Isaac Asimov

escriptor nord-americà

Isaac Asimov (Petroviči, Smolensk, 2 de gener de 1920 — Nova York, 6 d'abril de 1992) fou un científic i escriptor estatunidenc d’origen rus.

Infotaula de personaIsaac Asimov
Isaac.Asimov01.jpg
Isaac Asimov (1965)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Petrovitxi (Rússia)
1920
Mort Brooklyn (Nova York)
6 d'abril de 1992 (71/72 anys)
Ocupació Bioquímic, novel·lista, prosista, autobiògraf, escriptor de ciència-ficció, escriptor científic, guionista, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, periodista i escriptor
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

(en anglès) "Violence," came the retort, "is the last refuge of the incompetent."
  Foundation. Part II, 1951.

Jo, robot (1950)Modifica

Les tres lleis de la robòtica

Lleis de la robòtica que van aparèixer per primera vegada al relat "Runaround" publicat l'any 1942, recollit dins del llibre Jo, robot:[2]

  • Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.[2]
(en anglès) A robot may not injure a human being or, through inaction, allow a human being to come to harm.
  • Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.[2]
(en anglès) A robot must obey the orders given to it by human beings, except where such orders would conflict with the First Law.
  • Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.[2]
(en anglès) A robot must protect its own existence as long as such protection does not conflict with the First or Second Law.

Moments estel·lars de la ciència (1959)Modifica

  • El gran deure de la ciència no és únicament entendre l'univers, sinó també intentar millorar les condicions de la vida de l'home en cada racó de la terra.[3]
  «Capítol 1. Arquímedes». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
  «Capítol 2. Johann Gutenbergs». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
  • El coneixement humà és tan immortal com l'home mateix, ja que només la destrucció completa de la raça humana pot arribar a esborrar-lo.[3]
  «Capítol 2. Johann Gutenbergs». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
  • Els fanàtics més intolerants s'amaguen tot sovint entre els acadèmics «erudits».[3]
  «Capítol 3. Nicolau Copèrnic». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
  • Hi ha hagut casos en què el mal ús dels coneixements ha perjudicat la humanitat; però això és culpa dels homes, no del coneixement.[3]
  «Capítol 26. Robert Hutchings Goddard». Moments estel·lars de la ciència, 1959.

AtribuïdesModifica

  • Escriure per mi és simplement pensar amb els dits.[4]
(en anglès) Writing to me is simply thinking through my fingers
  • La primera llei de la dietètica sembla que sigui: si està bo, és dolent per tu.[5]
(en anglès) The first law of dietetics seems to be: if it tastes good, it's bad for you.

ReferènciesModifica

  1. Westfahl, 2008.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Asimov, Isaac. Jo, robot. Barcelona: Proa, 2014. ISBN 9788499309255. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Asimov, Isaac. Moments estel·lars de la ciència. Barcelona: La Magrana, 1992 (Esparver. Ciència ; 1). ISBN 8474105730. 
  4. Van Aken, 2017.
  5. Knowles, 2014.

BibliografiaModifica