Francisco Franco Bahamonde

dictador i general espanyol

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre de 1892 — Madrid, 20 de novembre de 1975), fou un militar i dictador gallec que governà a Espanya entre 1939 i 1975 després de vèncer a la Guerra Civil Espanyola.

Infotaula de personaFrancisco Franco Bahamonde
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ferrol (província de la Corunya)
4 de desembre de 1892
Mort Madrid
20 de novembre de 1975 (82 anys)
Ocupació Oficial, cavaller legionari, militar, polític, governant, guionista i actor de cinema
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
(en castellà) Haga como yo, no se meta en politica.
(en castellà) Nuestra finalidad al fomentar una insurrección, es la de salvar a la Europa Occidental de la amenaza del comunismo.
  Declaracions a Reuters, 21 de juliol de 1936.
  • Tots els espanyols estaran obligats a treballar sense exclusió: el nou Estat no pot sostenir ciutadans paràsits.[2]
(en castellà) Todos los españoles estarán obligados a trabajar sin exclusión: el nuevo Estado no puede sostener ciudadanos parásitos.
  Discurso-programa al Pueblo Español, pronunciado por el Jefe de Estado de Burgos1 d'octubre de 1936.

Testament polític de Franco (1975)

modifica

Testament polític de Francisco Franco llegit pel president del Govern d'Espanya Carlos Arias Navarro el 20 de novembre de 1975:

  • Espanyols, arribant-me l’hora de retre la vida a l'Altíssim i comparèixer davant el seu inapel·lable judici, demano a Déu que m’aculli benigne a la seva presència, atès que vaig voler viure i morir com a catòlic.[3]
(en castellà) Españoles: Al llegar para mí la hora de rendir la vida ante el Altísimo y comparecer ante su inapelable juicio pido a Dios que me acoja benigno a su presencia, pues quise vivir y morir como católico.
  • Demano perdó a tothom com de tot cor perdono tots els qui es van declarar enemics meus sense que jo els tingués per tals. Crec i desitjo no haver tingut més enemics sinó aquells que ho van ser d’Espanya.[3]
(en castellà) Pido perdón a todos, como de todo corazón perdono a cuantos se declararon mis enemigos, sin que yo los tuviera como tales. Creo y deseo no haber tenido otros que aquellos que lo fueron de España
  • Us demano que persevereu en la unitat i en la pau, i que envolteu el futur rei d’Espanya, don Joan Carles de Borbó, amb el mateix afecte i lleialtat que a mi m’heu brindat, i li presteu en tot moment el mateix suport de col·laboració que de vosaltres he rebut.[3]
(en castellà) Os pido que perseveréis en la unidad y en la paz y que rodeéis al futuro Rey de España, don Juan Carlos de Borbón, del mismo afecto y lealtad que a mí me habéis brindado y le prestéis, en todo momento, el mismo apoyo de colaboración que de vosotros he tenido.
  • Voldria, en el meu últim moment, unir els noms de Déu i d'Espanya i abraçar-vos a tots per a cridar plegats, per última vegada, a les portes de la mort, ¡Arriba España! ¡Viva España![3]
(en castellà) Quisiera, en mi último momento, unir los nombres de Dios y de España y abrazaros a todos para gritar juntos, por última vez, en los umbrales de mi muerte, "iArriba España! iViva España!".

Citacions sobre Francisco Franco

modifica
  • No ha d'existir cap qüestió prèvia. Una sola: derribar Franco.[4]
  Paris, 1952. — Josep Tarradellas
  • El testament ofert al poble espanyol és, sens dubte, un document històric que reflecteix les enormes qualitats humanes i els sentiments plens de patriotisme sobre els quals va voler assentar tota la seva actuació al capdavant de la nostra nació.[5]
(en castellà) El testamento ofrecido al pueblo español es, sin duda, un documento histórico que refleja las enormes cualidades humanas y los sentimientos llenos de patriotismo sobre los que quizo asentar toda su actuación al frente de nuestra nación.
  Missatge de Nadal de 1975, 24 de desembre de 1975. — Joan Carles I d'Espanya
Citació on elogia la figura del general Franco
  • Franco fou un cristià modèlic, un soldat eminent i un estadista exemplar.[6]
(en castellà) Franco fue un cristiano modélico, un soldado eminente y un estadista ejemplar.
   — Blas Piñar

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Lejeune, 1998.
  2. Rueda, Andrés. Franco, el ascenso al poder de un dictador. Madrid: Nowtilus, 2013. ISBN 978-84-9967-471-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «El discurs d’Arias Navarro: el patetisme, Juan Carlos i el testament de Franco». Vilaweb, 20-11-2015. [Consulta: 20 novembre 2015].
  4. Martí Vallverdú, Pep. Josep Tarradellas, 1899-1988 (PDF). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010, p. 41-54 (Biblioteca de l'Esquerra Nacional). ISBN 9788461389988 [Consulta: 6 març 2012]. 
  5. «Mensaje de Navidad de S.M. el Rey en 1975». Madrid: Casa Real TV, 1975. [Consulta: 6 agost 2014].
  6. «Muere Blas Piñar: nueve frases que no te dejarán indiferente». El Huffington Post. Madrid: España Prisa Noticias, 28-01-2014. [Consulta: 25 març 2014].

Bibliografia

modifica