Llibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic

llibre de Ramon Llull

El Llibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic és una narració de Ramon Llull, conté diàlegs llatins en què el mateix autor és el protagonista de l'acció.

Infotaula d'obraLlibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic
Liber disputations Petri et Raimundi phantastici
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Ramon Llull
Publicació octubre 1311
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

La FantasiaModifica

  • La fantasia és un gènere que conté dues espècies, és a dir, la natural i la moral.[1]
(en llatí) Phantasia est genus, sub se duas habens especies, naturalem scilicet et moralem.
  Part primera del llibre dedicada a la Fantasia.
  • Ramon, l'intel·lecte humà, té dos actes, creure i entendre. Se'n segueix, doncs, necessàriament, que si entén non creu i a l'inrevés.[1]
  Part primera del llibre dedicada a la Fantasia. Intervenció del clergue Pere.

Les Quatre CausesModifica

  • Les causes són quatre: la causa eficient, la forma, la matèria i el fi.[1]
(en llatí) Quattuor sunt causae, scilicet efficiens, forma, materia et finis.
  Part segona del llibre dedicada a les quatre causes.
  • L'home és una causa eficient quan fa que les fantasies esdivinguin reals i quan mitjançant la forma, abstreu les espècies de la matèria, en les quals, assolint-hi l'objecte, reposa finalment.[1]
  Part segona del llibre dedicada a les quatre causes. Intervenció del clergue Pere.
  • Les riqueses no són dolentes si han estat ben adquirides i si són posseïdes amb bona intenció, perquè són matèria i instrument per a un bon fi; les riqueses són de Déu.[1]
  Part segona del llibre dedicada a les quatre causes. Intervenció de Ramon.

L'HonorModifica

  • L'honor és una forma l'acte de la qual és honorat.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • L'honor és, a més, doble, és a dir honor a Déu i honor de l'home.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • És fatu qui honora Déu per tal d'honorar-se ell mateix.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • L'honor esdevé més gran amable com més fácil és de manifestar-lo.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Qui honra un home honorable adquireix honor.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra la teva ànima amb virtuts i disciplina.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra el teu cos amb alguna bella art i algún bon exercici.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra el teu intel·lecte amb la raó.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra el teu voler amb la moderació.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra la teva consciència amb la discreció.[1]
  Part segona del llibre dedicada a l'honor.
  • Vesteix-te de paciència i d'humilitat i tindràs honor.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra la teva llengua amb la veritat.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra la teva llengua amb la veritat.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Si honres un home fatu, tu també seràs fatu.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra la teva taula intel·lecte amb la temperança.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra la teva bossa amb la mesura.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra la teva bossa amb la mesura.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra l'indigent amb la generoritat.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor.
  • Honra l'ignorant amb l'excussió.[1]
  Part tercera del llibre dedicada a l'honor. — Ramón Llull

El PlaerModifica

  • El plaer és l'hàbit que fa que l'home trobi repòs.[1]
  Part quarta del llibre dedicada al plaer.
  • Hi ha deu indrets on es pot aconseguir el plaer, és a dir els sis sentits corporalas, que són vista, oïda, olfacte, gust, tacte i afat. El setè indret és la imaginació, el vuitè, l'intel·lecte, el novè, la voluntat; i el desè, la memòria.[1]
  Part quarta del llibre dedicada al plaer.
  • Encara que en l'ordre natural algunes coses que es poden tocar produeixin plaer, tanmateix no és lícit que en produeixin totes en general, sinó aquelles que són permeses per la raó, per l'ordre i pels preceptes de Déu.[1]
  Part quarta del llibre dedicada al plaer. Intervenció de Ramon.
  • La imaginació és una potència absoluta, amb la qual l'home por adquirir un plaer molt gran.[1]
  Part quarta del llibre dedicada al plaer. Intervenció de Pere.
  • Si adquiriu el conceixement adequadament obtindreu un plaer aceptable; si ho feu de forma inadequada, el vostre plaer será pervers i a l'altra vida tindreu dolor i tristesa eterns.[1]
  Part quarta del llibre dedicada al plaer. Intervenció de Ramon.
  • La imaginació és, en efecte, una potència absoluta perquè l'home la pot aplicar lliurement a lobtenció del mèrit o del mal.[1]
  Part quarta del llibre dedicada al plaer. Intervenció de Ramon.

L'OrdreModifica

  • L'ordre és la forma amb què l'ordenador ordena moltes coses a un sol fi, en el qual aquelles coses resten ordenades..[1]
  Part cinquena del llibre dedicada a l'ordre.
  • L'ordre és doble, és a dir, l'ordre espiritual i l'ordre corporal. L'espiritual és superior i ordena l'odre inferior, com la causa el seu efecte.[1]
  Part cinquena del llibre dedicada a l'ordre.
  • En Déu hi ha un ordre intrínsec, perquè l'essència i les raons de Déu posseeixen un ordre en virtut del qual Déu és predicable de les raons i a l'inrevés.[1]
  Part cinquena del llibre dedicada a l'ordre. Intervenció de Ramon.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 Llull, Ramon. El Fantàstic. La ciutat del món. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008, p. 120-131. ISBN 9788493443481.