Cigne
gènere d'ocells
Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae), que es distingeix pel seu coll molt llarg.[1]
Cignes | |
Projectes germans | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
![]() | |
![]() | |
Taxonomia | |
Espècie | Cygnus |
Regne | animal |
![]() |
Cigne és també una constel·lació del cel nocturn boreal, al nord de la constel·lació de la Guineueta i a l'est de la constel·lació de la Lira, visibles sobretot durant l'estiu.[2] La seva estrella principal, Deneb,[3] és un dels vèrtexs de l'anomenat Triangle d'Estiu.
CitacionsModifica
- Ab vols uberts, qui parian de cigne, / Giràs de sus aquell qu' axi 'ns parlà, / Entre dues paretz del dur macigne.[4]
- (en italià) Con l'ali aperte, che parean di cigno, / volseci in sù colui che sì parlonne / tra due pareti del duro macigno.
- «Purgatori» Capítol XVIIII, La Comèdia, c. 1308 fins el 1320. — Dante
- Traducció d'en Andreu Febrer.
- «Purgatori» Capítol XVIIII, La Comèdia, c. 1308 fins el 1320. — Dante
- A tall de graciós cigne —la triera caminava / solcant las claras onas— ab balandreig suau; / imatge de la deessa de proa...[5]
- 'Maria', «La nit de Nadal» Mallorca cristiana, 1886. — Damas Calvet i de Budallès
Dites popularsModifica
Frases fetes i locucionsModifica
- Cant del cigne.[7]
- La darrera obra d'un artista.
ReferènciesModifica
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cigne». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Cigne». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Deneb». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dante, 1878, p. 311.
- ↑ Calvet i de Budallès, 1886, p. 353.
- ↑ Conca, 1988.
- ↑ Espinal, 2006, p. 1343.
BibliografiaModifica
- Calvet i de Budallès, Damas. Mallorca cristiana (en català). Barcelona: Estampa de F. Giró, 1886.
- Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988. ISBN 8475022324.
- Dante. La comedia de Dant Allighier (de Florença) (en català). Barcelona: A. Verdaguer, 1878.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). Universitat Autònoma de Barcelona, 2006. ISBN 84-490-2441-2.