Julio Cortázar
escriptor argentí
Julio Cortázar (Brussel·les, 26 d'agost de 1914 - 10è districte de París, 12 de febrer de 1984) fou un escriptor i traductor argentí.
 Julio Cortázar (1967) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Brussel·les (Bèlgica), 26 d'agost de 1914 |
| Mort |
10è districte de París (França), 12 de febrer de 1984 (69 anys) |
| Ocupació | Escriptor |
 | |
Citacions
modifica- Caminar per París –i per això la qualifico com una 'ciutat mística'– significa avançar cap a mi.[1]
- Canviar la realitat és, en el cas dels meus llibres, un desig i una esperança. Però és important apuntar que els meus llibres no estan escrits, ni van ser viscuts ni pensats, amb la pretensió de canviar la realitat.[1]
- Des de petit, la meva relació amb les paraules i amb l'escriptura no es diferencia de la meva relació amb el món en general. Sembla que hagi nascut per no acceptar les coses tal com em són donades.[1]
- El jazz em va ensenyar certa sensibilitat del 'swing', del ritme en el meu estil d'escriptura. Per a mi les frases tenen un 'swing', així com el tenen el final dels meus contes.[1]
- El meu naixement va ser summament bèl·lic, de manera que va donar com a resultat un dels homes més pacifistes del planeta.[1]
- Hi ha un veritable contracte entre un senyor que escriu per a aquest públic [comprador de 'bestsellers'] i el públic que li dóna molts diners a aquest senyor, però això no té res a veure amb la literatura.[1]
- La gran lliçó de Borges [...] va ser una lliçó d'escriptura. L'actitud d'un home que, davant de cada frase, ha pensat curosament no quin adjectiu posava, sinó quin treia.[1]
- La meva mare llegia mala literatura, no era culta, però la seva imaginació m'obria moltes portes. Teníem un joc: Mirar el cel i buscar la forma dels núvols i inventar grans històries. Això passava a Banfield. Els meus amics no tenien aquesta sort. No tenien mares que miressin els núvols.[1]
- Sempre he escrit sense saber gaire per què ho faig, mogut una mica per l'atzar, per una sèrie de casualitats: les coses m'arriben com un ocell que pot passar per la finestra.[1]
- Sempre he pensat que la literatura no va néixer per donar respostes –tasca que constitueix la finalitat específica de la ciència i la filosofia–, sinó més aviat per fer preguntes, per inquietar, per obrir la intel·ligència i la sensibilitat a noves perspectives de la realitat.[1]
- La veritat és que cada vegada vaig perdent més confiança en mi mateix, i estic content. Cada vegada escric pitjor des d'un punt de vista estètic. Me n'alegro, perquè potser vaig acostant-me a un punt des del qual potser pugui començar a escriure com crec que s'ha de fer en el nostre temps.[2]
- (en castellà) La verdad es que cada vez voy perdiendo más confianza en mi mismo, y estoy contento. Cada vez escribo peor desde un punto de vista estético. Me alegro, porque quizá me voy acercando a un punto desde el que pueda tal vez empezar a escribir como creo que hay que hacerlo en nuestro tiempo.
Entrevista amb Luis Harss.
- Alguna vegada he pensat si la literatura no mereixia considerar-se una empresa de conquesta verbal de la realitat.[3]
- (en castellà) Alguna vez he pensado si la literatura no merecía considerarse una empresa de conquista verbal de la realidad.
- Situación de la novela, 1950.
- Cal ser desmesuradament revolucionari en la creació i potser pagar el preu d'aquesta desmesura. Sé que val la pena.[3]
- (en castellà) Hay que ser desmesuradamente revolucionario en la creación y quizá pagar el precio de esta desmesura. Sé que vale la pena.
- La vuelta al día en ochenta mundos, 1967.
- Una de les proves de subdesenvolupament dels nostres paisos és la manca de naturalitat dels seus escriptors.[4][5]
- (en castellà) Una de las pruebas del subdesarrollo de nuestros países es la falta de naturalidad de sus escritores.
- La vuelta al día en ochenta mundos, 1967.
Rayuela (1963)
modificaRecull de citacions del llibre Rayuela, publicat l'any 1963:
- (en castellà) Después de los cuarenta años la verdadera cara la tenemos en la nuca, mirando desesperadamente para atrás.
- L'explicació és un error ben mudat.[6]
- (en castellà) La explicación es un error bien vestido.
- Probablement de tots els nostres sentiments l'únic que no és verdaderament nostre és l'esperança. L'esperança pertany a la vida, és la mateixa vida defensant-se.[6]
- (en castellà) Probablemente de todos nuestro sentimientos el único que no es verdaderamente nuestro es la esperanza. La esperanza le pertenece a la vida, es la vida misma defendiéndose.
- Cada vegada més sospito que estar d'acord és la pitjor de totes les il·lusions.[6]
- (en castellà) Cada vez sospecho más que estar de acuerdo es la peor de las ilusiones.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Julio Cortázar en 10 frases». Ara, (26-08-2014) [Consulta: 26 agost 2014].
- ↑ Cruz, Juan. «El Julio Cortázar más inesperado». El País. Madrid: Ediciones El País, 03-05-2009. [Consulta: 24 març 2012].
- ↑ 3,0 3,1 Valenzuela; Jozef; Sicard, 2002.
- ↑ Cortázar; Ortega; Yurkiévich, 1996, p. 747.
- ↑ Roig, 1991, p. 71.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Sanz, Elena. «Diez grandes frases de 'Rayuela'». Muy Interesante. Madrid: G+J España, 28-06-2013. Arxivat de l'original el 1409955880. [Consulta: 26 agost 2014].
Bibliografia
modifica- Cortázar, Julio; Ortega, Julio; Yurkiévich, Saúl. Rayuela (en castellà). 2a ed. Nanterre: EdUSP, 1996. ISBN 9788489666153.
- Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.
- Valenzuela, Luisa; Jozef, Bella; Sicard, Alain. Julio Cortázar desde tres perspectivas. México DF: Universidad Nacional Autónoma de México, 2002 (Biblioteca Cortázar). ISBN 9703203485.