Obre el menú principal

Mohandas Gandhi

líder polític i religiós indi

Mohandas Karamchand Gandhi (Porbandar, 2 d'octubre de 1869 - Nova Delhi, 30 de gener de 1948) fou un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa "gran ànima"; prové de les formes del sànscrit maha -"gran" i atma -"ànima"). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic mitjançant l'ús de la no-violència.

Infotaula de personaMohandas Gandhi
Portrait Gandhi.jpg
Mohandas Gandhi (ca. 1940)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Porbandar
2 d'octubre de 1869
Mort Gandhi Smriti Tradueix
30 de gener de 1948 (78 anys)
Ocupació Polític, barrister, escriptor polític, periodista, filòsof, autobiògraf, assagista, editor de diari, activista pels drets civils, memorialista, humanitari, activista per la pau i revolucionari
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Cal desitjar que la vida serveixi per a alguna cosa i poder-la oferir als altres.[1]
  • Déu no ha creat fronteres. És per això que cal buscar l'amistat amb el món sencer.[1]
  • L'alegria es troba en la lluita, en el patiment, en l'esforç que suposa la mateixa lluita, i no en la victòria mateixa.[1]
  • L'amor mai no reclama, sempre dóna. L'amor tolera, mai no s'irrita, mai no es venja.[1]
  • La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.[1]
  • La recompensa es troba en l'esforç i no pas en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.[1]
  • La violència és el cim de la valentia.[1]
  • Més que no pas els actes dels qui són dolents, és horrorosa la indiferència d'aquells que són bons.[1]
  • Ningú no pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre en fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible.[1]
  • La violència és la por als ideals dels altres.[2]
  • Ull per ull i el món acabarà cec.[2]
  • Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a home, cap tirania pot dominar-lo.[2]
  • Amor i veritat són les dues coses de Déu. La veritat és el fi i l'amor és el camí.[2]
  • Si vols canviar el món, canvia't a tu mateix.[2]
  • En el món hi ha suficient per cobrir les necessitats de tothom, però no per satisfer la seva cobdícia.[2]
  • La força no prové de la capacitat física, sinó de la voluntat indomable.[2]
  • Els europeus intenten degradar els indis al nivell dels negres, que només s'ocupen de caçar i la seva única ambició és tenir bèsties per comprar una muller i després morir en la indolència.[3]
(en anglès) Europeans, who desire to degrade us to the level of the raw Kaffir whose occupation is hunting, and whose sole ambition is to collect a certain number of cattle to buy a wife with and, then, pass his life in indolence and nakedness.
  Discurs fet a Bombai, 26 de setembre de 1896.
  • La no-violència és el primer article de la meva fe. També és l'últim article del meu credo.[4]
(en anglès) Non-violence is the first article of my faith. It is also the last article of my creed.
  Discurs de defensa davant del tribunal que l'acusava de sedició a Shahi Bag, 18 de març de 1922.
  • Les armes no els serviran per salvar-los ni a vostès ni a la humanitat. Han de convidar Hitler i Mussolini que prenguin tot el que vulguin dels seus països. Si volen les seves cases, marxin. Si no els permeten sortir, sacrifiquin-se.[3]
(en anglès) I would like you to lay down the arms you have as being useless for saving you or humanity. You will invite Herr Hitler and Signor Mussolini to take what they want of the countries you call your possessions. Let them take possession of your beautiful island, with your many beautiful buildings. You will give all these, but neither your souls, nor your minds. If these gentlemen choose to occupy your homes, you will vacate them. If they do not give you free passage out, you will allow yourself, man, woman and child, to be slaughtered, but you will refuse to owe allegiance to them.
  Carta oberta To every Briton2 de juliol de 1940.

AtribuïdesModifica

  • Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes.[5]
(en anglès) First they ignore you. Then they ridicule you. And then they attack you and want to burn you. And then they build monuments to you. And that, is what is going to happen to the Amalgamated Clothing Workers of America.
No hi ha cap evidència fiable que aquesta citació fos pronunciada per Gandhi, malgrat coincidir amb la seva filosofia. S'especula que provindria del sindicalista estatunidenc Nicholas Klein que el 1918 l'adreçà a Amalgamated Clothing Workers of America in Baltimore: "Primer t'ignoren. Després et ridiculitzen. Després t'ataquen i et volen cremar. I després t'erigeixen monuments. I això és el que està passant a Amalgamated Clothing Workers of America."
  • No hi ha cap camí per la pau, la pau és el camí.[4]
(en anglès) There is no way to peace. Peace is the way.
  New York Times, 16 de novembre de 1967.
Citació del pacifista estatunidenc A. J. Muste, publicada en el New York Times el 16 de novembre de 1967. Sol atribuir-se tradicional a Mohandas Gandhi.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Mahatma Gandhi». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 13 de maig de 2009. [Consulta: 6 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Mahatma Gandhi, en diez frases». ABC. [Consulta: 29 març 2016].
  3. 3,0 3,1 Otero; Giménez, 2018, p. 21-25.
  4. 4,0 4,1 Knowles, Elizabeth (ed.). The Oxford Dictionary of Quotations. Rev. 4th ed. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2003. ISBN 0198601735. 
  5. O'Carroll, Eoin. «'First they ignore you. Then they laugh at you. Then they attack you. Then you win.' - Mohandas Gandhi». Political misquotes: The 10 most famous things never actually said. The Christian Science Monitor, 3 de juny de 2011. [Consulta: 22 de novembre de 2014].

BibliografiaModifica

  • Otero, Malcolm; Giménez, Santi. Il·lustres execrables. Barcelona: Rosa dels Vents, 2018. ISBN 9788416930722.