Amors imperfectes

obra de Hiromi Kawakami

Amors imperfectes és un llibre de contes breus de l'escriptora japonesa Hiromi Kawakami publicada originalment l'any 2006; la seva primera edició en català va arribar l'any 2016. Explica històries que parlen d'amor i de soledat, d'esperança i de desil·lusió.

Infotaula d'obraAmors imperfectes
ざらざら
Projectes germans
Dades generals
Autor Hiromi Kawakami
Publicació 2006
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • T'ho prens tot tan a pit, que l'amor t'esgota físicament [...]. Et vas passar nou anys acumulant cansament. Ara estàs amb un home casat que té fills, de manera que amb prou feines us veieu. Per això encara no estàs cansada.[1]
  Llenguado.
  • La darrera vegada em va passar el mateix: el meu esperit cavalleresc em va obligar a trencar abans que em deixessin. He de ser jo qui trenca. quan una relació s'acaba, normalment és perquè totes dues parts tenen ganes de deixar-h estar. Per això el que pren la iniciativa és «el bo», tot i que acostumi a quedar com «el dolent». Si més no, aquesta és la meva teoria.[2]
  Llenguado.
  • En Harada i jo vam trencar l'any passat, quan en feia tres que sortíem junts. De fet, no vam parlar de deixar-ho estar en cap moment. Cada vegada quedàvem menys fins que, al final, vam deixar de veure'ns.[3]
  Cristalls de menta.
  • M'agradaria que en Harada fos aquí amb mi. No em fa mal pensar-hi perquè no vam acabar barallats ni estàvem tan units perquè la ruptura fos traumàtica.[4]
  Cristalls de menta.
  • «Potser estic trista perquè no tinc parella» [...] «Potser trobo a falta en Harada. Era molt bon noi, tot i que no es pot dir que estigués boja per ell»,[5]
  Cristalls de menta.
  • Em sembla que anava una mica borratxo. Quan estava prop meu sempre mantenia les distàncies, encara que begués més del compte, però quan s'emborratxava tot sol semblava que no hi hagués barreres entre nosaltres.[6]
  Un volt pel parc.
  • Una vegada que vaig cometre un error i em vaig trobar atrapada entre dos homes, per exemple, em va dir: «Tant se val quin dels dos triïs, al final te'n penediràs. Val més que no et quedis amb cap».[7]
  La cafetera.
  • Teníem vint-i-set anys, ens agradava beure i ens sentíem lleugerament amenaçats: com si la sentència de la vida, que fins ara estava en suspens, estigués a punt d'executar-se. Feia temps que vivíem tranquil·lament, sense càstigs ni recompenses, però el nostre estil de vida començava a perillar.[8]
  Amors imperfectes.
  • «Demà toca treballar. Fa dos mesos que no pago el lloguer. M'agradaria fer l'amor amb en Ban-chan, encara que només fos una vegada».[9]
  Amors imperfectes.
  • Tot i així, el vaig deixar. Vaig prendre la decisió el dia que va passar allò que tant m'havia esforçat per evitar: vaig veure la cara que feia mentre parlava de la seva filla Honoka. Cada vegada que recordo aquella expressió, molt més tendra que en qualsevol altre moment que compartia amb mi, se'm posa la pell de gallina i em sento molt insignificant.[10]
  Món lunar.
  • Tot és qüestió de temps. Les coses dolentes, com els refredats, els desenganys amorosos o la gelosia, sempre acaben atacant-te.[11]
  Món lunar.
  • Si surts amb un home amb la intenció de casar-t'hi, al final acabarà fugint. La millor manera de superar un desengany és tornar-te a enamorar, així que no triguis gaire a trobar-ne un altre.[12]
  Món lunar.
  • «Jo també vull estimar algú», vaig pensar de cop i volta. Fa temps que no m'enamoro. Uns tres anys, de fet.[13]
  La capseta de música.
  • Sóc una persona d'idees fixes. Potser per això no tinc sort en l'amor.[14]
  La capseta de música.
  • El sexe amb en Hideji estava molt bé. Tenia una sensació de llibertat que no havia experimentat mai abans, ni amb el meu marit ni amb els meus antics amants. Gaudia del sexe amb totes les cèl·lules del meu cos.[15]
  Pelegrins.
  • Em veig reflectida en les seves pupil·les. Ell es deu veure reflectit en les meves. Ens mirem sense saber on anar, tots dos reflectits en els ulls de l'altre com si fossin miralls oposats.[16]
  Pelegrins.
  • Vaig pensar en la seva novel·la [...] No semblava pas tant fosca com deia la mare. La vaig trobar més aviat insòlita. Com una tonyina nedant com un llamp prop de la costa de Shonan, lluny del banc de tonyines de l'oceà Índic o Pacífic on hauria de ser. Era una sensació semblant.[17]
  Mitjons de colors.
  • A vegades penso que no m'he enamorat ni una vegada. No sé si he estimat mai prou algú per trobar-lo a faltar, voler sentir la seva veu, necessitat que m'abracés o no poder viure sense ell.[18]
  La tristesa.
  • Em va deixar un dimarts a la nit, malgrat que el dimarts és el meu dia preferit de la setmana. El dilluns és un meló verd que encara no ha madurat. Els dimecres i els dijous són un plàtan que comença a estar massa tou. Els divendres i els dissabtes són una papaia a punt de caure de l'arbre. El dimarts, en canvi, és un tomàquet lleugerament dolç que amb prou feines fa olor. Per això és el meu preferit. És un dia net, neutre i ferm.[19]
  La tristesa, p. 81.
  • Quan et deixen, es molt important no odiar-te a tu mateixa. Vaig procurar pensar que no havia estat per culpa meva. No tampoc per culpa seva. I encara menys per culpa de la noia de qui s'havia enamorat.[19]
  La tristesa.
  • El bambú té unes arrels molt fermes [...] de manera que la terra on ha arrelat no s'esquerda. Quan hi ha un terratrèmol, el millor que pots fer és buscar refugi en un bosc de bambús.[20]
  Les fulles de bambú remoregen.
  • La qüestió no és si els homes són de fiar, la qüestió és si les dones decidim confiar-hi o no.[21]
  Les fulles de bambú remoregen.
  • París és ple de caques de gos, és fosc, hi fa molt de fred o molta calor, la gent és antipàtica i creguda i els edificis són asfixiants. No és gens maco.[22]
  Una carta verda un sobre verd.
  • En Nao és el fill de la meva germana gran, que està de viatge amb el meu cunyat. Ell va tenir una aventura amb una altra dona i la meva germana, furiosa, va tornar a cals pares amb el nen. Més endavant, el seu marit va venir a buscar-la i just ahir van marxar de «viatge de reconciliació», segons el meu cunyat, i de «viatge de comiat», segons ella.[23]
  Flors de paper.
  • No és gaire guapa, però és simpàtica. És tota una dona. I té uns pits enormes. [...] En sentir aquella descripció, vaig envejar totes les dones mamelludes del món. I també les dones «no gaire guapes, però simpàtiques».[24]
  Flors de paper.
  • Que algú s'enamori de tu és qüestió de sort, però que en continuï enamorat també depèn de l'atzar, pel que sembla.[25]
  Flors de paper.
  • L'eufòria és la nostra pitjor enemiga. Després d'una bona ratxa, sempre en ve una de dolenta.[26]
  Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge.
  • Encara sóc insegura de mena, però gaudeixo de la meva vida de soltera. Quan surto, a vegades m'emporto el cistell d'akebia. El cel és blau i els ocells canten. Procuro caminar amb elegància. «L'àvia cistell estaria orgullosa de mi», penso.[27]
  Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge.
  • — Tinc una cita— em va anunciar la Misaki a principis del segon semestre—. ¿Com em vestiré? No he fet mai un petó a cap noi. ¿Creus que m'hauria de negar a anar a un hotel?[28]
  La graduació.
  • Al capdavall, potser només sóc una noia passada de moda, un retrat en sèpia antiquat que no encaixa amb la realitat d'aquest segle.[29]
  La graduació.

Citacions sobre el llibreModifica

  • Escriptura al·lusiva, sòbria, exquisida d'Hiromi Kawakami.[30]
  La Vanguardia. — Robert Saladrigas i Riera

ReferènciesModifica

  1. Kawakami, 2016, p. 16.
  2. Kawakami, 2016, p. 17.
  3. Kawakami, 2016, p. 21.
  4. Kawakami, 2016, p. 22.
  5. Kawakami, 2016, p. 23.
  6. Kawakami, 2016, p. 24.
  7. Kawakami, 2016, p. 28.
  8. Kawakami, 2016, p. 32.
  9. Kawakami, 2016, p. 36.
  10. Kawakami, 2016, p. 37.
  11. Kawakami, 2016, p. 39.
  12. Kawakami, 2016, p. 48.
  13. Kawakami, 2016, p. 58.
  14. Kawakami, 2016, p. 59.
  15. Kawakami, 2016, p. 67.
  16. Kawakami, 2016, p. 68.
  17. Kawakami, 2016, p. 69.
  18. Kawakami, 2016, p. 80.
  19. 19,0 19,1 Kawakami, 2016, p. 81.
  20. Kawakami, 2016, p. 99.
  21. Kawakami, 2016, p. 104.
  22. Kawakami, 2016, p. 115.
  23. Kawakami, 2016, p. 119.
  24. Kawakami, 2016, p. 122.
  25. Kawakami, 2016, p. 123.
  26. Kawakami, 2016, p. 129.
  27. Kawakami, 2016, p. 132.
  28. Kawakami, 2016, p. 135.
  29. Kawakami, 2016, p. 138.
  30. «Amors imperfectes. Traducció de Marina Bornas Montaña» (en català). Quaderns crema. [Consulta: 21 gener 2017].

BibliografiaModifica

  • Kawakami, Hiromi. Amors imperfectes. Barcelona: Quaderns Crema, 2016 (Biblioteca mínima; 202). ISBN 9788477275756.