El club dels poetes morts

El club dels poetes morts és una pel·licula estatunidenca de 1989 dirigida per Peter Weir amb guió de Tom Schulman. Està protagonitzada per Robin Williams.

Infotaula de pel·lículaDead Poets Society
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
Dades generals
Direcció Peter Weir
Guió Tom Schulman
Música Maurice Jarre
Fotografia John Seale
Estrena 2 juny 1989, 12 gener 1990, 25 gener 1990 i 1989
Durada 123 min.
Gènere coming-of-age, drama i cinema per a adolescents
Enllaços externs
Web oficial [ El club dels poetes morts - Lloc web oficial]
Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Modifica dades a Wikidata

John Keating

modifica
  • No estem rient-nos de tu, ens estem rient a prop teu.
(en anglés) We're not laughing at you; we're laughing near you.
  • Per a ser llegit al començament de les reunions del club dels poetes morts: Vaig anar als boscos perquè volia viure a consciència, volia viure a fons i extreure tot el que pogués a la vida. Deixar de costat tot el que no fos vida per a no descobrir en el moment de la mort que no havia viscut.
  • Quan llegisques, no només compta el que l'autor pensa, considera el que tu penses.
(en anglés) When you read, don't just consider what the author thinks, consider what you think.
  • No estem rient-nos de tu, ens estem rient a prop teu.
(en anglés) We're not laughing at you; we're laughing near you.
  • Agafeu les roses mentre pugueu, veloç el temps vola, la mateixa flor que avui admireu demà estarà morta.
  • Oh capità, el meu capità.
  • Hi ha un moment per al valor i un altre per a la prudència i el que és intel·ligent els distingeix.
  • El dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada moment, el que no significa eixelebradament, sinó acaronant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l'èxit de l'altre, examinant-te en l'assignatura fonamental: l'Amor. Perquè un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida.
  • Acadèmia Welton digui. Si aquí està. Un moment. Senyor Nolant el trucant a vostè, és Déu i diu que hauria d'haver noies en Welton.
  • Només al somiar tenim llibertat, sempre va ser així i sempre així serà.
  • La veritat és com una manta que sempre et deixa els peus freds. L'estires, l'estens i mai és suficient. La sacseges, li dónes puntades però no arriba a cobrir-nos, i des que arribem plorant fins que ens anem morint només ens cobreix la cara, mentre gemeguem, plorem i cridem...

Enllaços externs

modifica
  A la Viquipèdia hi ha contingut enciclopèdic relatiu a El club dels poetes morts.