Viquidites

L'estrany

novel·la d'Albert Camus

L'estrany (L'étranger) és una novel·la de l'escriptor francès d'origen algerià Albert Camus, publicada l'any 1942. La novel·la narra la vida del seu protagonista en primera persona, de cognom Mersault, des de la mort de la seva mare fins a la seva pròpia; és ell mateix l'estrany. Se sent diferent a les persones amb les que es creua perquè ha perdut il·lusió per la vida. Se sent buit, passiu, indiferent i sense capacitat per a participar veritablement a la comunitat.

Infotaula d'obraL'estrany
L'Étranger
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Albert Camus
Publicació 1942
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

Primera Part

modifica
  • Encara no us heu fet a la idea que se us ha mort algú, quan ja us cal córrer darrera el cotxe dels morts.[1]
(en francès) On ne s'est pas fait à l'idée que déjà il faut courir derrière le corbillard.
  L'estrany. Primera Part. Capítol I.
  • Ningú no canvia mai de vida, en tot cas totes les vides tenen el mateix valor.[1]
(en francès) Qu'on ne changeait jamais de vie, qu'en tout cas toutes se valaient
  L'estrany. Primera Part. Capítol V.
(en francès) Sa vraie mala-die, c'était la vieillesse, et la vieillesse ne se guérit pas.
  L'estrany. Primera Part. Capítol V.

Segona part

modifica
 
Totes les persones sanes han desitjat més o menys la mort d'aquells qui estimen.
 
La satisfacció que trobem a ocupar l'atenció dels altres no dura gaire.
  • Totes les persones sanes han desitjat més o menys la mort d'aquells qui estimen.[1]
(en francès) Tous les êtres sains avaient plus ou moins souhaité la mort de ceux qu'ils aimaient.
  L'estrany. Segona part. Capítol I.
  • Un hom acaba sempre per acostumar-se a tot.[1]
(en francès) Qu'on finissait par s'habituer à tout.
  L'estrany. Segona part. Capítol II.
  • Un home que només hagués viscut un sol dia podria viure fàcilment cent anys tancat en una presó: tindria prou records per a no avorrir-se.[1]
(en francès) Un homme qui n'aurait vécu qu'un seul jour pourrait sans peine vivre cent ans dans une prison. Il aurait assez de souve-nirs pour ne pas s'ennuyer.
  L'estrany. Segona part. Capítol II.
  • No s'ha de fer mai comèdia.[1]
(en francès) Ne faut jamais jouer.
  L'estrany. Segona part. Capítol II.
  • A la presó, un hom acaba per perdre la noció del temps.[1]
(en francès) Qu'on finissait par perdre la notion du temps en prison.
  L'estrany. Segona part. Capítol II.
  • Ni que sigui des d'un banc d'acusats, sempre és interessant de sentir com parlen d'un mateix.[1]
(en francès) Même sur un banc d'accusé, il est toujours intéressant d'entendre parler de soi.
  L'estrany. Segona part. Capítol IV.
  • La satisfacció que trobem a ocupar l'atenció dels altres no dura gaire.[1]
(en francès) L'intérêt qu'on trouve à occuper les gens ne dure pas longtemps.
  L'estrany. Segona part. Capítol IV.
  • La virtut merament negativa de la tolerància ha de transformar-se en la virtut menys fàcil, però més elevada, de la justícia.[1]
(en francès) La vertu toute négative de la tolérance doit se muer en celle, moins facile, mais plus élevée, de la justice.
  L'estrany. Segona part. Capítol IV.
  • Quan m'esdevé alguna cosa, prefereixo d'estar-ne previngut.[1]
(en francès) Quand il m'arrive quelque chose, je préfère être là.
  L'estrany. Segona part. Capítol V.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Camus; Fuster, 2000.

Bibliografia

modifica
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=L%27estrany&oldid=136087»