Ounie Lecomte
actriu francesa
Ounie Lecomte (Seül, Corea del Sud, 1966) és una actriu i directora de cinema francesa d'origen coreà.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Seül (Corea del Sud), 17 de novembre de 1966 (58 anys) |
| Ocupació | Actriu, guionista i directora de cinema |
 | |
Citacions
modifica- M'ho vaig prendre com una qüestió a vida o mort: calia fer-ho perquè la meva vida personal també tirés endavant.[1]
CineAsia, 19 de setembre 2012.
- Paraules que va expressar a una entrevista davant el pas que va donar en fer la seva primera pel·lícula com a directora.
- Tot nen abandonat viu, creix, amb una imatge fantasiosa dels seus pares.[2]
- (en francès) Tout enfant abandonné vit, grandit, avec une image fantasmée de ses parents.
- Le Journal des Femmes, 28 de desembre de 2015.
- El cos nu de la mare que es troba amb les mans de la seva filla crea un vincle, un cos a cos, com el que s'hagués pogut establir en el moment del naixement. Sense paraules, només pel contacte amb la pell.[2]
- (en francès) La mise à nue du corps de la mère qui se retrouve sous les mains de sa fille crée un lien, un corps à corps, comme celui qu'il aurait pu y avoir à la naissance. Sans les mots, juste par le contact de la peau.
- Le Journal des Femmes, 28 de desembre de 2015.
- És com la història de l'ou i la gallina. Algú que és estimat pot estimar alhora i si és estimat és perquè és una persona va estimar abans... És el reconeixement de l'arribada al món. Una primera mirada d'amor gràcies a la qual tot és possible.[2]
- (en francès) C'est comme l'histoire de la poule et de l'œuf. Quelqu'un d'aimé peut aimer en retour et s'il est aimé c'est qu'une personne avant a aimé... C'est la reconnaissance de l'arrivée au monde. Un premier regard d'amour grâce auquel tout est possible.
- Le Journal des Femmes, 28 de desembre de 2015.
- Quan hi ha una separació, alguna cosa de nosaltres mateixos desapareix també.[3]
- (en francès) Quand il y a une séparation, quelque chose en nous-mêmes disparaît.
- France Culture, 5 de gener de 2016.
Referències
modifica- ↑ «Entrevista a Ounie Lecomte, directora de “Una Vida Nueva”». CineAsia. Arxivat de l'original el 1431644445. [Consulta: 11 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ipert, Fiona «Ounie Lecomte : "Tout enfant abandonné fantasme ses parents"». Le Journal des Femmes, (28-12-2015) [Consulta: 11 novembre 2016].
- ↑ «La fiction en quête des origines : Ounie Lecomte et Céline Curiol». France Culture, (05-01-2016) [Consulta: 11 novembre 2016].