Revisió del 18:12, 12 ago 2017 modifica DocoBot (Discussió \| contribucions) Bots 8.065 edits m →‎Bibliografia: enllaç pàgines, removed: {{CD\|2}} AWB ← Edició anterior		Revisió del 00:10, 3 juny 2019 modifica desfés BOTerut (Discussió \| contribucions) Bots 2.160 edits m Bot esborrant espais innecessaris Edició següent →
Línia 1: {{Persona \| imatge = Octave Mirbeau 1895.jpg \| descripció = Retrat (1895) \| Viquipèdia = Octave Mirbeau }} '''{{w\|Octave Mirbeau}}''' (Trévières, [[16 de febrer]] del 1848 — [[París]], [[16 de febrer]] del 1917) fou un novel·lista, dramaturg, critic d'art i periodista francès. Línia 11: === ''L'abbé Jules'' (1888) === {{cita \| cita = ... en la [[vida]], ningú estima ningú, ningú socorre ningú, ningú comprèn ningú!... Cadascú està sol, completament sol, entre els milions d'éssers que l'envolten... Quan hom demana a algú una mica de la seva pietat, de la seva caritat, del seu valor, aquest algú dorm!... Hom pot plorar, trencar-se el cap contra les parets, morir... Ells dormen, tots dormen! \| lloc = Primera part \| data = \| original = dans la vie, personne n’aime personne, personne ne secourt personne, personne ne comprend personne!... Chacun est seul, tout seul, parmi les millions d'êtres qui l'entourent!... Lorsqu'on demande à quelqu'un un peu de sa pitié, de sa charité, de son courage, il dort !... On peut pleurer, se casser la tête contre les murs, mourir, ils dorment, ils dorment tous! \| idioma = francès \| notes = \| refs = {{sfn\|Mirbeau\|2015\|p=s.n.}} }} {{cita \| cita = I aquest [[Déu]] bondadós, que fa entre aquests dorments?... Per ventura ronca també dalt del seu [[núvol]]!... I respon a tots els miserables que tendeixen cap a ell les seves mans suplicants: «Deixeu-me dormir, brètols... Demà.»? \| lloc = Primera part \| data = \| original = Et le bon Dieu, qu'est-ce qu'il fait au milieu de tous ces endormis?... Est-ce qu'il ronfle, lui aussi, dans son nuage?... Et répond-il à tous les misérables qui tendent vers lui leurs suppliantes mains: « Laissez-moi dormir, canailles... Demain »? \| idioma = francès \| notes = \| refs = {{sfn\|Mirbeau\|2015\|p=s.n.}} }} === ''{{w\|Els mals pastors\|Les Mauvais bergers}}'' (1897) === {{cita \| cita = ... per pobre que sigui, un [[home]] no viu pas només de [[pa]]... Té dret, com els rics, a la [[bellesa]]! \| lloc = \| data = \| original = ... si pauvre qu'il soit, un homme ne vit pas que de pain... Il a droit, comme les riches, à de la beauté! \| idioma = francès \| notes = \| refs = {{sfn\|Michel\|1993\|p=139}} }} Línia 42: {{AP\|Le jardin des supplices}} {{cita \| cita = l'homicidi és la major de les preocupacions humanes, i tots els nostres actes en deriven. \| lloc = capítol «Frontispice», p. 40 \| data = \| original = le meurtre est la plus grande préoccupation humaine, et tous nos actes dérivent de lui... \| idioma = francès \| notes = \| refs = <ref name=jardin>{{ref-llibre\|cognom=Mirbeau\|nom=Octave\|títol=Le Jardin des supplices\|editorial=éd. du Boucher\|any=2003\|url=http://www.leboucher.com/pdf/mirbeau/jardin.pdf}}</ref> }} {{cita \| cita = Les [[porta\|portes]] de la [[vida]] no s'obren més que a la [[mort]], no s'obren més que davant els palaus i els jardins de la mort... I l'[[univers]] apareix com un immens, com un inexorable jardí dels suplicis... Pertot arreu [[sang]], i allí on hi ha més vida, horribles turmentadors que esquincen la carn, serren els ossos i arrenquen la pell, amb una sinistra cara d'[[alegria]]... \| lloc = Capítol IX, p. 209 \| data = \| original = ...les Portes de vie ne s'ouvrent jamais que sur de la mort, ne s'ouvrent jamais que sur les palais et sur les jardins de la mort... Et l'univers m'apparaît comme un immense, comme un inexorable jardin des supplices... Partout du sang, et là où il y a plus de vie, partout d'horribles tourmenteurs qui fouillent les chairs, scient les os, vous retournent la peau, avec des faces sinistres de joie... \| idioma = francès \| notes = \| refs = <ref name=jardin/> }}

Octave Mirbeau: diferència entre les revisions