Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya

obra literaria de l'escriptora Aurora Bertrana on recull part de les seves memòries

Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya és una obra literària de l'escriptora Aurora Bertrana i Salazar publicada a títol pòstum, el 1975, on recull la segona part de les seves Memòries (la primera fou Memòries fins el 1935, publicada el 1973).

Infotaula d'obraMemòries del 1935 fins al retorn a Catalunya
Projectes germans
Dades generals
Autor Aurora Bertrana i Salazar
Publicació 1975
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Havia anat a fer una gestió en un hospital de sang, tutelat per la FAI. En presentar-me [...] la reacció del milicià: «Ah! -fa ell, somrient-, ja m'ho pensava. He llegit el vostre llibre de contes oceànics [...] us felicito!» [...] «Damunt la brusa, hi porto la insígnia de la FAI, però al costat del cor, ben amagat, com un escapulari, porto l'escut de les quatre barres i l'estel blau dels separatistes».[1]
Anècdota a Barcelona tot just desprès d'esclatar la Guerra Civil.
  • Els d'esquerra fèiem la rialleta amb el cor cada cop mes enxiquit. No fugíem, però sovint no ens en mancaven ganes. Tractàvem d'aguantar el xàfec.[2]
Sobre la dependència dels escriptors per tenir mínimes garanties de publicar sense entrebancs polítics, a finals de 1936.
  • Era el mes de juny del 1938. Havia abandonat Barcelona, una Barcelona arruïnada, afamada, bombardejada i bruta [...] L'any vint-i-tres, quan vaig arribar-hi per primera vegada, aquesta ciutat m'havia obert els ulls a un món nou, un món insospitat, revelador [...] pel seu grau de civilització, de cultura, de civisme i europeisme que s'hi respirava.[3]
L'autora deixa la Ciutat Comtal, arran de l'assassinat del seu amic Andreu Nin durant el conflicte de la Guerra Civil espanyola, per tornar a Suïssa, país on ja havia viscut una temporada i s'hi havia casat.
  • Dos anys de guerra civil [...] amb el cor i l'esperit amarats de la gran tragèdia de les lluites fratricides, l'enderrocament social, moral, polític i material de la nostra amada ciutat cap de Catalunya, m'havien llevat la facultat de sentir cap mena de goig.[3]
En arribar a Ginebra, Suïssa.
  • ... per a elles no hi havia altre tema de conversa que l'ocupació alemanya, la Resistència francesa i l'afusellament de tots els homes [...] per qualsevol camí, el més prosaic i quotidià que emprenguessin la conversa, aquesta anava fatalment a parar a ells.[4]
L'autora explica les seves impressions sobre el poble francès d'Etobon, on va conviure amb les vídues del poble, en un missió humanitària, un cop acabada la Segona Guerra mundial i on la repressió alemanya va esser especialment ferotge. La Gestapo va afusellar tots els homes del poble excepte un.
  • ... un poble silenciós i mig destruït, tot el que vivia i respirava ho feia únicament per honrar la memòria dels afusellats.[4]
Sobre Etobon. En tornar a Catalunya, va escriure dues novel·les fictícies arran de la seva estança al poble francès, Tres presoners i Entre dos silencis.
  • ... no em podia aguantar les ganes d’escriure i, naturalment, les de publicar, vaig escriure la novel·la d'Etobon en castellà. Es titulava Cementerio de los fusilados [...] no me la van acceptar [...] no és difícil de comprendre si considerem que jo era una ex-exiliada i la meva novel·la tractava d'una guerra, d'una ocupació i d'una resistència que no eren espanyoles, però sí antinazis. La vaig desar en un calaix considerant-la tan afusellada com els resistents d'Etobon.[5]
Sobre les primeres dificultats en voler publicar la versió original d'Entre dos silencis, originalment Cementerio de los fusilados i desprès La aldea sin hombres, durant la dictadura franquista.
  • ...incansable treballaire tothora amb llibres i quartilles al davant i una ploma a la mà.[6]

Citacions sobre Memòries modifica

  • les Memòries d'Aurora Bertrana constitueixen l'última oportunitat que tenia d'acabar de modelar la imatge pública que, des de ben jove i de manera conscient, s'havia proposat transmetre als seus lectors[...] la reivindicació de la independència personal, la defensa de la individualitat [...] l'exaltació de l'inconformisme social, la set d'aventura, la curiositat insaciable i l'amor pels mons desconeguts.[7]
  «Lectura crítica de les Memòries d'Aurora Bertrana» a Aurora Bertrana, una dona del segle XX., 2001. — Xavier Pla

Referències modifica

  1. Bertrana, 1975, p. 82.
  2. Bertrana, 1975, p. 105.
  3. 3,0 3,1 «Fons Prudenci i Aurora Bertrana». [Girona]: Universitat de Girona, 1997-2013. [Consulta: 26 abril 2024].
  4. 4,0 4,1 Bertrana, 1975, p. 485.
  5. Bertrana, 1975, p. 488.
  6. Bertrana, 1975, p. 505.
  7. Pla, 2001, p. 10-11.

Bibliografia modifica

  • Bertrana, Aurora. Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1975. 
  • Pla, Xavier. «Lectura crítica de les Memòries d'Aurora Bertrana». A: Aurora Bertrana, una dona del segle XX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001.