Discussió:Antonio Machado Ruiz/Arxiu 1

Sense referències

• Aprèn a dubtar i acabaràs dubtant del teu propi dubte; d'aquesta manera premia Déu a l'escèptic i al creient.
• Caminant, no hi ha camí, es fa camí al caminar.
• Converso amb l'home que sempre va amb mi. Qui parla solament, espera parlar amb Déu un dia.
• Quan ens vam veure per primera vegada, no vam fer sinó recordar-nos. Encara que et sembli absurd, jo vaig plorar quan vaig tenir consciència del meu amor cap a tu, per no haver-te volgut tota la vida.
• A poc a poc i bona lletra, que el fer les coses bé, importa més que el fer-les.
• Diuen que l'home no és home mentre no escolta el seu nom dels llavis d'una dona.
• Vas dir mitja veritat? Diran que menteixis dues vegades si dius l'altra meitat.
• L'ull que veus no és ull perquè tu ho vegis; és ull perquè et veu.
• En el cor tenia l'espina d'una passió. Vaig assolir arrencar-me-la un dia: ja no sento el cor.
• És propi d'homes de caps mitjans embestir contra tot allò que no els cap en el cap.
• Hi ha dues classes d'homes: els quals viuen parlant de les virtuts i els quals es limiten a tenir-les.
• La mort és alguna cosa que no hem de témer perquè, mentre hi som, la mort no hi és i quan la mort hi és, nosaltres no hi som.
• Per a dialogar, pregunteu primer; després... escolteu.
• Pitjor que veure la realitat negra, és no veure-la.
• Per molt que un home valgui, mai tindrà valor més alt que el de ser home.
• Si cada espanyol parlés del que entén, i de res més, hi hauria un gran silenci que podríem aprofitar per a l'estudi
• Sempre que tracto amb homes del camp penso en el molt que ells saben i nosaltres ignorem, i en el poc que a ells importa conèixer tot el que nosaltres sabem.
• Si és bo viure, encara és millor somiar, i el millor de tot, despertar.