George Steiner: diferència entre les revisions

escriptor, crític i teòric de la literatura i la cultura
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Persona}} {{iniciBio}} va ser un escriptor, crític i teòric de la literatura i la cultura i filòsof del llenguatge. == Citacions == {{cita | cita...».
(Cap diferència)

Revisió del 22:03, 9 feb 2020

George Steiner (Neuilly-sur-Seine, 23 d'abril de 1929 - Cambridge, 3 de febrer de 2020) va ser un escriptor, crític i teòric de la literatura i la cultura i filòsof del llenguatge.

Infotaula de personaGeorge Steiner
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Neuilly-sur-Seine (França)
23 d'abril de 1929
Mort Cambridge (Anglaterra)
3 de febrer de 2020 (90 anys)
Ocupació Filòsof, novel·lista, traductor, professor d'universitat, crític literari, periodista, escriptor i assagista
Modifica dades a Wikidata

Citacions

  • […] el que m’aterreix terriblement és la possibilitat d’alguna malaltia mental […], així que cada dia faig exercicis de memòria. El que faig és molt senzill. Agafo un llibre, qualsevol, i intento traduir algun passatge en les meves quatre llengües: francès, anglès, alemany i italià. El cervell és un múscul, i el seu funcionament depèn de l’exercici.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • Els mitjans electrònics són l’espionatge d’avui dia. Un cop ets a la xarxa, no hi ha secrets que puguis guardar.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • Intento aprendre, perquè l’aprenentatge és l’oxigen de la supervivència.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • Considero que la major part dels polítics són gent vulgar i ignorant. Mai havíem tingut tan mals governants. On són les grans veus? On són les grans presències filosòfiques? No hi són, i des de fa temps […]. A molta gent ja no li interessen els processos polítics i podem endur-nos sorpreses molt desagradables en els pròxims anys, quan els partits extremistes siguin els únics amb un programa polític actiu. On és el centre liberal?[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • No tenim la paraula adequada per a un sistema on els diners són l’únic poder absolut. Si no tens diners, no comptes per a res. Els que treballem en humanitats estem totalment indefensos davant el gran capital.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • El període entre les dues guerres mundials va ser només un armistici. I no ens n’oblidem mai: entre l’agost del 1914 i el maig del 1945, 70 milions de persones -homes, dones i nens- van morir per la violència, la fam, la deportació o els bombardejos. 70 milions.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • En l’època de la generació del meu pare, abans del 1914, fins i tot la gent realista creia que una educació alta, més cultura i el moviment lliure de les persones humanitzaria el món. Estaven completament equivocats. La inhumanitat dels camps de concentració, les massacres de milers de milions de persones van mostrar que les humanitats estaven indefenses. I, en alguns casos, fins i tot van contribuir a aquests horrors. Coneixem grans artistes i pensadors que eren a la banda de la barbàrie.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • L’acte de crear és profundament diferent de la més brillant de les opinions. A mi m’agrada l’opinió, jo hi he contribuït, però no és creació. […] El misteri de la creació és el que m’ha fascinat tota la vida. […] Hi ha una gran diferència entre opinió i creació. […] La meravella dels grans creadors és una cosa que simplement no entenem. […] No ho sabem, i espero que mai ho descobrim.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • Les escoles han abandonat l’art de la memòria. Quan jo vaig començar a estudiar, al liceu francès, cada dia apreníem una petita part d’un poema. Jo intento seguir aprenent així. El que aprens de memòria no t’ho pot treure ningú. És segur. […] Un sistema educatiu que abandona la memòria per a mi és pecat, és diabòlic. […] Cap policia ni censor pot treure’t el que tens dins si ho has memoritzat.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • Com més llengües sapiguem, millor. Cada llengua és una finestra a un nou món.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila
  • La gran pregunta que ha dominat la meva vida és: “per què la joia filosòfica, estètica i moral ha participat, i no ha previngut, el sadisme i la inhumanitat?” Aquesta és la pregunta per la qual espero ser una mica conegut. I no en tinc la resposta.[1]
  Diari Ara, 25 de gener de 2015.
En una entrevista amb Carles Capdevila

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Capdevila, Carles «George Steiner: "L'ésser humà és un animal que sap i pot somriure"». Ara, (25-01-2015) [Consulta: 9 febrer 2020].

Bibliografia

Enllaços externs