Isaac Asimov
escriptor estatunidenc d'origen rus
Isaac Asimov (Petroviči, Smolensk, 2 de gener de 1920 — Nova York, 6 d'abril de 1992) fou un científic i escriptor estatunidenc d’origen rus.
 Isaac Asimov (1965) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Petrovitxi (Rússia), 2 de gener de 1920 |
| Mort |
Manhattan (Nova York), 6 d'abril de 1992 (72 anys) |
| Ocupació | Bioquímic, novel·lista, prosista, autobiògraf, escriptor de ciència-ficció, escriptor científic, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, periodista, guionista, escriptor i escriptor de gènere policíac |
 | |
Citacions
modifica- (en anglès) "Violence," came the retort, "is the last refuge of the incompetent."
Foundation. Part II, 1951.
Jo, robot (1950)
modifica- Les tres lleis de la robòtica
Lleis de la robòtica que van aparèixer per primera vegada al relat "Runaround" publicat l'any 1942, recollit dins del llibre Jo, robot:[2]
- Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.[2]
- (en anglès) A robot may not injure a human being or, through inaction, allow a human being to come to harm.
- Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.[2]
- (en anglès) A robot must obey the orders given to it by human beings, except where such orders would conflict with the First Law.
- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.[2]
- (en anglès) A robot must protect its own existence as long as such protection does not conflict with the First or Second Law.
Moments estel·lars de la ciència (1959)
modifica- El gran deure de la ciència no és únicament entendre l'univers, sinó també intentar millorar les condicions de la vida de l'home en cada racó de la terra.[3]
- «Capítol 1. Arquímedes». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
- La impremta contribuí al naixement de la democràcia moderna.[3]
- «Capítol 2. Johann Gutenbergs». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
- El coneixement humà és tan immortal com l'home mateix, ja que només la destrucció completa de la raça humana pot arribar a esborrar-lo.[3]
- «Capítol 2. Johann Gutenbergs». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
- Els fanàtics més intolerants s'amaguen tot sovint entre els acadèmics «erudits».[3]
- «Capítol 3. Nicolau Copèrnic». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
- Hi ha hagut casos en què el mal ús dels coneixements ha perjudicat la humanitat; però això és culpa dels homes, no del coneixement.[3]
- «Capítol 26. Robert Hutchings Goddard». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
Atribuïdes
modifica- (en anglès) Writing to me is simply thinking through my fingers
- La primera llei de la dietètica sembla que sigui: si està bo, és dolent per tu.[5]
- (en anglès) The first law of dietetics seems to be: if it tastes good, it's bad for you.
Referències
modifica- ↑ Westfahl, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Asimov, Isaac. Jo, robot. Barcelona: Proa, 2014. ISBN 9788499309255.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Asimov, Isaac. Moments estel·lars de la ciència. Barcelona: La Magrana, 1992 (Esparver. Ciència ; 1). ISBN 8474105730.
- ↑ Van Aken, 2017.
- ↑ Knowles, 2014.
Bibliografia
modifica- Knowles, Elizabeth (ed.). The Oxford Dictionary of Quotations. 8th ed. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2014. ISBN 0198601735.
- Van Aken, Bart (ed.). Citas sobre los libros, la lectura y la escritura (en castellà). Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2017. ISBN 9788425230356.
- Westfahl, Gary (ed.).. Science Fiction Quotations: From the Inner Mind to the Outer Limits (en anglès). New Haven, London: Yale University Press, 2008. ISBN 0300127642.