Flavi Avià

Flavi Avià [Avianus] (?, segle IV) fou un escriptor i poeta llatí.

Flavi Avià

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement	antiga Roma,  segle IV
Mort	segle V
Ocupació	Escriptor, poeta i fabulista
Els drets d'autor han expirat

Citacions

Faules

• Els grans propòsits no es poden assolir sense un treball esforçat.

(en llatí) Non sine supremo magna labore peti.

II. La tortuga i l'àguila.

• Tot aquell que s'envaneix, enaltit per un honor sobrevingut, rep el càstig merescut pel seu excés d'ambició.

(en llatí) Sic quicumque nova sublatus laude tumescit, / Dat merito poenas, dum meliora cupit.

II. La tortuga i l'àguila.

• Cadascú ha de ser conscient dels seus límits i acontentar-se amb les pròpies virtuts sense aspirar a apoderar-se dels mèrits dels altres.

(en llatí) Metiri se quemque decet propriisque iuvari / Laudibus, alterius nec bona ferre sibi,

V. L'ase vestit amb una pell de lleó.

• ... l'enveja, la qual, mentre es complau en les adversitats dels altres, arriba a desitjar ferventment la pròpia desgràcia, per més dissortada que la faci.

(en llatí) Invidiaeque malum retulit ipse Iovi, / Quae dum proventis aliorum gaudet iniquis, / Laetior infelix et sua damna cupit.

XXII. L'home ambiciós i l'envejos.

• El bon sentit és superior a qualsevol demostració de força.

(en llatí) Viribus haec docuit quam sit prudentia maior, / Qua coeptum volucri explicuisset opus.

XXII. La cornella i la gerra.

• No perquè els teus pares t'hagin donat uns membres tan grans, la teva força està dotada de cap eficàcia.

(en llatí) Non quia magna tibi tribuerunt membra parentes / Viribus effectum constituere tuis.

XXXI. El ratolí i el bou.

• Aquell que ha consentit que la seva joventut transcorregués enmig de la peresa i no ha tingut la previsió de preparar-se per als destrets que depara la vida, quan li arribi l'edat feixuga i se senti consumit per la vellesa, ai!, demanarà debades l'ajut dels altres.

(en llatí) Quisquis torpentem passus transisse iuventam, / Nec timuit vitae providus ante mala, / Collectus senio, postquam gravis adfuit aetas, / Heu frustra alterius saepe rogabit opem.

XXXIV. La formiga i la cigala.

• Val més suportar els treballs, per durs que siguin, que no pas gaudir, mentre encara ets jove, d'un lleure que tard o d'hora s'ha d'acabar.

(en llatí) Proderit ergo graves quamvis perferre labores, / Otia quam tenerum mox peritura pati.

XXXVI. El vedell i el bou.

• La mort arriba aviat als més feliços, mentre que la rutina de les seves vides impedeix als dissortats de morir.

(en llatí) Magis felicior ut mors / Sit cita, cum miseris vita diurna negat.

XXXVI. El vedell i el bou.

• Són més dignes d'admiració aquells a qui enriqueixen els dons de la intel·ligència que no pas els que només destaquen per les seves qualitats físiques.

(en llatí) Dum mihi consilium pulchrius esse queat, / Miremurque magis quos munera mentis adornant, / Quam qui corporeis enituere bonis.

XL. El lleopard i la guineu.

Bibliografia

• Avià, Flavi. Faules. Barcelona: La Magrana, 2000 (L'Esparver Clàssic ; 37). ISBN 8482642391.