Discussió:Federico García Lorca/Arxiu 1
Aquesta pàgina mostra l'arxiu d'una pàgina de discussió. No modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina. Si voleu discutir algun nou tema o recuperar alguna cosa d'aquest arxiu feu-ho a la pàgina Discussió:Federico García Lorca. |
Sense referències
- Com que no m'he preocupat de néixer, no em preocupo de morir.
- L'home famós té l'amargor de dur el pit fred i traspassat per llanternes sordes que dirigeixen sobre ells uns altres.
- El més terrible de tots els sentiments és el sentiment de tenir l'esperança morta.
- El teatre és poesia que se surt del llibre per a fer-se humana.
- La poesia no vol adeptes, vol amants.
- La solitud és la gran talladora de l'esperit.
- En la bandera de la llibertat vaig brodar l'amor més gran de la meva vida.
- Esperant, el nus es desfà i la fruita madura.
- Vull plorar perquè em dóna la gana.