John Stuart Mill: diferència entre les revisions

'''[[w: John Stuart Mill|John Stuart Mill]]''' (Pentonville, 20-05-1806 - 08-05-1873) fou [[filosofia|filòsof]] i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí [[Jeremy Bentham]].

 

 

* La societat pot (i així ho fa) exigir els seus propis requeriments. I si les exigències que emet en lloc de ser correctes són equivocades, o fa un mandat sobre un tema que no hauria de tractar, posa en pràctica una tirania social més forta que molts tipus d'opressió política, donat que, tot i que no acostuma a utilitzar càstigs extrems, deixa poques maneres d'escapar-se'n, de manera que penetra de manera molt més profunda en els detalls de la vida, esclavitzant fins i tot l'ànima.

* Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només el seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.

 

 

 

* La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol.