Alguaire
municipi de Catalunya
Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià.
 Aeroport de Lleida-Alguaire | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Dites populars
modifica- A Alguaire no xerren gaire, a Almenar si fa no fa, a Algerri ni una cotorra i a Tragó no pot anar.[1]
- (var.) A Alguaire no xerren gaire, a Almenar si fa no fa, a Alcarràs una vergonya i a Algerri no pot anar.[1]
- (var.) A Alguaire, no xerren gaire; a Almenar, si fa no fa; a Alfarràs, una vergonya, i a Algerri, no pot anar.[2]
- A Malpartit sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen.[3]
- (var.) A Malpartit fan les coses, a Alguaire les escudellen, a Rosselló hi posen l'oli i a Almacelles se les mengen.[1]
- Adéu, vileta d'Alguaire, voltada de presseguers; totes les xiques més guapes s'enduen els forasters.[1]
- Gent d'Alguaire, gent de mal flaire; gent d'Alpicat, gent de maldat.[1]
- Gent d'Alguaire no val gaire.[1]
- Una núvia tinc a Alguaire i una altra en tinc a Almenar; camí amunt i camí avall, mai acabo de triar.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Amades i Gelats, 2001, p. 20-21.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010. [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 novembre 2024].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
Enllaços externs
modifica