Remeis a l'amor
Remeis a l'amor (en llatí: Remedia amoris) és un poema didàctic, format per 814 dístics elegíacs, escrit pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó.
Remedia amoris | |
---|---|
Projectes germans | |
Informació a la Viquipèdia | |
Dades generals | |
Autor | Ovidi |
Citacions
modifica- Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[1]
- (en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
- L'amor sempre engalipa i troba aliments en la dilació.[1]
- (en llatí) Uerba dat omnis amor reperitque alimenta morando.
- La medicina és, si fa no fa, l'art de l'oportunitat.[1]
- (en llatí) Temporis ars medicina fere est.
- L'amor cedeix davant el treball.[1]
- (en llatí) Cedit amor rebus.
- (en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
- Quan el cor es divideix en dos i corre d'una amiga a l'altra, l'amor per l'una afebleix la passió per l'altra.[1]
- (en llatí) Secta bipertito cum mens discurrit utroque, / Alterius vires subtrahit alter amor.
- L'amor penetra en els esperits pel costum, hom el desaprèn pel costum: el qui podrà fingir la guarició estarà guarit.[1]
- (en llatí) Intrat amor mentes usu, dediscitur usu: / Qui poterit sanum fingere, sanus erit.
- L'amor perdura igualment quan el nodreix la desconfiança; si tu vols expel·lir-lo, expel·leix el temor.[1]
- (en llatí) Fit quoque longus amor, quem diffidentia nutrit: / Hunc tu si quaeres ponere, pone metum.
- No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—[1]
- (en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
- En la pràctica de l'amistat, hom troba un ajut no pas lleuger.[1]
- (en llatí) Hic quoque amicitiae non levis usus erit.
- Però amb més seguretat s'apaga la flama progressivament que no de sobte; cessa a poc a poc d'estimar: de segur no recauràs.[1]
- (en llatí) Sed meliore fide paulatim extinguitur ignis / Quam subito; lente desine, tutus eris.
- És un crim d'avorrir una dona que hom estimava fa poc.[1]
- (en llatí) Sed modo dilectam scelus est odisse puellam.
- És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.[1]
- (en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
- (en llatí) Non habet, unde suum paupertas pascat amorem: / Non tamen hoc tanti est, pauper ut esse velis.
- (en llatí) Vina parant animum Veneri.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462.