Jo confesso
novel·la de Jaume Cabré
Jo confesso és una novel·la de Jaume Cabré publicada originalment en català l'any 2011 per Edicions Proa a Barcelona. L'autor reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra.
Projectes germans | |
---|---|
Informació a la Viquipèdia | |
Dades generals | |
Autor | Jaume Cabré i Fabré |
Publicació | 1r setembre 2011 |
Citacions
modifica- Perquè qui fuig d'ell mateix veu que l'estalona sempre l'ombra del seu enemic i no pot parar de córrer fins a rebentar.[1]
- Capítol 7.
- Els homes que són amics de l'ànima saben barallar-se i reconciliar-se, i saben no dir-s'ho tot, no fos cas que l'altre els pogués donar un cop de mà.[1]
- Capítol 7.
- Però quan el pare es va morir vaig observar que em miraven amb no sé, de manera diferent, com si hagués pujat de categoria.[1]
- Capítol 10.
- Dels milions d'espermatozous del pare, només un fecunda l'òvul que toca. Que hagis nascut tu; que hagi nascut jo, són immenses casualitats. Podríem haver nascut milions d'éssers diferents que no hauríem estat ni tu ni jo.[1]
- Capítol 11.
- En una cosa l'encertava, Eurípides: la raó humana no pot vèncer les potències irracionals de l'emotivitat anímica.[1]
- Capítol 22.
- Capítol 23.
- Aquí a la guerra evitem de fer amics: tots som un perquè tots depenem de tots, i ploro la mort del que ahir esmorzava al meu costat però a qui no he tingut temps de pregunta com es deia [...] Em fa pànic matar algú. No sé si en sabré. Però el Mal són persones concretes. Espero ser valent i espero saber prémer el gallet sense que em tremoli gaire el cor.[1]
- Capítol 34.
- Jo, sempre pensant que havia dissenyat la meva vida contra tothom, i resulta que he acabat fent el que el meu autoritari pare havia disposat des de l'inici dels temps.[1]
- Capítol 34.
- Ja ho va dir Goethe. Els personatges que tracten de realitzar en la maduresa el desig de la joventut van a mal borràs.[1]
- Capítol 35.
- Ara ja era una persona adulta, però em costava haver d'acceptar que la vida es fa a cop de morts.[1]
- Capítol 36.
- Segurament, com tots els mortals, no sap veure la felicitat que té a la vora perquè s'enlluerna amb la que no té a l'abast.[1]
- Capítol 37.
- ...va preguntar-li i a tu què t'ha semblat, el llibre?, que és la pregunta, l'única pregunta que penso que un autor no pot fer impunement perquè corre el risc que algú la respongui.[1]
- Capítol 37.
- Capítol 38.
- — No podem entendre l'obra d'art si no en veiem l'evolució. [...] — Però sempre cal el toc de geni de l'artista que precisament la fa evolucionar.[1]
- Capítol 38.
- Matar en nom de Déu o en nom del futur és el mateix. Quan la justificació és ideològica, desapareixen l'empatia i el sentiment de compassió. Es mata fredament, sense que la consciència en quedi afectada. Com en el crim gratuït d'un psicòpata.[1]
- Capítol 42.
- On tu ets no hi ha la mort; on hi ha la mort, no hi ets tu. Per tant, tenir-li por és perdre el temps.[1]
- Capítol 44.
- De vegades no entenc per què la humanitat es relaciona a mastegots havent-hi tantes coses per fer.[1]
- Capítol 45.
- Capítol 58.
Epígrafs
modifica- Jo serà gens.
- — Carles Camps Mundó
- I. A capite...
- — Carles Camps Mundó
- El bon guerrer no es pot estar / enamorant constantment de / totes les squaws que topi, / encara que s'embelleixin amb / pintures de guerra.
- — Àguila Negra
- II. De pueritia
- — Àguila Negra
- Quan era jove, lluitava per ser jo mateix; a hores d'ara em resigno a ser com sóc.
- — Josep Maria Morreres
- III. Et in Arcadia ego
- — Josep Maria Morreres
- No existeix cap organització / es pugui protegir d'un gra de sora.
- — Michel Tournier
- IV. Palimpsestus
- — Michel Tournier
- escrit amb llapis al vagó segellat / aquí, en aquesta tramesa, jo, / eva, amb el meu fill abel. / si veieu el meu fill gran, / caïm, fill d'adam, / digueu-li que jo
- — Dan Pagis
- V. Vita condita
- — Dan Pagis
- Tot el que temem ens és concedit.
- — Hélène Cixous
- VI. Stabat Mater
- — Hélène Cixous
- Procurem entrar en la mort amb / els uls oberts...
- — Marguerite Yourcenar
- VII. ...usque ad calcem
- — Marguerite Yourcenar
Referències
modificaBibliografia
modifica- Cabré, Jaume. Jo confesso. Barcelona: Proa, 2011. ISBN 978-84-7588-253-6.