Jaume Perich i Escala

humorista gràfic, escriptor i traductor

Jaume Perich i Escala (Barcelona, Barcelonès, 5 de novembre de 1941 — Mataró, Maresme, 1 de febrer de 1995) fou un dibuixant humorístic i escriptor català.

Infotaula de personaJaume Perich i Escala
092 Jardins de Jaume Perich, placa commemorativa.jpg
Placa commemorativa
dels Jardins de Jaume Perich
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
5 de novembre de 1941
Mort Mataró
1 de febrer de 1995 (53 anys)
Ocupació Caricaturista, escriptor, humorista i autor de còmics
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • L'arquitectura és l'única forma d'expressió capaç d'indicar-nos on hem de posar el bidet de casa nostra.[1]
  Televisió de Catalunya.
  • Dir que els pobres som millors que els rics és una tonteria... La prova és que tots els pobres voldríem ser rics.[2]
(en castellà) Decir que los pobres somos mejores que los ricos es una tonteria... La prueba es que todos los pobres quisieramos ser ricos.
Últim dibuix d'en Perich, entregat a la redacció de El Periódico i publicat el 2 de febrer de 1995.

Autopista (1970)Modifica

Recull de citacions del llibre Autopista publicat l'any 1970, parodia del llibre Camino d'Escrivà de Balaguer:

  • El pitjor sord és el que no pot escoltar.[3]
(en castellà) El peor sordo es el que no puede oír.
  • Jo sóc molt més intel·ligent que els meus amics. Lo dolent és que ells pensen igual d'ells mateixos.[3]
(en castellà) Yo soy mucho más inteligente que mis amigos. Lo malo es que ellos piensan igual de sí mismos.
  • El pitjor que li pot ocórrer a algú és morir-se d'una malaltia que no sigui greu.[3]
(en castellà) Lo peor que le puede ocurrir a uno es morirse de una enfermedad que no sea grave.
  • El plor d'un nen és el mes entendridor del món la primera mitja hora.[3]
(en castellà) El llanto de un niño es lo mas enternecedor del mundo la primera media hora.
  • En el món que vivim, indubtablement, el més important és el sexe manament.[3]
(en castellà) En el mundo en que vivimos, indudablemente, el más importante es el sexo mandamiento.
  • Segons les estadístiques, les estadístiques mai diuen la veritat.[3]
(en castellà) Según las estadísticas, las estadísticas jamás dicen la verdad.
  • El fascisme és el règim polític que obliga als seus súbdits a tenir les mans enlaire.[3]
(en castellà) El fascismo es el régimen político que obliga a sus súbditos a estar manos arriba.
  • La religió serveix per ajudar-nos a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió.[3]
(en castellà) La religión sirve para ayudarnos a resolver una serie de problemas que no tendríamos si no existiera la religión.

Els tres peus del gat (1972)Modifica

Recull d'acudits del llibre Els tres peus del gat publicat l'any 1972:

  • El perill consisteix que confonguin "llibertad d'acomiadament" amb el "llibertinatge de l'acomiadament".[4]
  • Ja hi anem, cap a un ensenyament gratuït, ja... només cal veure com està de mal pagat.[4]
  • Jo sóc partidari d'una economia internacionalista: preus europeus i salaris espanyols.[4]
  • És horrorós! Tot allò que podríem exportar amb èxit, és d'importació![4]
  • Pensi-ho abans de pensar-ho![4]

Los tres pies del gato (1974)Modifica

Recull d'acudits de la secció diària d'en Jaume Perich al periòdic La Vanguardia:

  • Fes l'amor, no la guerra de la llet.[5]
(en castellà) Haz el amor, no la guerra de la leche.
  La Vanguardia, 28 de febrer de 1974.
  • Bec per oblidar el futur.[6]
(en castellà) Bebo para olvidar el futuro.
  La Vanguardia, 2 de març de 1974.
(en castellà) Orden, pero dentro de una libertad.
  La Vanguardia, 17 de març de 1974.
  • Sembla increíble! No ha tornat a pujar de preu![8]
(en castellà) ¡Parece increible! ¡No ha vuelto a subir de precio!
  La Vanguardia, 24 de març de 1974.

ReferènciesModifica

  1. «Els Premis Gat Perich». TV3. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12-03-2009. [Consulta: 7 setembre 2014].
  2. «El Perich». Revista - La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 02-02-1995. Arxivat de l'original el 1457126691. [Consulta: 7 setembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Perich, Jaume. Autopista : cuando un bosque se quema, algo suyo se quema, señor conde. Barcelona: Estela, 1970. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Perich, Jaume. Els tres peus del gat. Barcelona: Edicions 62, 1972. 
  5. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/02/28/pagina-5/34232971/pdf.html[Enllaç no actiu]
  6. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/03/02/pagina-7/34235447/pdf.html[Enllaç no actiu]
  7. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/03/17/pagina-9/34255125/pdf.html[Enllaç no actiu]
  8. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1457141235. [Consulta: 1448188860].