Cántichs és un recull de poemes de Jacint Verdaguer publicat l'any 1893.

Infotaula d'obraCántichs
Projectes germans
  Exemplar disponible a Viquitexts
Dades generals
Autor Jacint Verdaguer i Santaló
Publicació 1893
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Bonica es la Rosa, / mes ho es lo Ram; / mes ho es lo Lliri / que floreix tot l' any.[1]
  La Nadala.
  • Cada gronxada 't daré una abrassada, / cada abrassada un beset amorós; / mes rosses trenes serán tes cadenes, / niu y alcoveta les ales del cor.[1]
  La Noy de la mare.
  • Val mès viure en la pobresa / que portar ab la riquesa / la deshonra sobre 'l front.[1]
  La Verge a ses filles.
  • No us fieu de la hermosura / que te fi en la sepultura; / la del ánima no mor: / si es un lliri de puresa, / ab sa angélica bellesa / se desposa 'l Salvador.[1]
  La Verge a ses filles.
  • Univers, ¿quánts grans de terra / tens del plá fins á la serra, / de Llevant fins á Ponent?[1]
  Alabanses al Santíssim.
  • Se naix gemegant, / gemegant se mor, / y sense dolor / no 's viu un instant. / Ditxós qui abrassat / espira ab la creu: / Tot es vanitat, / sinó 'l servi á Dèu.[1]
  Vanitat del mon.
  • La mort es la nau / que du nostra sort, / del mon es lo port, / del cel es la clau.[1]
  Mort del just.
  • ¡Oh llengua catalana, / mes dolsa que la mel, / la llengua que 't profana / te fa tornar de fel![1]
  ¡Guerra á la blasfèmia!.
  • Quant l' ánima plora / la gracia hi floreix; / qui al mon may pateix / lo cel may anyora.[1]
  Resignació.
  • Vull sempre estimarvos / y als brassos tenirvos, / de dia servirvos, / de nit somiarvos.[1]
  Amar o morir.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1893.