Eduardo Galeano

escriptor uruguaià

Eduardo Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940 — Montevideo, 13 d'abril de 2015) fou un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana.

Infotaula de personaEduardo Galeano
Eduardo Galeano (Feria del Libro de Madrid, 31 de mayo de 2008).jpg
Eduardo Galeano (2005)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Montevideo (Uruguai)
3 de setembre de 1940
Mort Montevideo (Uruguai)
13 d'abril de 2015 (74 anys)
Ocupació Poeta i escriptor
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Culte no és qui llegeix més llibres, sinó qui és capaç d' escoltar els altres.[1]
(en castellà) Culto no es aquel que lee más libros. Culto es aquel que es capaz de escuchar al otro
  • Riquesa: segons els rics no produeix la felicitat, segons els pobres produeix quelcom semblant. Però les forces armades i la policia s'encarreguen sempre de resoldre qualsevol possible dubte al respecte.[2][3]
(en castellà) Riqueza: según los ricos, no produce la felicidad. Según los pobres, produce algo bastante parecido. Pero las estadísticas indican que los ricos son ricos porque son pocos, y las fuerzas armadas y la policía se ocupan de aclarar cualquier posible confusión al respecto.
  «Diccionario del Nuevo Orden Mundial'». El País2 d'octubre de 1991.
  • Al cap i a la fi, som el que fem per canviar el que som.[1]
(en castellà.) Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos.
  El libro de los abrazos, 2003.
  • Molta gent petita en llocs petits fent coses petites pot canviar el món.[1]
(en castellà) Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo
  El libro de los abrazos, 2003.
  • Si vaig caure, és perquè estava caminant. I caminar val la pena, encara que caiguis.[1]
(en castellà) Si me caí, es porque estaba caminando. Y caminar vale la pena, aunque te caigas.
  Entrevista BBC Mundo, 24 de desembre de 2009.
  • Tant de bo puguem tenir el coratge d'estar sols i la valentia d'arriscar-nos a estar junts.[1]
(en castellà) Ojalá podamos tener el coraje de estar solos y la valentía de arriesgarnos a estar juntos.
  Paraules d'agraïment en rebre el Premi Stig Dagerman (Suècia), 12 de setembre de 2010.
  • No val la pena viure per guanyar, val la pena viure per seguir la teva consciència.[1]
(en castellà) No vale la pena vivir para ganar, vale la pena vivir para hacer lo que la consciencia te dicte que debes hacer, y no lo que te conviene.
  Entrevista al programa Singulars de TV3, 13 de desembre de 2011.
  • Hi ha un únic lloc on ahir i avui es troben i es reconeixen i s'abracen. Aquest lloc és demà.[1]
  • Qui no és pres de la necessitat, és pres de la por: uns no dormen per l'ansietat de tenir allò que no tenen, i d'altres no dormen pel pànic de perdre les coses que tenen.[1]

AtribuïdesModifica

  • La justícia és com les serps: només mossega els descalços.[1]
(en castellà) La ley es como la culebra, sólo muerde a los que andan descalzos!
La frase s'atribueix erròniament a Eduardo Galeano ja que apareix en un capítol d'un llibre de l'autor i és molt popular a la xarxa. Originalment, la frase apareix dues vegades al llibre Día a día con Monseñor Romero: meditaciones para todo el año (http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcg15x5) de l'arquebisbe de San Salvador, Oscar Romero. En dues homilies, el 20 d'agost i el 5 de novembre de 1978, apareix citada aquesta frase on l'autoria s'atribueix a un pagès que es queixa de la duresa de la llei.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Ara Barcelona. «"Som el que fem per canviar el que som": Eduardo Galeano, en 11 frases». Ara.cat. Arxivat de l'original el 1440532445. [Consulta: 2 setembre 2015].
  2. Borràs, Jordi. Warcelona, una història de violència. Barcelona: Pol·len edicions, 2013. 
  3. Galeano, Eduardo «'Diccionario del Nuevo Orden Mundial'». El País, (2 doctubre 1991) [Consulta: 12 desembre 2016].