Narcís Oller i Moragas
escriptor català
Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Valls (Alt Camp), 10 d'agost de 1846 |
| Mort |
Barcelona, 26 de juliol de 1930 (83 anys) |
| Ocupació | Escriptor, traductor, autor, novel·lista i polític |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- Escric novel·la en català perquè visc a Catalunya, copio costums i paisatges catalans i catalans són els tipus que retrato, en català els sento cada dia, a totes hores, com vostè sap que parlem aquí.[1][2]
- (en castellà) Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato, en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como usted sabe que hablamos aquí.
Carta de Narcís Oller a Benito Pérez Galdós, 14 de desembre de 1884.
- La llengua pròpia, verb del nostre esperit, esplai dels nostres cors, la llengua dels avis, de tota la nissaga, l'única que respondria amorosa i dòcil als sentiments propis... Ho veus, tu que m'escoltes jove? Doncs segueix l'exemple i, sinó, retira't que tu no ets patriota, ni ets l'artista ni ets poeta.[1]
- Discurs com a president dels Jocs Florals (Barcelona), 1896.
- Els homes valents no maltracten les dones![1]
- «Justícia popular». Rurals i urbanes, 1916.
La febrer d'or (1890-1892)
modifica- L'evolució no cessa: és la llei de l'univers: una justícia tardanera, però la gran, l'única justícia.[3]
- La febre d'or. 2a part, cap. XIV.
- La vellesa de l'home no la fan els anys [...] sinó la quantitat de vida que ha gastat.[3]
- La febre d'or. 2a part, cap. XIV.
Pilar Prim (1906)
modifica- Pilar Prim. Cap. V.
- El món ens darà o no ens darà, però el fet és que en som esclaus. Ell ens governa, i és temeritat que es paga cara voler-se riure d'ell.[3]
- Pilar Prim. Cap. XI.
- Pilar Prim. Cap. XIV.
Guspires (1985)
modifica- La hipocresia és una virtut pública... Sense ella ¿no ens ho gastaríem tot a ca l'armer?[1]
- «Guspira 8». Guspires, 1985.
- «Guspira 11». Guspires, 1985.
- «Guspira 8». Guspires, 1985.
- «Guspira 34». Guspires, 1985.
- La sort de l'artista és passar-se mitja vida bregant per fer-se un nom, i l'altra meitat contemplant amb tristesa com li roseguen aquell nom l'enveja i la rivalitat dels companys que l'enaltien abans de son triomf.[1]
- «Guspira 38». Guspires, 1985.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Citacions Narcís Oller i de Moragas - Espais Escrits» (en català). Espais Escrits. [Consulta: 12 juny 2018].
- ↑ «Narcís Oller a Pérez Galdós: 'escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña'». El Nacional.cat, 26-07-2017. [Consulta: 12 juny 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Parés i Puntas, 1998, p. 127-130.