No està escrit a les estrelles
llibre de John Green publicat el 2012
No està escrit a les estrelles (The fault in our stars) és una novela de John Green publicada el gener de 2012.
| The Fault in Our Stars, Een weeffout in onze sterren, Das Schicksal ist ein mieser Verräter, Förr eller senare exploderar jag, Nos étoiles contraires i Aynı Yıldızın Altında | |
|---|---|
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | John Green |
| Publicació | 10 gener 2012 |
 | |
Citacions
modifica- Arribarà un moment que tots serem morts. Tots. Arribarà un moment que no quedarà cap ésser humà per recordar que va existir algú o que la nostra espècie va fer res. No quedarà ningú per recordar Aristòtil o Cleòpatra, imagina't tu. Tot el que hem fet i contruït i escrit i pensat i descobert serà oblidat i tot això haurà estat en va. [...] Si la inevitabilitat de l'oblit humà et preocupa, t'animo a que l'ignoris. Déu sap què és el que fa tothom.[1]
- (en anglès) There will come a time when all of us are dead. All of us. There will come a time when there are no human beings remaining to remember that anyone ever existed or that our species ever did anything. There will be no one left to remember Aristotle or Cleopatra, let alone you. Everything that we did and built and wrote and thought and discovered will be forgotten and all of this will have been for naught. [...] If the inevitability of human oblivion worries you, I encourage you to ignore it. God knows that’s what everyone else does.
— Hazel Grace
- M'agrada mirar la gent guapa, i fa un quant temps vaig decidir no negar-me els plaers més senzills de l'existència.[1]
- (en anglès) I enjoy looking at beautiful people, and I decided a while ago not to deny myself the simpler pleasures of existence.
- — Augustus Waters
- És una metàfora, mira: et poses la cosa mortal entre les dents, però no li dónes el poder de matar-te.[1]
- (en anglès) It's a metaphor, see: You put the killing thing right between your teeth, but you don't give it the power to do its killing.
- — Augustus Waters
- Refernit-se a una cigarreta
- De vegades, llegeixes un llibre i t'omple d'un entusiasme evangèlic estrany, i et convences que el món destrossat no tornarà a encaixar mai nés tret que, i fins que, tots els humans vius llegeixin aquell llibre.[1]
- (en anglès) Sometimes, you read a book and it fills you with this weird evangelical zeal, and you become convinced that the shattered world will never be put back together unless and until all living humans read the book.
- — Hazel Grace
- Sense dolor, com sabríem què és l'alegria? Aquest és un vell argument en el camp de Pensar sobre el Patiment, i la seva estupidesa i manca de sofisticació podria examinar-se durant segles, però n'hi ha prou de dir que l'existència del bròquil no afecta de cap manera el gust de la xocolata.[1]
- (en anglès) Without pain, how could we know joy?' This is an old argument in the field of thinking about suffering and its stupidity and lack of sophistication could be plumbed for centuries but suffice it to say that the existence of broccoli does not, in any way, affect the taste of chocolate.
- — Hazel Grace
- Hazel: De vegades la gent no entén les promeses que fa quan les fa.
- Isaac: Ja és clar. Però igualment la mantens. És això, l'amor. L'amor és mantenir la promesa passi el que passi.[1]
- (en anglès) Some people don't understand the promises they're making when they make them / Right, of course. But you keep the promise anyway. That's what love is. Love is keeping the promise anyway.
- Segons com, en part per això m'agrada el llibre. Retrata la mort fidelment. Et mors en mig d'una frase.[1]
- (en anglès) That’s part of what I like about the book in some ways. It portrays death truthfully. You die in the middle of your life, in the middle of a sentence.
- — Hazel Grace
- Potser "molt bé" serà el nostre "sempre".[1]
- (en anglès) Maybe "okay" will be our "always".
- — Augustus Waters
- Mentre llegia, em vaig enamorar tal com t'adorms: a poc a poc, i després, de cop.[1]
- (en anglès) As he read, I fell in love the way you fall asleep: slowly, and then all at once.
- — Hazel Grace
- Hi ha turistes que pensen que Amsterdam és una ciutat de pecat, però en realitat és una ciutat de llibertat. I en la llibertat, la majoria de persones hi troben el pecat.[1]
- (en anglès) Some tourists think Amsterdam is a city of sin, but in truth it is a city of freedom. And in freedom, most people find sin.
- — Augustus Waters
- Ah, no m'importaria, Hazel Grace. Seria un privilegi que em trenquessis el cor.[1]
- (en anglès) Oh, I wouldn't mind, Hazel Grace. It would be a privilege to have my heart broken by you.
- — Augustus Waters
- Però diré una cosa: quan els científics del futur apareguin a casa meva amb ulls robots i em diguin que me'ls emprovi, diré als científics que se'n vagin a cagar, perquè no vull veure un món sense ell.[1]
- (en anglès) But I will say this: When the scientists of the future show up at my house with robot eyes and they tell me to try them on, I will tell the scientists to screw off, because I do not want to see a world without him.
- En el funeral de l'Augustus Waters. — Isaac
- Hi ha infinits nombres entre 0 i 1. Hi ha 0.1, 0.12, 0.112 i un seguit infinit d'altres. Per descomptat que hi ha una sèrie infinita de nombres més gran entre 0 i 2, o 0 i un milió. Hi ha infinitats més grans que d'altres. Un escriptor que ens agradava ens ho va ensenyar. Hi ha dies. molts, en què em molesta la mida de la meva sèrie sense límits. Vull més nombres dels que és possible que tingui, i ostres, vull més nombres per a l'Augustus Waters dels que va tenir. Però, Gus, amor meu, no et sé dir com agraeixo la nostra petita infinitat. No la canviaria per res del món. Tu em vas donar una eternitat dins els dies comptats, i t'ho agraeixo.[1]
- (en anglès) There are infinite numbers between 0 and 1. There's .1 and .12 and .112 and an infinite collection of others. Of course, there is a bigger infinite set of numbers between 0 and 2, or between 0 and a million. Some infinities are bigger than other infinities. A writer we used to like taught us that. There are days, many of them, when I resent the size of my unbounded set. I want more numbers than I'm likely to get, and God, I want more numbers for Augustus Waters than he got. But, Gus, my love, I cannot tell you how thankful I am for our little infinity. I wouldn't trade it for the world. You gave me a forever within the numbered days, and I'm grateful.
- En el funeral de l'Augustus Waters. — Hazel Grace