Thomas More

pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès

Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1477 — Londres, 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor, humanista i polític anglès. Està venerat com a sant dels governants i els polítics.[1]

Infotaula de personaThomas More
Retrat de Thomas More de Hans Holbein (1527)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Londres
7 de febrer de 1478
Mort Tower Hill (Anglaterra)
6 de juliol de 1535 (57 anys)
Ocupació Filòsof, historiador, teòleg, polític, poeta, estadista, novel·lista, poeta advocat, jutge, diplomàtic i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Moro com a bon servidor del rei però primer de Déu.[2]
(en anglès) I die the king's good servant, but God's first.
  Londres, 6 de juliol de 1535.
Frase que digué abans de la seva decapitació al patíbul

Utopia (1516) modifica

  • No has d'abandonar el vaixell en una tempesta perquè no pots controlar el vent.[2]
  • L'or i la plata no tenen cap utilitat notòria [...] el seu valor ve donat més per la niciesa dels homes que de la mare naturalesa.[3]
(en llatí) [quum interim] auro, argentoque nullum usum, quo non facile careamus, natura tribuerit, nisi hominum stultitia pretium raritati fecisset.
«L'or i els metalls preciosos», De peregrinationibus utipiensium, capítol V
(en llatí) At hac in re propensiores aequo videntur in factionem voluptatis assertricem, ut qua vel totam, vel potissimam felicitatis humanae partem definiant.
«Moral», De peregrinationibus utipiensium, capítol V

Referències modifica

  1. «Pour La Proclamation De Saint Thomas More Comme Patron Des Responsables De Gouvernement et des Hommes Politiques» (en francès). Lettre Apostolique. Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 15 desembre 2016].
  2. 2,0 2,1 «Famous Quotes». The Center for Thomas More Studies. Dallas: University of Dallas, cop. 2010. Arxivat de l'original el 1353029268. [Consulta: 31 agost 2012].
  3. More, 1983, p. 160.
  4. More, 1983, p. 169.

Bibliografia modifica