Cántichs
Cántichs és un recull de poemes de Jacint Verdaguer publicat l'any 1893.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Exemplar disponible a Viquitexts | |
| Dades generals | |
| Autor | Jacint Verdaguer i Santaló |
| Publicació | 1893 |
 | |
Citacions modifica
- Bonica es la Rosa, / mes ho es lo Ram; / mes ho es lo Lliri / que floreix tot l' any.[1]
La Nadala.
- Cada gronxada 't daré una abrassada, / cada abrassada un beset amorós; / mes rosses trenes serán tes cadenes, / niu y alcoveta les ales del cor.[1]
- La Noy de la mare.
- La Verge a ses filles.
- No us fieu de la hermosura / que te fi en la sepultura; / la del ánima no mor: / si es un lliri de puresa, / ab sa angélica bellesa / se desposa 'l Salvador.[1]
- La Verge a ses filles.
- Univers, ¿quánts grans de terra / tens del plá fins á la serra, / de Llevant fins á Ponent?[1]
- Alabanses al Santíssim.
- Se naix gemegant, / gemegant se mor, / y sense dolor / no 's viu un instant. / Ditxós qui abrassat / espira ab la creu: / Tot es vanitat, / sinó 'l servi á Dèu.[1]
- Vanitat del mon.
- Mort del just.
- ¡Guerra á la blasfèmia!.
- Quant l' ánima plora / la gracia hi floreix; / qui al mon may pateix / lo cel may anyora.[1]
- Resignació.
- Vull sempre estimarvos / y als brassos tenirvos, / de dia servirvos, / de nit somiarvos.[1]
- Amar o morir.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1893.