Julio Cortázar

escriptor argentí

Julio Cortázar Julio Cortázar (pàg.) (Ixelles, 26 d'agost de 1914 París, 12 de febrer de 1984) fou un escriptor i traductor argentí.

Infotaula de personaJulio Cortázar
Cortázar.jpg
Julio Cortázar (1967)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ixelles (Bèlgica)
26 d'agost de 1914
Mort París
12 de febrer de 1984 (69 anys)
Ocupació Escriptor
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Caminar per París –i per això la qualifico com una 'ciutat mística'– significa avançar cap a mi.[1]
  • Canviar la realitat és, en el cas dels meus llibres, un desig i una esperança. Però és important apuntar que els meus llibres no estan escrits, ni van ser viscuts ni pensats, amb la pretensió de canviar la realitat.[1]
  • Des de petit, la meva relació amb les paraules i amb l'escriptura no es diferencia de la meva relació amb el món en general. Sembla que hagi nascut per no acceptar les coses tal com em són donades.[1]
  • El jazz em va ensenyar certa sensibilitat del 'swing', del ritme en el meu estil d'escriptura. Per a mi les frases tenen un 'swing', així com el tenen el final dels meus contes.[1]
  • El meu naixement va ser summament bèl·lic, de manera que va donar com a resultat un dels homes més pacifistes del planeta.[1]
  • Hi ha un veritable contracte entre un senyor que escriu per a aquest públic [comprador de 'bestsellers'] i el públic que li dóna molts diners a aquest senyor, però això no té res a veure amb la literatura.[1]
  • La gran lliçó de Borges [...] va ser una lliçó d'escriptura. L'actitud d'un home que, davant de cada frase, ha pensat curosament no quin adjectiu posava, sinó quin treia.[1]
  • La meva mare llegia mala literatura, no era culta, però la seva imaginació m'obria moltes portes. Teníem un joc: Mirar el cel i buscar la forma dels núvols i inventar grans històries. Això passava a Banfield. Els meus amics no tenien aquesta sort. No tenien mares que miressin els núvols.[1]
  • Sempre he escrit sense saber gaire per què ho faig, mogut una mica per l'atzar, per una sèrie de casualitats: les coses m'arriben com un ocell que pot passar per la finestra.[1]
  • Sempre he pensat que la literatura no va néixer per donar respostes –tasca que constitueix la finalitat específica de la ciència i la filosofia–, sinó més aviat per fer preguntes, per inquietar, per obrir la intel·ligència i la sensibilitat a noves perspectives de la realitat.[1]
  • La veritat és que cada vegada vaig perdent més confiança en mi mateix, i estic content. Cada vegada escric pitjor des d'un punt de vista estètic. Me n'alegro, perquè potser vaig acostant-me a un punt des del qual potser pugui començar a escriure com crec que s'ha de fer en el nostre temps.[2]
(en castellà) La verdad es que cada vez voy perdiendo más confianza en mi mismo, y estoy contento. Cada vez escribo peor desde un punto de vista estético. Me alegro, porque quizá me voy acercando a un punto desde el que pueda tal vez empezar a escribir como creo que hay que hacerlo en nuestro tiempo.
  Entrevista amb Luis Harss.
  • Alguna vegada he pensat si la literatura no mereixia considerar-se una empresa de conquesta verbal de la realitat.[3]
(en castellà) Alguna vez he pensado si la literatura no merecía considerarse una empresa de conquista verbal de la realidad.
  Situación de la novela, 1950.
  • Cal ser desmesuradament revolucionari en la creació i potser pagar el preu d'aquesta desmesura. Sé que val la pena.[3]
(en castellà) Hay que ser desmesuradamente revolucionario en la creación y quizá pagar el precio de esta desmesura. Sé que vale la pena.
  La vuelta al día en ochenta mundos, 1967.
  • Una de les proves de subdesenvolupament dels nostres paisos és la manca de naturalitat dels seus escriptors.[4][5]
(en castellà) Una de las pruebas del subdesarrollo de nuestros países es la falta de naturalidad de sus escritores.
  La vuelta al día en ochenta mundos, 1967.

Rayuela (1963)Modifica

Recull de citacions del llibre Rayuela, publicat l'any 1963:

  • Després dels quaranta anys la veritable cara la tenim al clatell, mirant desesperadament enrere.[6]
(en castellà) Después de los cuarenta años la verdadera cara la tenemos en la nuca, mirando desesperadamente para atrás.
  • L'explicació és un error ben mudat.[6]
(en castellà) La explicación es un error bien vestido.
  • Probablement de tots els nostres sentiments l'únic que no és verdaderament nostre és l'esperança. L'esperança pertany a la vida, és la mateixa vida defensant-se.[6]
(en castellà) Probablemente de todos nuestro sentimientos el único que no es verdaderamente nuestro es la esperanza. La esperanza le pertenece a la vida, es la vida misma defendiéndose.
  • Cada vegada més sospito que estar d'acord és la pitjor de totes les il·lusions.[6]
(en castellà) Cada vez sospecho más que estar de acuerdo es la peor de las ilusiones.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Julio Cortázar en 10 frases». Ara, (26-08-2014) [Consulta: 26 agost 2014].
  2. Cruz, Juan. «El Julio Cortázar más inesperado». El País. Madrid: Ediciones El País, 03-05-2009. [Consulta: 24 març 2012].
  3. 3,0 3,1 Valenzuela; Jozef; Sicard, 2002.
  4. Cortázar; Ortega; Yurkiévich, 1996, p. 747.
  5. Roig, 1991, p. 71.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Sanz, Elena. «Diez grandes frases de 'Rayuela'». Muy Interesante. Madrid: G+J España, 28-06-2013. Arxivat de l'original el 1409955880. [Consulta: 26 agost 2014].

BibliografiaModifica

  • Cortázar, Julio; Ortega, Julio; Yurkiévich, Saúl. Rayuela (en castellà). 2a ed. Nanterre: EdUSP, 1996. ISBN 9788489666153. 
  • Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  • Valenzuela, Luisa; Jozef, Bella; Sicard, Alain. Julio Cortázar desde tres perspectivas. México DF: Universidad Nacional Autónoma de México, 2002 (Biblioteca Cortázar). ISBN 9703203485.