Operació Garzón
operació policial repressiva contra l'independentisme català
L' Operació Garzón[1] o Garzonada[2] fou una operació policíaca que consistí en la detenció de 45 persones vinculades al moviment independentista català per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure. L'operació, duita a terme principalment entre el 29 de juny i el 14 de juliol]] de 1992 (encara que amb algunes detencions posteriors, el 25 de setembre i el 8 de desembre d'aquell mateix any), fou dirigida principalment pel titular del jutjat central d'Instrucció núm. 5, Baltasar Garzón.
El jutge Baltasar Garzón. | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Reaccions
modificaAquest és un recull de les reaccions immediates a l'Operació Garzón:
A favor
modifica- Barcelona, 9 de juliol de 1992. — Jordi Pujol
- Era una operació necessària per part de la Guàrdia Civil a escassos dies que comencin aquests Jocs.[5]
- (en castellà) Era una operación necesaria por parte de la Guardia Civil a escasos días de que empiecen dichos Juegos.
- El País, 9 de juliol de 1992.
- La majoria de les 12 persones posades en llibertat -cinc d'elles amb fiança- han admès en les seves declaracions haver mantingut algun tipus de relació amb els 19 presumptes activistes que han estat empresonats. [...] L'operació no va ser indiscriminada.[6]
- (en castellà) La mayoría de las 12 personas puestas en libertad -cinco de ellas con fianza- han admitido en sus declaraciones haber mantenido algún tipo de relación con los 19 presuntos activistas que han sido encarcelados. [...] La operación no fue indiscriminada.
- El País, 30 de juliol de 1992. — Alfredo Abian
- Les detencions difícilment poden ser titllades d'indiscriminades des del moment en què el magistrat ha trobat indicis de culpabilitat, en diferent grau, en 26 de les 31 persones detingudes per la Guàrdia Civil.[7]
- (en castellà) Las detenciones difícilmente pueden ser tildadas de indiscriminadas desde el momento en que el magistrado ha encontrado indicios de culpabilidad, en distinto grado, en 26 de las 31 personas detenidas por la Guardia Civil.
- El País, 3 d'agost de 1992.
En contra
modifica- [Les darreres detencions de Terra Lliure] han anat més enllà del cercle terrorista[8]
- 10 de juliol de 1992. — Jordi Pujol
- Veurem el que queda d'aquest globus quan es desinfli, però de moment queda el terror que comença a inspirar-me un director general de la Guàrdia Civil amb una fe cega en l'obediència democràtica cega de tots, absolutament tots els seus subordinats, incapaç de preguntar-se què pot portar a un detingut a l'autolesió a no ser que sigui forçar per sí mateix el límit de desesperació al qual l'estan portant els altres.[9]
- 13 de juliol de 1992. — Manuel Vázquez Montalbán
- Estam davant un rebrot de la tortura a Espanya.[10]
- 20 de juliol de 1992. — Juan Mari Bandrés
- [Les detencions] poden crear una desconfiança en el projecte democràtic de la societat.[11]
- 19 d'agost de 1992. — Jaume Camprodon
Sobre les tortures
modifica- Començà el segon interrogatori. Va ser semblant a l'anterior, encara que amb diferències: els cops al cos i braços i les cames anaven acompanyats també de cops als genitals i al cap; aquests últims varen esser efectuats amb una guia de telèfons. També em donaven cops plans a les orelles amb les mans mentre no paraven d'insultar-me. Durant l'interrogatori em van fer agafar amb la mà uns cables i em van dir que estaven connectats a una bateria de camió i que si no deia el que ells volien, connectarien el camió.[12]
- Juliol 1992. — Eduard Pomar
- El Govern no té res a objectar a les actuacions policials i judicials[13]
- 10 de juliol de 1992. — —Rosa Conde, portaveu del govern
- Les persones que declaren davant meu, ni una sola, ni una sola denuncià tortures. Es denunciaren després i no és la meva competència.[14]
- 2012. — Baltasar Garzón
- Els mitjans de comunicació recollien fa uns dies l'informe que va sol·licitar el jutge Garzón als metges forenses i em sembla que, en aquest sentit, també és contundent: no s'ha detectat cap lesió procedent de maltractaments. Els detinguts de Terra Lliure són terroristes, no àngels de la caritat i, per tant, el fet que se'ls emmanilli és raonable perquè se'ls troba cloratita i armes.[15]
- 3 d'agost de 1992.. — Entrevista a La Vanguardia
«Terra Lliure. Punt Final»
modificaEn el documental «Terra Lliure. Punt Final» es digué:
- No ens va agradar que es produís aquella situació.[16]
- 2007. — Jordi Pujol
- Pensava que era un element que podia distorsionar el final [de Terra Lliure].[17]
- 2007. — Francesc Martí i Jusmet, delegat del Govern Espanyol a Catalunya
- Que hi havia una negociació política en aquell moment, jo ho he conegut molt temps després.[18]
- 2007. — Baltasar Garzón
- Que s'anomenà Operació Garzón me n'estic assabentant ara mateix.[19]
- 2007. — Baltasar Garzón
- A l'Audiència Nacional, el delicte que no es pot investigar és el de tortures, perquè no entra dins de la competència. I està molt bé que sigui així, perquè imagini que fóssim competents per investigar les tortures: immediatament el que se'ns acusaria és de connivència amb cossos i forces de seguretat de l'estat perquè perjudicaria la lluita contra el terrorisme.[20]
- 2007. — Baltasar Garzón
- [Sobre la sentència del Tribunal d'Estrasburg] Jo conec aquesta sentència i efectivament és acatable i sempre s'han d'esgotar tots i cada un dels mecanismes. Qualsevol legislació antiterrorista ofereix dubtes i en altres països, el sistema de protecció és molt menor que a Espanya i el sistema de garanties és molt menor que a Espanya. I puc afirmar, i no crec que això sigui dubtós avui per a ningú, que el sistema espanyol és un dels sistemes més garantistes del món.[21]
- 2007. — Baltasar Garzón
Referències
modifica- ↑ «L'Operació Garzón». llibresindex.com, 21-06-2007. Arxivat de l'original el 1231318231. [Consulta: 24 agost 2011].
- ↑ «Tardà recorda que en el cas de la "garzonada" contra independentistes la justícia no li va dir res». 324.cat, 10-02-2012. [Consulta: 11 febrer 2012].[ ]
- ↑ «Pujol no cree indiscriminadas las detenciones de independentistas» (en castellà). La Vanguardia. Grupo Godó, 10-07-1992. Arxivat de l'original el 1457032028. [Consulta: 11 febrer 2012].
- ↑ «Pujol considera que la operación contra Terra Lliure no ha sido indiscriminada» (en castellà). El País. Ediciones El País, 10-07-1992. [Consulta: 11 febrer 2012].
- ↑ «Operación necesaria» (en castellà). El País. Ediciones El País, 09-07-1992. [Consulta: 16 febrer 2012].
- ↑ Abian, Alfredo. «Los detenidos en la redada contra Terra Lliure admitieron sus conexiones» (en castellà). El País. Ediciones El País, 30-07-1992. [Consulta: 16 febrer 2012].
- ↑ «Estado de derecho» (en castellà). El País, 03-08-1992. [Consulta: 16 febrer 2012].
- ↑ «Pujol asegura que las últimas detenciones de Terra Lliure han ido "más allá del círculo terrorista"» (en castellà). El País, 11-07-1992. [Consulta: 9 juliol 2012].
- ↑ «¿Seguro?» (en castellà). El País, 13-07-1992. [Consulta: 11 juliol 2012].
- ↑ «Juan María Bandrés: "Estamos ante un rebrote de la tortura en España"» (en castellà). El País, 21-07-1992. [Consulta: 11 febrer 2012].
- ↑ «El obispo de Gerona cuestiona la redada policial contra Terra Lliure» (en castellà). El País, 20-08-1992. [Consulta: 11 febrer 2012].
- ↑ Vilaregut, p. 141-142
- ↑ «El Gobierno no tiene "nada que objetar" a las actuaciones policiales y judiciales» (en castellà). La Vanguardia, 11-07-1992. [Consulta: 24 agost 2011].[ ]
- ↑ «Garzón, el juez juzgado» (en castellà). Salvados. La Sexta, 15-12-1992. Arxivat de l'original el 1356527282. [Consulta: 22 desembre 2012].
- ↑ «Entrevista a Luis Roldan, director general de la Guardia Civil» (en castellà). La Vanguardia, 03-08-1992. [Consulta: 24 agost 2011].[ ]
- ↑ Terra Lliure. Punt Final 1:01:00
- ↑ Terra Lliure. Punt Final 1:01:20
- ↑ Terra Lliure. Punt Final 1:01:45
- ↑ Terra Lliure. Punt Final 00:59:55
- ↑ Terra Lliure. Punt Final 01:04:00
- ↑ Terra Lliure. Punt Final 01:05:05
Bibliografia
modifica- «Terra Lliure. Punt Final». Televisió de Catalunya. Batabat Produccions, 14-04-2007. [Consulta: 12 febrer 2012].
- Vilaregut, Ricard. Terra Lliure. La temptació armada a Catalunya (en català). Barcelona: Columna, 2004, p. 387 (Nou Mil·lenni, 2). ISBN 84-664-0420-1.