Catilinàries
Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents. Ciceró, en aquell moment cònsol de Roma, màxima autoritat del govern romà, aconseguí descobrir el complot just a temps per tal d'exposar totes les intrigues de Catilina i del seus còmplices. Els discursos van permetre que l'estat romà respongués i derrotés el perill públic.
In Catilinam | |
---|---|
Projectes germans | |
Informació a la Viquipèdia | |
Dades generals | |
Autor | Ciceró |
Citacions
modificaPrimera Catilinària adreçada al Senat Romà, reunit al Temple de Júpiter Estàtor (8 de novembre de 63 aC)
modifica- Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?[1]
- (en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
- Catilinàries, § 1.
- Quins temps que corren, quines maneres de fer![1]
- (en llatí) O tempora, o mores!
- Catilinàries, § 1.
- Marxa de Roma, d'una vegada: les portes són obertes de bat a bat, ves-te'n! [...] Ja no pots romandre amb nosaltres més temps: no ho admetré, no ho toleraré, no ho permetré.[1]
- (en llatí) Quae cum ita sint, Catilina, perge, quo coepisti, egredere aliquando ex urbe; patent portae; proficiscere [...] Nobiscum versari iam diutius non potes; non feram, non patiar, non sinam.
- Catilinàries, § 5.
- La màxima salvaguarda de la república no s'ha de posar mai més en perill en relació amb un sol individu.[1]
- (en llatí) Non est saepius in uno homine summa salus periclitanda rei publicae.
- Catilinàries, § 5.
- Però si tems ser odiat, és menys temible l'odi que és fruit de la severitat i de la fermesa que no pas l'odi que és fruit de la indecisió i de la roïndat.[1]
- (en llatí) Sed, si quis est invidiae metus, non est vehementius severitatis ac fortitudinis invidia quam inertiae ac nequitiae pertimescenda.
- Catilinàries, § 11.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Ciceró, Marc Tul·li. Les Catilinàries. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1997. ISBN 8474109760.