Alexandre el Gran
rei de Macedònia
(S'ha redirigit des de: Alexandre Magne)
Alexandre III el Gran [en grec antic: Αλέξανδρος ο Μέγας] o Alexandre el Magne (?, 356 aC — ?, 13 de juny de 323 aC) fou un rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d'Olimpíada, conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic.
.JPG) Bust d'Alexandre el Gran | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Pel·la (Grècia), 20 de juliol de 356 aC |
| Mort |
Babiló (Imperi Aquemènida), 10 de juny de 323 aC (32 anys) |
| Ocupació | Polític, cap militar i monarca |
 | |
Citacions
modifica- M'estimaria excel·lir per la coneixença de les coses més altes que per la puixança.[1]
- (en grec) ἐγὼ δὲ βουλοίμην ἂν ταῖς περὶ τὰ ἄριστα ἐμπειρίαις ἢ ταῖς δυνάμεσι διαφέρειν.
Alexandre. Epígraf VII.
- Carta d'Alexandre Magne a Aristòtil.
- Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena![1]
- (en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
- Alexandre. Epígraf IX.
- Retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
- Doncs jo, si no fos Alexandre voldria ésser Diògenes.[1]
- (en grec) ἀλλὰ μὴν ἐγὼ εἰ μὴ Ἀλέξανδρος ἤμην, Διογένης ἂν ἤμην.
- Alexandre. Epígraf XIV.
- No furto la victòria.[1]
- (en grec) οὐ κλέπτω τὴν νίκην.
- Alexandre. Epígraf XXXI.
- Resposta d'Alexandre a la proposta dels seus generals d'atacar l'exèrcit persa de nit, hores abans de la batalla de Gaugamela.
- No sabeu que l'objectiu de la nostra victòria és no fer el mateix que els vençuts?[1]
- (en grec) οὐκ ἴστε ὅτι τοῦ κρατεῖν πέρας ἡμῖν ἐστι τὸ μὴ ταὐτὰ ποιεῖν τοῖς κεκρατημένοις.
- Alexandre. Epígraf XL.
- Retret d'Alexandre el Gran als seus generals degut a la vida luxuriosa que feien comparada amb la dels perses.
- (en grec) μισῶ σοφιστήν, ὅστις οὐδ᾽ αὑτῷ σοφός.
- Alexandre. Epígraf LIII.
Atribuïdes
modifica- Dormen més dolçament els qui han fatigat que no pas els fatigats.[1]
- (en grec) οὐδὲ ὁρῶσι τοῖς Περσῶν βίοις τοὺς ἑαυτῶν παραβάλλοντες, ὅτι δουλικώτατον μέν ἐστι τὸ τρυφᾶν, βασιλικώτατον δὲ τὸ πονεῖν.
- Alexandre. Epígraf XL.
- Plutarc descriu una conversa filosòfica d'Alexandre el Gran als seus generals.
- (en grec) οὐδὲν ᾤετο τοῖς θαρροῦσιν ἀνάλωτον οὐδὲ ὀχυρὸν εἶναι τοῖς ἀτόλμοις.
- Alexandre. Epígraf LVIII.
- Plutarc descriu el pensament d'Alexandre el Gran sobre la fortuna.