Flavi Avià

escriptor i poeta

Flavi Avià [Avianus] (?, segle IV) fou un escriptor i poeta llatí.

Infotaula de personaFlavi Avià
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement antiga Roma
segle IV
Mort segle V
Ocupació Escriptor, poeta i fabulista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

Faules modifica

  • Els grans propòsits no es poden assolir sense un treball esforçat.[1]
(en llatí) Non sine supremo magna labore peti.
  II. La tortuga i l'àguila.
  • Tot aquell que s'envaneix, enaltit per un honor sobrevingut, rep el càstig merescut pel seu excés d'ambició.[1]
(en llatí) Sic quicumque nova sublatus laude tumescit, / Dat merito poenas, dum meliora cupit.
  II. La tortuga i l'àguila.
  • Cadascú ha de ser conscient dels seus límits i acontentar-se amb les pròpies virtuts sense aspirar a apoderar-se dels mèrits dels altres.[2]
(en llatí) Metiri se quemque decet propriisque iuvari / Laudibus, alterius nec bona ferre sibi,
  V. L'ase vestit amb una pell de lleó.
  • ... l'enveja, la qual, mentre es complau en les adversitats dels altres, arriba a desitjar ferventment la pròpia desgràcia, per més dissortada que la faci.[3]
(en llatí) Invidiaeque malum retulit ipse Iovi, / Quae dum proventis aliorum gaudet iniquis, / Laetior infelix et sua damna cupit.
  XXII. L'home ambiciós i l'envejos.
  • El bon sentit és superior a qualsevol demostració de força.[4]
(en llatí) Viribus haec docuit quam sit prudentia maior, / Qua coeptum volucri explicuisset opus.
  XXII. La cornella i la gerra.
  • No perquè els teus pares t'hagin donat uns membres tan grans, la teva força està dotada de cap eficàcia.[5]
(en llatí) Non quia magna tibi tribuerunt membra parentes / Viribus effectum constituere tuis.
  XXXI. El ratolí i el bou.
  • Aquell que ha consentit que la seva joventut transcorregués enmig de la peresa i no ha tingut la previsió de preparar-se per als destrets que depara la vida, quan li arribi l'edat feixuga i se senti consumit per la vellesa, ai!, demanarà debades l'ajut dels altres.[6]
(en llatí) Quisquis torpentem passus transisse iuventam, / Nec timuit vitae providus ante mala, / Collectus senio, postquam gravis adfuit aetas, / Heu frustra alterius saepe rogabit opem.
  XXXIV. La formiga i la cigala.
  • Val més suportar els treballs, per durs que siguin, que no pas gaudir, mentre encara ets jove, d'un lleure que tard o d'hora s'ha d'acabar.[7]
(en llatí) Proderit ergo graves quamvis perferre labores, / Otia quam tenerum mox peritura pati.
  XXXVI. El vedell i el bou.
  • La mort arriba aviat als més feliços, mentre que la rutina de les seves vides impedeix als dissortats de morir.[7]
(en llatí) Magis felicior ut mors / Sit cita, cum miseris vita diurna negat.
  XXXVI. El vedell i el bou.
  • Són més dignes d'admiració aquells a qui enriqueixen els dons de la intel·ligència que no pas els que només destaquen per les seves qualitats físiques.[8]
(en llatí) Dum mihi consilium pulchrius esse queat, / Miremurque magis quos munera mentis adornant, / Quam qui corporeis enituere bonis.
  XL. El lleopard i la guineu.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Avià, 2000, p. 34.
  2. Avià, 2000, p. 37.
  3. Avià, 2000, p. 57.
  4. Avià, 2000, p. 62.
  5. Avià, 2000, p. 67.
  6. Avià, 2000, p. 70.
  7. 7,0 7,1 Avià, 2000, p. 72.
  8. Avià, 2000, p. 76.

Bibliografia modifica

  • Avià, Flavi. Faules. Barcelona: La Magrana, 2000 (L'Esparver Clàssic ; 37). ISBN 8482642391.