Discussió:Friedrich Wilhelm Nietzsche/Arxiu 1

Calen referències

Citacions i dites sense referenciar

Les citacions sense font presents en aquesta llista manquen del paràmetre |refs = . Seran eliminades transcorregut un any i mig (548 dies) a partir del dia de la seva addició en la mateixa si no es completa aquesta mancança amb una font fiable (vegeu Viquidites:Llistat de fonts fiables).
El procés d'importació de cites a aquesta llista es realitza de forma automàtica. Si afegiu una referència al paràmetre esmentat, si us plau, sigueu lliures de retornar la cita a la plana principal, si la plantilla queda buida, esborreu-la.

• Quan ens demanen de forma sobada quina és la nostra opinió sobre un tema, el primer que ens passa pel cap no són les pròpies idees sinó la opinió comunament acceptada en relació a la nostra casta i posició, la nostra veritable opinió rares vegades navega per la supeficie.

(en alemany) Die erste Meinung, welche uns einfällt, wenn wir plötzlich über eine Sache befragt werden, ist gewöhnlich nicht unsere eigene, sondern nur die landläufige, unserer Kaste, Stellung, Abkunft zugehörige; die eigenen Meinungen schwimmen selten oben auf.

Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures (Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister), 1878.

pel seu esborrament ja ha acabat. ()

• Déu va morir, encara és mort i nosaltres el vam matar.

(en alemany) Gott ist tot! Gott bleibt tot! Und wir haben ihn getötet.

La gaia ciència (Die fröhliche Wissenschaft), secció 125.

pel seu esborrament ja ha acabat. ()

Sense referències

• La possessió de la veritat no és esgarrifosa, sinó avorrida, com totes les possessions.
• Encara un segle més amb periòdics i totes les paraules faran pudor.
• Es recompensa malament un mestre, si sempre es resta com deixeble.
• El concubinat està corromput pel matrimoni.
• L'exigència d'amor correspost és vanitat i sensualitat.
• Hom s'ha de posar en guàrdia davant la santa simplicitat: és la que ha amuntegar la llenya per a tots els crematoris.
• La percepció en què coincidisc amb altres em fa lleument desconfiat respecte a allò en què coincidim.
• Jo i em són sempre dues persones diferents.
• M'ha sacsejat no que m'has mentit, sinó que t'havia deixat de creure.
• No entenc per què cal calumniar. Si hom vol perjudicar algú, doncs només cal, sobre ell, dir qualsevol veritat.
• "Estima'm", un déu que parla d'aquesta forma a un humà s'ha tornat boig d'enveja.
• Som sumament estrictes amb el nostre Déu: Ell no pot fer pecats!
• Quan els bons moralitzen fan fàstic: si els dolents moralitzen, aleshores fan por.
• En la lloança hi ha molta més impertinència que en la desaprovació.
• Hom es delata quan cerca grandesa. Els humans de millor qualitat cerquen petitesa.
• Una persona genial és insuportable, llevat que encara posseïsca almenys dues coses: gratitud i netedat.
• Qui no té voluntat pròpia vol, almenys, saber-ho tot millor.
• La persona que es lliura al coneixement ha de poder no solament estimar-se els enemics, sinó també odiar els amics.
• Per a qui es lliura al coneixement no hi ha cap dret de propietat.
• On l'arbre del coneixement resta dret encara hi ha el paradís.
• Un poble persegueix un ideal fins i tot quan va a recules: sempre creu en un endavant.
• Allò que hem aprés a creure sense raons és sumament difícil de remoure amb raons.
• Qui escriu sentències, no vol que el lligen, sinó que se'l sàpien de memòria. —el comentari anterior sense signarés fet per 'Docosong (discussió • contribucions) 00:11, 18 març 2014 (CET).