Discussió:Miguel de Cervantes Saavedra/Arxiu 1

Sense referències

• Al posseïdor de les riqueses no el fa joiós tenir-les, sinó gastar-les, i no gastar-les com vulgui, sinó com saber-les gastar.
• Encara entre els dimonis n'hi ha de pitjors que d'altres, entre molts homes dolents sol haver-n'hi algun de bo.
• Cadascun és com Déu el va fer, i encara pitjor moltes vegades.
• Menja poc i sopa més poc, que la salut de tot el cos es farga en l'oficina de l'estómac.
• Confia en el temps, que sol donar dolces sortides a moltes amargues dificultats.
• Contra el callar no hi ha càstig ni resposta.
• Quan no estem en una, estem en l'altra.
• Quan una porta es tanca, una altra s'obre.
• D'alts esperits és aspirar a les coses altes.
• El caminar terres i comunicar amb diverses gents fa als homes discrets.
• El que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt.
• El retirar-se no és fugir, ni l'esperar és seny, quan el perill sobrepuja a l'esperança.
• En la llengua consisteixen els majors danys de la vida humana.
• En les desventures comuns es reconcilien els ànims i s'estrenyen les amistats.
• Encomana't a Déu de tot cor, que moltes vegades sol ploure les seves misericòrdies en el temps que estan més seques les esperances.
• L'abundància de les coses, encara que siguin bones, fa que no s'estimin, i la carestia, àdhuc de les dolentes, s'estima en alguna cosa.
• La falsedat té ales i vola, i la veritat la segueix arrossegant-se.
• La figura de la mort, en qualsevol vestit que vingui, és espantosa.
• La llibertat és un dels més preuats dons que als homes donessin els cels.
• La llibertat, Sancho, és un dels més preciosos dons que als homes van donar els cels; amb ella no poden igualar-se els tresors que tanca la terra ni el mar encobreix; per la llibertat, així com per l'honra, es pot i ha d'aventurar la vida, i, pel contrari, la captivitat és el major malament que pot venir als homes.
• La música compon els ànims descomposts i alleuja els treballs que neixen de l'esperit.
• La ploma és la llengua de la ment.
• La senda de la virtut és molt estreta i el camí del vici, ample i espaiós.
• Les armes requereixen esperit com les lletres.
• Les honestes paraules donen indici de l'honestedat del que les pronuncia o les escriu.
• Les tristeses no es van fer per a les bèsties, sinó per als homes; però si els homes les senten massa, es tornen bèsties
• Senzillesa, noi, no t'encastellis, que tota afectació és dolenta.
• Els bons artistes imiten la naturalesa; els dolents, la vomiten.
• Més bell sembla el soldat mort en la batalla que sa en la fugida.
• Més val la pena en el rostre que la taca en el cor.
• Més val un pren que dos et donaré.
• Més val una paraula a temps que cent a destemps.
• Cap ciència, quant a ciència, enganya; l'engany està en qui no en sap.
• No busquis en nius d'antany, ocells volant.
• No és un home més que un altre si no fa més que un altre.
• No hi ha càrrega més pesada que una dona lleugera.
• No hi ha en la terra, conforme a la meva semblar, content que s'iguali a aconseguir la llibertat perduda.
• No hi ha llibre tan dolent que no tingui alguna cosa bona.
• No siguis sempre rigorós ni sempre tou i escull el mitjà entre aquests dos extrems; que en això aquesta és el punt de la discreció.
• Mai el consell del pobre, per bo que sigui, és admès.
• Ofici que no dóna de menjar al seu amo, no val dues faves.
• Sembla que els gitanos i gitanes solament van néixer en el món per a ser lladres: neixen de pares lladres, criant-se amb lladres, estudien per a lladres, i, finalment, surten sent lladres corrents i molients a tot rodo, i la gana de l'hurtar i l'hurtar són en ells com accidents inseparables que no es lleven sinó amb la mort.
• Poques o cap vegada es compleix amb la ambició que no sigui amb dany de tercer.
• Sap més el ximple en la seva casa, que el savi en l'aliena.
• Tota afectació és dolenta
• Un cavaller s'avergonyeix que les seves paraules siguin millors que els seus fets.
• Venturós aquell a qui el cel va donar un tros de pa sense que li quedi obligació d'agrair-s'ho a un altre que al mateix cel.