John Stuart Mill
Filòsof i economista anglès
John Stuart Mill (Londres, 20 de maig de 1806 — Avinyó, 8 de maig de 1873) fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí Jeremy Bentham.
 A l'edat de 64 anys. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Islington (Anglaterra), 20 de maig de 1806 |
| Mort |
Avinyó (França), 8 de maig de 1873 (66 anys) |
| Ocupació | Filòsof, economista, polític, autobiògraf, escriptor, igualitarisme, oficinista i sufragista |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- Conquerim la felicitat limitant els desitjos, i no intentant satisfer-los.[1]
- No existeix una prova millor del progrés d'una civilització que la del progrés de la cooperació.[2]
- (en anglès) There is not a more accurate test of the progress of civilization than the progress of the power of co-operation.
Civilization Section 2 [Coordination and the power of the masses].
- (en anglès) When society requires to be rebuilt, there is no use in attempting to rebuild it on the old plan.
- Dissertations and Discussions, 1859.
- (en anglès) Ask yourself whether you are happy, and you cease to be so.
- Autobiography, 1859.
Sobre la llibertat (1859)
modifica- L'única llibertat que mereix aquest nom és aquella que en la cerca del nostre propi bé, pel nostre propi camí, mai intenta privar als altres de la seva llibertat, o impedir els seus esforços per aconseguir-la.[3][4]
- (en anglès) The only freedom which deserves the name, is that of pursuing our own good in our own way, so long as we do not attempt to deprive others of theirs, or impede their efforts to obtain it.
- Capítol 1.
- Si tota la humanitat menys una persona fos d'una mateixa opinió i només aquesta persona fos d'una opinió contraria, la humanitat seria tan injusta si impedís que aquesta persona parlés com ella mateixa ho seria si, tenint un gran poder, impedís que parlés la humanitat.[3]
- (en anglès) If all mankind minus one, were of one opinion, and only one person were of the contrary opinion, mankind would be no more justified in silencing that one person, than he, if he had the power, would be justified in silencing mankind.
- Capítol 2.
- (en anglès) Liberty consists in doing what one desires.
- Capítol 5.
On Representative Government (1861)
modifica- Una persona amb una ideologia és un poder social que equival a noranta-nou persones que només tenen interessos.[5]
- (en anglès) One person with a belief is a social power equal to ninety-nine who have only interests
- Chapter I: To What Extent Forms of Government Are a Matter of Choice..
- Una burocràcia sempre tendeix a esdevenir una pedantocràcia.[5]
- (en anglès) A bureaucracy always tends to become a pedantocracy.
- Chapter VI: Of the Infirmities and Dangers to Which Representative Government Is Liable.
L'utilitarisme (1861)
modifica- Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; m'estimo més ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet.[6]
- (en anglès) It is better to be a human dissatisfied than a pig satisfied; better to be Socrates dissatisfied than a fool satisfied.
- Capítol 2.
Referències
modifica- ↑ «El camí del mig». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 23-06-2010. Arxivat de l'original el 1367530581. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ Ara, 2 de novembre de 2013, p. 29
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2014 [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Mill, John Stuart. Sobre la llibertat. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2012. ISBN 9788493858773.
- ↑ 5,0 5,1 Mill, John Stuart. De la libertad. Del gobierno representativo. La Esclavitud femenina. Madrid: Tecnos, 1965.
- ↑ Mill, John Stuart. L'utilitarisme. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 8429757457.