan la va preparar per les proves d'accés a l'ESMUC

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Manrique, Diego A. «La magia y el instinto de Silvia Pérez Cruz». El País, (01-11-2012) [Consulta: 24 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 Cruz, Juan «Me gusta ver cómo se unen gentes opuestas». El País, (27-07-2014) [Consulta: 24 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Seisdedos, Iker «Sílvia Pérez Cruz, una voz en libertas». El País, (17-02-2016) [Consulta: 24 octubre 2016].

Enllaços externs

modifica