Jo confesso

Jo confesso és una novel·la de Jaume Cabré publicada originalment en català l'any 2011 per Edicions Proa a Barcelona. L'autor reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra.

Jo confesso

Projectes germans
Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor	Jaume Cabré i Fabré
Publicació	1r setembre 2011

Citacions

• Perquè qui fuig d'ell mateix veu que l'estalona sempre l'ombra del seu enemic i no pot parar de córrer fins a rebentar.

Capítol 7.

• Els homes que són amics de l'ànima saben barallar-se i reconciliar-se, i saben no dir-s'ho tot, no fos cas que l'altre els pogués donar un cop de mà.

Capítol 7.

• Però quan el pare es va morir vaig observar que em miraven amb no sé, de manera diferent, com si hagués pujat de categoria.

Capítol 10.

• Dels milions d'espermatozous del pare, només un fecunda l'òvul que toca. Que hagis nascut tu; que hagi nascut jo, són immenses casualitats. Podríem haver nascut milions d'éssers diferents que no hauríem estat ni tu ni jo.

Capítol 11.

• En una cosa l'encertava, Eurípides: la raó humana no pot vèncer les potències irracionals de l'emotivitat anímica.

Capítol 22.

• Res no m'ha acabat de fer feliç llevat de tu, que ets qui m'ha fet patir més.

Capítol 23.

• Aquí a la guerra evitem de fer amics: tots som un perquè tots depenem de tots, i ploro la mort del que ahir esmorzava al meu costat però a qui no he tingut temps de pregunta com es deia [...] Em fa pànic matar algú. No sé si en sabré. Però el Mal són persones concretes. Espero ser valent i espero saber prémer el gallet sense que em tremoli gaire el cor.

Capítol 34.

• Jo, sempre pensant que havia dissenyat la meva vida contra tothom, i resulta que he acabat fent el que el meu autoritari pare havia disposat des de l'inici dels temps.

Capítol 34.

• Ja ho va dir Goethe. Els personatges que tracten de realitzar en la maduresa el desig de la joventut van a mal borràs.

Capítol 35.

• Ara ja era una persona adulta, però em costava haver d'acceptar que la vida es fa a cop de morts.

Capítol 36.

• Segurament, com tots els mortals, no sap veure la felicitat que té a la vora perquè s'enlluerna amb la que no té a l'abast.

Capítol 37.

• ...va preguntar-li i a tu què t'ha semblat, el llibre?, que és la pregunta, l'única pregunta que penso que un autor no pot fer impunement perquè corre el risc que algú la respongui.

Capítol 37.

• I llavors mirem de sobreviure al caos amb l'ordre de l'art.

Capítol 38.

• — No podem entendre l'obra d'art si no en veiem l'evolució. [...] — Però sempre cal el toc de geni de l'artista que precisament la fa evolucionar.

Capítol 38.

• Matar en nom de Déu o en nom del futur és el mateix. Quan la justificació és ideològica, desapareixen l'empatia i el sentiment de compassió. Es mata fredament, sense que la consciència en quedi afectada. Com en el crim gratuït d'un psicòpata.

Capítol 42.

• On tu ets no hi ha la mort; on hi ha la mort, no hi ets tu. Per tant, tenir-li por és perdre el temps.

Capítol 44.

• De vegades no entenc per què la humanitat es relaciona a mastegots havent-hi tantes coses per fer.

Capítol 45.

• Si Déu existís, la seva fredor davant de les conseqüències del mal seria escandalosa.

Capítol 58.

Epígrafs

• Jo serà gens.

 — Carles Camps Mundó

I. A capite...

• El bon guerrer no es pot estar / enamorant constantment de / totes les squaws que topi, / encara que s'embelleixin amb / pintures de guerra.

 — Àguila Negra

II. De pueritia

• Quan era jove, lluitava per ser jo mateix; a hores d'ara em resigno a ser com sóc.

 — Josep Maria Morreres

III. Et in Arcadia ego

• No existeix cap organització / es pugui protegir d'un gra de sora.

 — Michel Tournier

IV. Palimpsestus

• escrit amb llapis al vagó segellat / aquí, en aquesta tramesa, jo, / eva, amb el meu fill abel. / si veieu el meu fill gran, / caïm, fill d'adam, / digueu-li que jo

 — Dan Pagis

V. Vita condita

• Tot el que temem ens és concedit.

 — Hélène Cixous

VI. Stabat Mater

• Procurem entrar en la mort amb / els uls oberts...

 — Marguerite Yourcenar

VII. ...usque ad calcem

Bibliografia

• Cabré, Jaume. Jo confesso. Barcelona: Proa, 2011. ISBN 978-84-7588-253-6.