Joana Raspall i Juanola
escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana
Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una bibliotecària, poetessa i lexicògrafa catalana.
 Joana Raspall (2010) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 1 de juliol de 1913 |
| Mort |
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), 4 de desembre de 2013 (100 anys) |
| Ocupació | Bibliotecària, poetessa, escriptora, novel·lista i escriptora de contes |
 | |
Citacions
modifica
Ara llegim, 29 de juny de 2013.
- Hem de saber que a la Terra l'últim mèrit que ha sortit de la nostra projecció vital és la idea del bé. Del bé vol dir de la perfecció, de la bondat, de l'ordre. I tot això que ara s'està perdent. Doncs si volem ser útils hem de procurar que això sigui viu. Tota la resta quedarà enrere: el que hem escrit, el que hem dit... Si no porta l'impuls espiritualista, no val res.[2]
- Lletres. Num. 59, (juny - agost 2013).
- La majoria d'escriptors escriuen per fer-se veure, per fer-se valorar, per dir coses i que la gent digui: oh, aquest, que bé que ho ha dit. És per presumir, com qui es posa un vestit maco. També ho fan els ballarins, també ho fan els pallassos...[2]
- Lletres. Num. 59, (juny - agost 2013).
- No he escrit mai inventant: he escrit sempre coses veritables.[2]
- Lletres. Num. 59, (juny - agost 2013).
- Lletres. Num. 59, (juny - agost 2013).
Poesia
modifica- Només amb un somriure / que em facis, tot passant, / ja m'omplo d'alegria / i veig el món més gran.[3]
- «Només», Font de versos. Barcelona: Baula, 2003.
- Vull deixar amor i somnis i paraules / que durin més que jo, al cor dels altres.[4]
- Jardí vivent.
Citacions sobre Joana Raspall
modifica- Hi ha dues aportacions molt importants de Raspall, a la dècada dels 30: la seva reclamació d'una biblioteca infantil com a servei indispensable, cosa totalment revolucionària a l'època, i el vessant vocacional de la seva feina, que ens recorda que un bibliotecari és molt més que un funcionari. Per sobre de tot, ha de defensar uns valors.[1]
- Ara llegim, 29 de juny de 2013. — Carme Fenoll
- Raspall és la nostra María Moliner, no tant sobre lexicografia sinó sobre paremiologia: em fascina la capacitat de sistematitzar les frases fetes, que acaben convertides en versos col·lectius.[1]
- Ara llegim, 29 de juny de 2013. — Màrius Serra
- Va contribuit clarament a garntir la pervivència i el progrés d'una llengua, una identitat i un país.[5]
- Al llarg del seus cent anys va expressar com ningú aquesta voltuntat que el català seguís sent una llengua per a tothom.[5]
- Diari Ara , 5 de desembre de 2013. — Ferran Mascarell
- Sempre va estar predisposada a totes les col·laboracions possibles que li proposàvem. Això també formava part del cos d'elit que representaven les bibliotecàries de la seva generació.[5]
- Diari Ara , 5 de desembre de 2013. — Carme Fenoll
- Joana Raspall és una persona que deixa un llegat immens, fet de talent i d'esperit de servei i generositat[5]
- Diari Ara , 5 de desembre de 2013. — Carme Arenas
- Els seus haikus tenen unes imatges precioses. Ens acosten a la natura d'una manera bestial[5]
- Diari Ara , 5 de desembre de 2013. — Joan Dausà
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nopca, Jordi «Els 100 anys de Joana Raspall». Ara llegim, (29-06-2013) [Consulta: 7 juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ballart, Pere; Julià, Jordi «Entrevista Joana Raspall: «En tot el que he escrit hi ha una idea d’educació»». Lletres : Revista de llibres i cultura dels Països Catalans, Núm. 59, (juny - agost 2013) [Consulta: 7 juliol 2013].
- ↑ «Antologia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 1386569399. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ Llavina, Jordi «El que hem donat». Presència, (15 - 21 abril 2011), pàg. 22.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Ribas Tur, Antoni «Mor Joana Raspall, 100 anys al servei de les lletres i el país». Diari Ara, (05-12-2013) [Consulta: 6 desembre 2013].