Stanley Kubrick: diferència entre les revisions

| cita = Si l'home simplement es va asseure i va pensar en el seu acabament imminent, i la seva insignificança aterridor i solitud en el cosmos, segurament tornaria boig, o sucumbiria a un sentit adormidor de futilitat. Per què, podria preguntar-se, en cas que es molesti a escriure una gran simfonia, o lluitar per guanyar-se la vida, o fins i tot estimar a un altre, quan no és més que un microbi momentani en una mota de pols girant a través de la immensitat inimaginable de l'espai? ... Els que es veuen obligats per les seves pròpies sensibilitats a veure la seva vida des d'aquesta perspectiva - que reconeixen que no hi ha un propòsit que puguin comprendre i que enmig d'una innombrable multitud d'estrelles de la seva existència es desconeix i unchronicled - pot ser presa de totes amb massa facilitat a l'anomia final ... Les religions del món, malgrat la seva estretor de mires, van fer subministrar una mena de consol per aquest gran [[dolor]] ... Aquest reconeixement destrucció de la nostra mortalitat està en l'arrel de la malaltia molt més mental que sospito que fins i tot psiquiatres són conscients.