George S. Patton
(S'ha redirigit des de: George Smith Patton)
George Smith Patton (San Gabriel, Califòrnia, 11 de novembre de 1885 — Heidelberg, 21 de desembre de 1945) fou un militar estatunidenc durant la Segona Guerra Mundial.
George S. Patton (1943) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
San Gabriel (Califòrnia), 11 de novembre de 1885 |
Mort |
Heidelberg, 21 de desembre de 1945 (60 anys) |
Ocupació | Autobiògraf, oficial, nedador i soldat |
Citacions
modificaDiscurs al III Exèrcit (1944)
modificaRecull de citacions del discurs al III Exèrcit dels Estats Units el dia abans del desembarcament de Normandia, 5 de juny de 1944:
- Els americans estimem els guanyadors. Els americans no tolerem els perdedors. Els americans menyspreem els covards. Els americans juguem per guanyar sempre. No donaria cap cèntim per un home que perd i després se'n riu. Per això els americans mai hem perdut ni perdrem cap guerra, perquè la simple idea de perdre és odiosa per a un americà.[1]
- (en anglès) Americans love a winner. Americans will not tolerate a loser. Americans despise cowards. Americans play to win all of the time. I wouldn't give a hoot in hell for a man who lost and laughed. That's why Americans have never lost nor will ever lose a war; for the very idea of losing is hateful to an American.
- Qualsevol home té por a la seva primera batalla. Qui ho nega, és un mentider. Alguns homes són covards però lluiten igual que els valents perquè no suporten veure lluitar a altres homes que estan tan espantats com ells. L'autèntic heroi és l'home que lluita encara que tingui por.[1]
- (en anglès) Every man is scared in his first battle. If he says he's not, he's a liar. Some men are cowards but they fight the same as the brave men or they get the hell slammed out of them watching men fight who are just as scared as they are. The real hero is the man who fights even though he is scared.
- La batalla és la competició més gran que pot gaudir un ésser humà. Treu a la llum tot el millor i elimina el pitjor.[1]
- (en anglès) Battle is the most magnificent competition in which a human being can indulge. It brings out all that is best and it removes all that is base.
- Quan arribem a Berlin, m'encarregaré personalment de disparar aquell cabró i fill de puta de Hitler, igual com si li disparés a una serp![1]
- (en anglès) When we get to Berlin, I am personally going to shoot that paper hanging son-of-a-bitch Hitler. Just like I'd shoot a snake!
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Palabras que cambiaron el mundo, 2007, p. 158-163.
Bibliografia
modifica- Palabras que cambiaron el mundo : 50 discursos que han hecho historia. Barcelona: El Lector Universal, 2007. ISBN 9788493554514.