Bertrand Russell

Bertrand Russell (Trelleck, Gal·les, 18 de maig de 1872 — Penhydendreath, Gal·les, 2 de febrer de 1970) fou un filòsof, lògic i pacifista britànic. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Bertrand Russell

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Trellech (Gal·les),  18 de maig de 1872
Mort	Plas Penrhyn (Gal·les) (en) ,  2 de febrer de 1970 (97 anys)
Ocupació	Matemàtic, crític social, assagista, lògic, epistemòleg, filòsof del llenguatge, activista polític, metafísic, filòsof analític, autobiògraf, professor d'universitat, escriptor de ciència-ficció, filòsof de la ciència, polític, activista per la pau, periodista, filòsof i escriptor

Citacions

• Els científics s'esforcen per fer possible l'impossible. Els polítics, per fer el possible impossible.
• Cambridge és un dels pocs llocs on es pot parlar il·limitadament de ximpleries i generalitats sense que ningú es baralli i s'enfadi quan es diu tot el contrari l'endemà.

(en anglès) Cambridge is one of the few places where one can talk unlimited nonsense and generalities without anyone pulling one up or confronting one with them when one says just the opposite the next day.

Carta a Alys Pearsall Smith, 6 d'octubre de 1893.

• Només en el pensament l'home és Déu; en l'acció i en el desig som els esclaus de les circumstàncies.

(en anglès) Only in thought is man a God; in action and desire we are the slaves of circumstance.

Carta a Lucy Donnely, 25 de novembre de 1902.

• La filosofia em sembla, en general, una negoci bastant desesperançador.

(en anglès) Philosophy seems to me on the whole a rather hopeless business.

Carta a Gilbert Murray (Florència), 28 de desembre del 1902.

• No m'importa l'aplaudiment que s'obté dient el que altres estan pensant. Vull, en realitat, canviar els pensaments de les persones.

(en anglès) I don't care for the applause one gets by saying what others are thinking; I want actually to change people's thoughts.

Carta a Lucy Martin Donnely, 10 de febrer de 1916.

• M'agradaria poder creure en la vida eterna, perquè m'entristeix pensar que l'home és merament un tipus de màquina dotada, molt al seu pesar, de consciència.

Greek Exercises, (1888).

Als quinze, Russell acostumava a escriure les seves reflexions en aquest llibre, per por de que la seva família llegís el que ell pensava.

• Si durant la teva vida t’abstens d’assassinar, robar, fornicar, perjurar, blasfemar, faltar al respecte als teus pares, a la teva església, al teu rei, seràs el mereixedor d’admiració moral encara que mai no hagis fet una sola acció amable o generosa. Aquesta noció inadequada de la virtut és una conseqüència de la moralitat com a tabú, i ha fet un mal incalculable.

Human society in ethics and politics, 1954.

• Tan bon punt renunciem al nostre propi judici i ens acontentem en dependre del de l’autoritat, els nostres problemes no tenen fi.

An Outline of Intellectual Rubbish, trobat al llibre Unpopular Essays, 1950.

• Cap nació no ha estat mai tant virtuosa com totes es consideren a si mateixes ser, ni cap ha estat mai tant malvada com totes consideren a les altres.

(en anglès) No nation was ever so virtuous as each believes itself, and none was ever so wicked as each believes the other.

Justícia en temps de guerra, 1916.

• És primordialment la nostra preocupació per les possessions el que impedeix als homes viure lliure i noblement.

Principles of Social Reconstruction, 1917.

Citacions sobre Bertrand Russell

• Com tots els pensadors crítics, Russell és molt més interessant i valuós quan nega que quan afirma. Sobretot, el seu individualisme valerós, el seu heroisme irònic, la seva rebel·lió antijeràrquica, la seva defensa de la vida i de la plena expansió sexual, la seva postulació d'una educació creadora i no repressiva, la seva exigència d'una organització política basada en la federació de petits comitès populars, oposada als nacionalismes opressors, totes les seves postures més personals el converteixen en el més vàlid precursor de l'alliberament preconitzada per la "new left" d'Europa i Amèrica. Les seves derrotes ens ensenyen tant com els seus parcials triomfs.

(en castellà) Como todos los pensadores críticos, Russell es mucho más interesante y valioso cuando niega que cuando afirma. Sobre todo, su individualismo valeroso, su heroísmo irónico, su rebelión antijerárquica, su defensa de la vida y de la plena expansión sexual, su postulación de una educación creadora y no represiva, su exigencia de una organización política basada en la federación de pequeños comités populares, opuesta a los nacionalismos opresores, todas sus posturas más personales le convierten en el más válido precursor de la liberación preconizada por la "new left" de Europa y América. Sus derrotas nos enseñan tanto como sus parciales triunfos.

Apología del Sofista y otros sofismas, 1973. — Fernando Savater

Bibliografia

• Russell, Bertrand; Griffin, Nicholas (ed.). The Selected Letters of Bertrand Russell: The Private Years, 1884-1914. London: Psychology Press, 2002. ISBN 9780415260145. 
• Russell, Bertrand. The Autobiography of Bertrand Russell. Routledge, 2014. ISBN 9781317835035.