Discussió:Bertrand Russell/Arxiu 1

Sense referències

  • Un ha de mirar l’infern abans de poder parlar del cel.
  Carta a Colette O'Neil, 23 d'octubre del 1916.
  • Odio el món i gairebé tota la gent en ell. Odio el Congrés i els periodistes que envien homes a ser sacrificats, i els pares que senten un orgull presumit quan els seus fills són assassinats, odio fins i tot els pacifistes que continuen sostenint que la naturalesa humana és essencialment bona, malgrat cada dia hi ha proves del contrari. Odio el planeta i la raça humana, m’avergonyeixo de pertànyer a una espècie com aquesta.
  Carta a Colette O'Niel, 28 de desembre del 1916.
  • Cap home tracta un cotxe tant estúpidament com tracta un altre ésser humà. Quan el cotxe no arranca, ell no atribueix el seu molest funcionament al pecat; no diu – Ets un cotxe malvat, i no et donaré més gasolina fins que no arrenquis-. No, l’home prova a descobrir quin problema hi ha i ho arregla. Ara bé una manera anàloga aquesta en el tractament d’un ésser humà és considerada contraria a les veritats de la nostra sagrada religió.
  The Doctrine of Free Will.
  • Tots aquells que no són llunàtics en d’acord en certes coses. Que és millor estar viu que mort, millor ser alimentat adequadament que famèlic, millor ser lliure que esclau. Molta gent desitja aquestes coses només per a ells mateixos i els seus amics; estarien bastant satisfets si fossin els seus enemics els que fossin sotmesos a tals patiments. Aquesta gent només pot ser refutada per la ciència: la Humanitat s’ha convertit tant en una família que només podem assegurar el nostre propi benestar en tant que assegurem el de tothom. Si desitges ser feliç, t’has de resignar veure els altres feliços també.
  The Science to Save Us from Science Article publicat al New York Times, 19 de març del 1950.
  • Témer a l’amor és témer la vida, i aquells que tenen por a la vida ja estan tres quarts morts.
  • Tres passions, simples però aclaparadorament fortes, han dominat la meva vida: l’anhel de l’amor, la busca del coneixement i una insuportable pena per el patiment de la humanitat.
Torna a la pàgina "Bertrand Russell/Arxiu 1".