Utena: La Saga de la Fi del Món

Utena (少女革命ウテナ, Shōjo Kakumei Utena) és una serie de manga i d'anime escrita per Chiho Saitō i Be Papas.

Utena: La Saga de la Fi del Món

Projectes germans
Multimèdia a Commons
Dades generals

Citacions

Capítol 34. L'emblema de la Rosa

• Àkio: L'altre dia... vaig trobar un cometa. Un de nou... una estrella que encara ningú coneix. Però no ho diré a ningú... i tampoc li posaré cap nom... És extraordinari! Quan descobreixo una nova estrella, sento com si aquest nou estel fos meu. Però una estrella és una estrella. No pertany a ningú. Ningú no pot fer-la seva.
  Anthy: Bona nit germà.
  Àkio: Encara em vols fer patir?
  Utena: Ho faré. Em convertiré en un príncep.

Capítol 34. L'emblema de la Rosa. — Àkio, Anthy i Utena

a l'observatori i habitació

• Veu en off: Grup de Teatre d'Ombres Kashira. La Història de la Rosa.
  Àkio: Fa temps que no veig una obra de teatre.
  Anthy: Deu ser molt divertida.
  Utena: Escolta Akio, a tu t'agrada gaire el teatre?
  Àkio: De fet Utena, pensa que la vida és com un teatre. I sempre hi ha dos tipus de persones, els actors i els espectadors.
  Utena: No ho entenc la veritat, no hi ha vingut ningú més tret de nosaltres tres. Potser hem arribat massa aviat...
  C-Ko: Extra! Extra! Extra! Extra! Per fi, per fi s'ha començat a despertar... ... La llum segellada, el príncep melancòlic, tot el que no havia estat explicat fins ara: La Història de la Rosa! Aneu amb compte, aneu amb compte! Perquè encara es troba en algun lloc d'aquest món. I tu també hauràs d'anar amb compte!”
  A-Ko: Qui sap, qui sap...
  B-Ko: Podria ser que...?
  C-Ko: Aquesta història parla de l'època en què totes les noies eren princeses. Aquella època, el món encara no estava engolit per les tenebres. Perquè aleshores... hi havia el Príncep de la Rosa que defensava el món! (monstre) Uahh... (princesa) Socors! Un monstre em persegueix!
  B-Ko: (Cavall a galop) Enrere, monstre malvat! Ja veuràs com et destruiré!
  C-Ko: (Monstre) Uahh.. Uahh Uahh Uahh...
  B-Ko: Es troba bé estimada princesa?
  C-Ko: Gràcies Príncep de la Rosa.
  B-Ko: I ara, el petó promès!
  C-Ko: (Monstre) Uahh Uahh Uahh... (Princesa) Socors! És la nit de Nadal i estic tota sola!
  B-Ko: (Cavall cavalcant) No tinguis por/ perquè he reservat una taula al millor restaurant francès de la ciutat! Iah!!!
  C-Ko: (Monstre) Iah... (Princesa) Gràcies, Príncep de la Rosa.
  B-Ko: I ara, el petó promès!
  C-Ko: I sí... totes les noies del món eren princeses. Princeses encantadores.
  C-Ko: Com que a totes nosaltres.. ens protegia el Príncep de la Rosa, un galant i bellíssim cavaller, el món llavors era radiant i ple de llum. Però...
  A-Ko: (Anciana) Escolta'm una cosa Príncep de la Rosa...
  B-Ko: Què vol dir-me anciana?
  A-Ko: (Anciana) He vingut a avisar-te que una gran desgràcia amenaça aquest món. Hi ha un ésser que maquina robar la llum que il·lumina aquest món i cobrir-ho tot de tenebres.
  B-Ko: A qui es refereix? He de saber-ho!
  A-Ko: (Anciana) A una bruixa!
  B-Ko: Una bruixa?
  A-Ko: (Anciana) Sí... Tu també saps on és oi? Aquell castell que flota al cel és el castell de la bruixa. I ara la bruixa que viu en aquell castell el que vol és robar tota la llum que hi ha al món!
  B-Ko: Què és la “Llum del Món”?
  A-Ko: (Anciana) Com? De debò que no saps què és la llum? T'ho diré: És allò que és etern! La Claror. El Poder dels Miracles! El poder per revolucionar el món!
  C-Ko: D'aquesta manera, per protegir la Llum del Món, el príncep es va dirigir cap al castell per matar la bruixa.
  A-Ko: (Anciana) Benvingut al castell. Què has vingut a buscar?
  B-Ko: Vatua l'olla! Però si ets la mateixa anciana d'abans!
  A-Ko: (Anciana) Què et pensaves ximplet?! Això només és una trampa per capturar-te en aquest castell!
  B-Ko: Uah!
  A-Ko: Tu ets la Llum!
  B-Ko: Per què ho fas això? Què vols aconseguir? Bruixa, qui ets tu?
  A-Ko: (Anciana) Però com pot ser, això? Encara no te n'has adonat de qui sóc?
  B-Ko: Casum l'os pedrer! Ets la meva germana! La meva pròpia germana!!
  A-Ko: Això mateix germà, sóc jo La teva dolça germana! Tu ets el príncep que protegeix totes les noies que hi ha al món. Tu ets qui fa que totes elles siguin princeses: El Príncep de la Rosa. Però jo sóc la teva... germana. Jo sóc l'única que mai es podrà convertir en la teva princesa! Ahaha haha...
  B-Ko: Sí però què vols que hi faci?
  A-Ko: Per aquest motiu, jo... (Anciana) m'he convertit en una bruixa. Les noies que no poden ser princeses, no tenen més remei que convertir-se en bruixes. Ahahahahaha...
  C-Ko: Aleshores, la bruixa... va empresonar el príncep... i tot el món va ser engolit per les tenebres. I encara ara la bruixa domina aquest món de tenebres i busca un cor jove i noble, per convertir-lo en una nova víctima. Perquè segurament aquell qui pot convertir-se en la llum que il·lumina el món li fa nosa per dominar la foscor. (Ancià) Aneu amb compte, aneu amb compte! Perquè ella encara es troba en algun lloc d'aquest món. I passi el que passi, tu també hauràs d'anar amb compte!

Capítol 34. L'emblema de la Rosa. — Àkio, Anthy, Utena, A-Ko, B-Ko i C-Ko

al Teatre d'Ombres Kashira

• Saionji: Toga.
  Toga: Fas tard. No t'adormis i practica amb mi.
  Saionji: M'estranya que m'ho demanis...
  Toga: Necessito practicar una mica. Molt aviat, hauré de lluitar en un altre duel. Sembla que aquell home no li agrada gens que ella continuï guanyant els duels. I això, malgrat la desaparició de l'espasa de Dèus.
  Saionji: El que no sé és... per què sempre acabo lluitant i perdent contra aquella noieta.
  Toga: No és una noieta qualsevol. Perquè ella és la noia que quan era petita... li van mostrar l'eternitat.
  Saionji: Era ella aquella noia...?

Capítol 34. L'emblema de la Rosa. — Saionji i Toga

al Club de Kendo

• Dèus: Què et passa? Què hi fas en un lloc com aquest?
  Utena (nena): No faig res. Escolta, ets el Déu de la mort, tu?
  Dèus: No ho sóc. Jo no porto la mort.
  Utena (nena): Tu ets.. molt bufó. Oh...! Què li passa? Qui és...?
  Dèus: Una bruixa.
  Utena (nena): Una bruixa?
  Dèus: La Núvia de la Rosa.
  Utena (nena): La Núvia... de la Rosa?
  Dèus: Aquells que moren tenen sort... Ella no pot morir. Només continua patint.
  Utena (nena): Però per què?
  Dèus: És el seu càstig per robar el príncep... a totes les noies del món. És la Història de la Rosa... fins ara no havia estat explicada. Anthy... Anthy...
  Anthy: Sóc aquí, amb tu.
  Dèus: Oh...
  Ambient de gent: És aquí! Ha de ser aquí! Sisplau! Ajudeu-nos! Vinga lluiteu! Si us plau vinga, Noble senyor!
  Home A: Príncep!... Sou aquí? Per favor, lluiteu!!
  Home B: Vós sou l'únic que podeu salvar la meva filla!
  Home C: Les nostres filles també esperen que les ajudeu!
  Home A: Afanyeu-vos i sortiu a lluitar!!
  Home B: Príncep, sortiu!
  Dèus: Oh...
  Anthy: No ho facis, no et moguis!
  Dèus: He d'anar-hi... em demanen que els ajudi.. i he d'anar-hi!
  Home i Dona: Príncep! Ajudeu-la!! Ajudeu-la senyor! Ajudeu-la senyor! Salveu les nostres filles! Lluiteu!
  Anthy: No continuïs.. no lluitis més. Si no moriràs... Moriràs!
  Ambient de gent: Les nostres filles! Volen sortir! Aparteu-vos. Aparteu-vos! Aparteu-vos!
  Home A: Qui ets tu!
  Home B: On és el príncep?
  Anthy: Dèus ja no hi és aquí.
  Ambient de gent: Eh?
  Anthy: Ara ell em pertany només a mi. L'he segellat per sempre allà on mai podreu accedir. Ara és fora del vostre abast...
  Ambient de gent: Torna'ns el príncep! Surt del mig. Qui ets tu! Volem el príncep. Les nostres filles!
  Home B: Bruixa! Bruixa del dimoni!
  Home A: Ets una bruixa!
  Ambient de gent: Bruixa! Bruixa del dimoni! Bruixa!
  Anthy: Oh...! Ah...!
  Dèus: Per protegir el príncep que tant estimava, es va sacrificar. L'única que n'estava enamorada de debò era ella, però.. es va sacrificar.
  Dèus: A més a més, el príncep que ella tant estimava, ja no era aquell que ella havia conegut... i al final...
  Dèus: Al final ell es va convertir en la Fi del Món.
  Utena (nena): No pot ser... Ah...!
  Dèus: (T) Aleshores, l'únic que li va quedar va ser el dolor.
  Utena (nena): Vinga... vinga sisplau, ajuda-la! Pobrissona! Ajuda-la, per favor! Ajuda-la, per favor...
  Dèus: No hi podem fer res creu-me. Ja no hi ha res que la pugui salvar.
  Utena: Oh...
  Dèus: L'únic que seria capaç de salvar-la... és el príncep en qui ella confia...
  Utena (nena): Però tu ets un príncep, no?
  Dèus: Però jo... no puc ser el seu príncep.
  Utena (nena): Per què...?
  Dèus: Tens molt bon cor, ho sabies? Vull donar-te les gràcies per les teves llàgrimes.
  Utena (nena): Aleshores jo em convertiré en un príncep! Jo em convertiré en el príncep que ella espera i l'ajudaré!
  Dèus: Encara que et facis gran, si ets capaç de conservar aquesta noblesa de cor, potser arribarà el dia que podràs alliberar-la del seu sofriment etern. Però segur... que oblidaràs tot el que ha passat aquesta nit... I encara que te'n recordessis... tu ets una nena. I aviat et convertiràs en una noia.
  Utena (nena): Ho seré! Et prometo que em convertiré en un príncep! Ho juro!
  Dèus: Llavors.. agafa aquest anell, potser algun dia et portarà fins aquí.

Capítol 34. L'emblema de la Rosa. — Dèus, Utena i Anthy

flashback a la infància d'Utena a l'església

Capítol 35. L'amor que va néixer a l'hivern

• Anthy Himemiya (veu en off): Vet aquí que... fa molt i molt temps... hi havia una princesa trista i jove que... feia molt poc que havia perdut el seu pare i la seva mare. Aleshores, va aparèixer un príncep muntat en un cavall blanc i...

Capítol 35. L'amor que va néixer a l'hivern. — Anthy Himemiya

a la introducció del capítol

• Àkio: He estat jo qui ha guanyat el joc.
  Toga: No. T'equivoques. Hem quedat empatats. Com em pensava, no li va agradar gens el regal. Jo tenia raó, veus?
  Àkio: Segurament la devies fer dubtar. Potser no vas encertar el regal. I el que vas triar no era el més adequat.
  Toga: No em vaig equivocar gens a l'hora d'escollir-lo. A més, li quedaven de meravella.
  Àkio: Estic desitjant veure-la en el duel. Perquè estic segur que la Utena es convertirà en una princesa molt atractiva. No en un príncep... serà una princesa. No trobes que sí?
  Toga: Bé, ja ho veurem.
  Àkio: El proper duel serà entretingut, Toga! Serà una princesa que revolucionarà el món? Però jo encara desitjo amb tota la força del meu cor... la teva victòria.

Capítol 35. L'amor que va néixer a l'hivern. — Àkio i Toga

al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori

• Saionji: No puc creure que aquella nena fos la Tenjo. La nena que hi havia al taüt era la Utena?
  Toga: Encara és al taüt. Encara ara és allà dintre tota sola. I jo necessito guanyar-la. La guanyaré per salvar-la del taüt.
  Saionji: No m'ho puc creure! Què vols dir? Que un egoista com tu estima de debò la Tenjo?
  Toga: No ho sé... què vols que et digui. Ni tan sols jo n'estic segur.
  Saionji: Fins ara hem rebut missatges i cartes de tota mena... Tots els enviava La Fi del Món. I hem lluitat en un duel darrera l'altre tal com les cartes ens indicaven.
  Toga: Sí. Però suposo que per mi... aquesta serà l'última carta.
  Saionji: Ja no necessitarem mai més la tassa que ens donen. I tampoc no hi haurà cap més carta. Aquell home, ja saps qui vull dir, sempre t'ha dominat, per això que a tu tant te feia obeir les seves ordres. Però vols dir que així ets feliç? No et crec! Per què et deixes manipular pel Secretari fins a aquest punt?
  Toga: Perquè aquell home va ser, qui va salvar aquella nena.
  Saionji: De manera que es tractava d'això.
  Toga: Jo vull convertir-me en un home com ell. Vull tenir tanta força... tanta potència com ell!
  Saionji: I què penses fer?
  Toga: Com?
  Saionji: És molt possible que aquella vegada el Secretari l'ajudés a sortir, com tu dius. Però ella encara és presonera dintre del taüt. No... no només la Utena. Nosaltres també som en un taüt.

Capítol 35. L'amor que va néixer a l'hivern. — Saionji i Toga

quan es troben al Consell d'estudiants

Capítol 36. I aleshores s'obren les portes de la nit

• Toga: Què en penses? Són unes vibracions agradables.
  Saionji: No m'emocionen el més mínim.
  Toga: Vols dir?
  Saionji: No presumeixis... tens un gust espantós.
  Toga: El que no suportes és la meva manera de conduir, oi?
  Saionji: El que no suporto és que és que em vulguin dominar. Em sento com si algú estés espiant el fons del meu cor...
  Toga: No t'amoïnis. Tu sempre has estat la mena d'home que no amaga la seva aversió.
  Saionji: Tant se me'n fum. ¿I què penses fer, ara? ¿Encara tens la idea de lluitar amb la Utena Tenjo? I tot.. perquè ho vol la Fi del Món.
  Àkio: S'ha tornat molt maca.
  Toga: Vols dir la Utena?
  Àkio: Això mateix. És tan innocent i tan encantadora que... És la millor princesa de totes. És la meva preferida.
  Àkio: Ah hahahahaha.
  Toga: Sí, ja ho sé.
  Saionji: Tots nosaltres.. hem de sortir dels nostres taüts!/ (ON) Hem de deixar els taüts que la Fi del Món ha preparat per tots nosaltres!
  Toga: La resposta la tindrem... aquesta nit!
  Saionji: Aquesta nit?
  Toga: Saionji.
  Saionji: Què vols?
  Toga: És perillós que estiguis dret.
  Saionji: Sí.

Capítol 36. I aleshores s'obren les portes de la nit. — Toga, Saionji i Àkio

a la motocicleta amb sidecar del Toga

• Saionji: Com va anar? Ja tens la resposta que buscaves?
  Toga: Sí. ahir ho vaig veure tot clar.
  Saionji: Ah... I et puc preguntar què és el que has vist clar?
  Toga: Com ja m'imaginava, me'n vaig adonar que ella és la personamés important de la meva vida.
  Saionji: I ara què faràs?
  Toga: Penso lluitar un altre cop! I he de guanyar tant sí com no! Sé que és l'únic que puc fer, si la vull salvar. Perquè si ella guanya el pròxim duel...!
  Saionji: Aconseguirà el Poder per Revolucionar el Món. I si això passa llavors la Utena...
  Toga: ...caurà a les urpes de la Fi del Món!
  Saionji: Vinga, anem!

Capítol 36. I aleshores s'obren les portes de la nit. — Saionji i Toga

quan es troben al Consell d'estudiants

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món

• Utena (nena): Et prometo que em convertiré en un príncep per salvar-la.
  Dèus (veu en off): Encara que et facis gran, si ets capaç de conservar aquesta noblesa, aquest anell...
  Utena (veu interior): ...Aquest anell, potser algun dia... et portarà al meu costat.

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Utena i Dèus

a l'habitació de la residència del secretari

• Toga: L'has rebuda?
  Saionji: Sí. Fa una estona he rebut la carta de la Fi del Món. És una carta de comiat.
  Toga: A hores d'ara, suposo que la Utena Tenjo també en deu haver rebut una. Però la seva carta és molt diferent de la nostra. Encara que... ella no deu tenir... cap interès en la revolució.
  Saionji: Aleshores, el poder de Dèus es quedarà segellat com ha estat fins ara, i no hi haurà cap Revolució?
  Toga: No ho sé... Creu-me. Ni tan sols jo sé quins són els veritables objectius de la Fi del Món.
  Saionji: Per cert, vols dir que la Utena Tenjo en sap alguna cosa, de tot això? Sap qui és en realitat la Fi del Món?
  Toga: Feia molt de temps que no anava amb bicicleta amb tu. Ja ni me'n recordava.
  Saionji: Sí. Deu fer una pila d'anys...

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Toga i Saionji

anant amb bicicleta al Consell d'estudiants

• Utena: Com? Encara estàs desperta? Estàs emprenyada?
  Anthy: Per què ho diu?
  Utena: Em pensava que ho estaves. Crec que t'he fet una mala passada. Aquesta nit m'ha dit que jo estava molt femenina, saps? M'ho ha dit l'Akio... Però no ho entenc. Què vol dir, ser femenina?
  Anthy: Les noies... Al cap i a la fi, totes les noies són una mena de Núvia de la Rosa. Ja ha rebut la carta de la Fi del Món?
  Utena: Hemmm...
  Anthy: Si va a aquell castell senyoreta, allà podrà trobar-se amb el seu príncep.
  Utena: D'ençà que ens vam trobar... ens han passat una pila de coses, no trobes? És veritat, tantes coses.

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Utena i Anthy

a l'habitació de la residència del secretari

• Toga: De manera que, això és un adéu-siau?
  Saionji: Enviar una carta per acomiadar-te és una cosa que es podia esperar de tu.
  Toga: I ara què en penses fer d'ella, Akio? Que m'ho diràs?
  Àkio: Què en penso fer? Què vols dir?
  Toga: Encara no puc imaginar-me la Utena travessant el Portal de la Rosa.
  Saionji: I ella, tampoc no té cap raó per fer-ho.
  Àkio: Vols dir?
  Toga: Ella no volia convertir-se en la persona que havia de Revolucionar el Món. Però ara, el seu cor et pertany. I ella t'ha escollit a tu, més aviat com a home d'un món real... que no pas com a príncep.
  Àkio: Qui ha d'escollir... és ella. I encara no ha triat... ningú.

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Toga, Saionji i Àkio

al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori i al cotxe de l'Àkio

• Utena: És insòlit veure-us a tots dos junts. Em desafiareu a un altre duel?
  Miki: Que no saps que ja hem rebut la carta de la Fi del Món?
  Jury: A la carta hi posava ben clar que s'ha decidit que tu ets qui Revolucionarà el Món, Utena.
  Utena: I què voleu?
  Miki: Doncs ens agradaria saber què tens pensat fer ara. Ens ho vols dir?
  Utena: O sigui que jo tinc el poder per revolucionar el món, eh? Pot ser aclaparador... Però al cap i a la fi, jo sempre he viscut per convertir-me en una mena de príncep.
  Jury: Al capdavall, cap de nosaltres... cap duelista ha pogut guanyar-te.
  Miki: Ostres!
  Jury: Quan hi penso, encara que jo era un membre del Consell d'Estudiants, només pensava en mi mateixa. I és lamentable... però encara ara penso únicament en els meus problemes.
  Utena: Què vols dir? Et refereixes a la Shiori?
  Jury: Què ho deu fer...? Què ho deu fer que no aconsegueixo alliberar-me encara dels meus sentiments? I tu, ja has decidit què en faràs de l'Anthy?
  Utena: Ehhh?
  Jury: Te l'estimes, oi?
  Utena: Bé, no té res a veure amb el que tu anomenaries amor. El meu afecte és pur... bé, suposo que el teu també ho deu ser, però... Però jo no puc. I la Himemiya.. La Himemiya, no ho sé... (CP) Nanami!
  Nanami: Us heu begut l'enteniment? Com és que no us en adoneu que encara us estan manipulant?!
  Jury: Feia molt temps que no portaves aquest uniforme.
  Miki: Això vol dir que deixaràs de dirigir el Consell d'Estudiants, Nanami?
  Nanami: I tant, per descomptat que sí! No em dóna la gana continuar aquest joc! Ha... Seria una bestiesa! I tu val més que deixis estar al Secretari i a la Himemiya. Això si saps què et convé.
  Utena: Ehehehe... Moltes gràcies pel consell.
  Nanami: T'ho dic seriosament, Utena! Ets massa tafanera! Ets burra! I estàs tocada del bolet!
  Utena: Amb tot això que dius, ara no ets tu qui es fica a la vida dels altres?
  Nanami: Sempre que parlo amb tu, em treus de polleguera!
  Utena: Què hi farem! Sóc del grup sanguini B, sempre vaig a la meva.
  Nanami: Jo també ho sóc.
  Utena: Ehhh...!
  Miki: Saps, encara t'he de dir una cosa.
  Utena: Què vols?
  Miki: No sé perquè, però darrerament penso molt sovint en tu. T'ho dic de debò!
  Jury: Apa! És una confessió d'amor?
  Utena: Però Miki, tu no estaves enamorat de la Himemiya?
  Miki: Quin mal hi ha a canviar d'idea?
  Utena: Ja m'ho rumiaré.
  Jury: Et faria res donar-me una foto teva?
  Utena: Perquè la vols?
  Jury: Volia posar-la en un penjoll nou, que he comprat.
  Miki: Ai caram! Quin rival més fort que m'ha sortit!
  JURY i Miki: Ehehehehehe...
  Nanami: Quina colla de ximples...!

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Utena, Miki, Jury i Nanami

al pati de l'Acadèmia Ohtori

• Anthy: Oh... Ah... Oh... Oh...
  Àkio: Que pateixes, Anthy? Però no sóc jo qui et turmenta i et fa patir. És el Món!!
  Anthy: Oh... Ah...

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Anthy i Àkio

al cotxe de l'Àkio

• Utena: Escolta Himemiya, què vols fer en el futur?
  Anthy: En el futur?
  Utena: Sí, algun dia deixaràs aquesta escola. Aleshores què t'agradaria fer?
  Anthy: Jo... l'únic que sé fer és tenir cura de les Roses.
  Utena: Que bé! Així doncs pots ser florista.
  Anthy: Estaria força bé. Escolti senyoreta Utena.
  Utena: Hmmm...?
  Anthy: Vostè no sap què és la Cantarela, oi?
  Utena: La Cantarela? Què és això?
  Anthy: És el nom d'un poderós verí que feia servir la família Borja a Itàlia... fa molt de temps.
  Utena: Hmmm...
  Anthy: Li agraden aquestes galetes? Les he fetes jo. Tenen un gust diferent, oi?
  Utena: Quina coincidència. En aquest te també hi he posat verí.
  Anthy: De debò? Doncs és el te més deliciós que he tastat mai.
  Utena: Les galetes també són delicioses.
  Anthy: Senyoreta Utena.
  Utena: Hmmm...?
  Anthy: D'aquí a deu anys què pensa fer?
  Utena: Jo tampoc ho sé ben bé, però...
  Anthy: Però...?
  Utena: Però... d'aquí a deu anys, m'agradaria que poguéssim tornar a estar totes dues juntes prenent te. Estaria molt bé.
  Anthy: Sí. A mi també m'agradaria.
  Utena: Si pogués ser seria fantàstic. Quan hagin passat deu anys... riurem juntes, i prendrem te... M'ho promets?
  Anthy: Sí, ho prometo.

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Utena i Anthy

a la residència del secretari

• Utena: Que vols fugir, potser?
  Anthy: No ho soporto més, de debò. Ho sento molt!
  Utena: Eh...
  Anthy: No es preocupi per mi!
  Utena: Que vols fugir, potser? No m'has promès abans que prendríem te i riuríem totes dues juntes d'aquí deu anys?
  Anthy: Perdoni'm, sisplau... senyoreta Utena. Perdoni'm!

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Utena i Anthy

al pati de l'acadèmia Ohtori

• Toga: No em pensava que hi aniries. Tant desitges veure un altre cop el teu príncep?
  Utena: Aquest no és l'únic motiu...
  Saionji: Aleshores, perquè ho fas?
  Toga: Ho fas per la Himemiya? Tothom qui creu que l'amistat existeix és un ximple acabat!
  Utena: Encara no ho sabies? Jo sóc ximple.
  Anthy (veu en off): Ja ha arribat l'hora. És el moment de travessar el Portal de la Rosa, veure com s'obre el camí que porta al castell, i finalment aconseguir el Poder per Revolucionar el Món. I aleshores allà mateix, ens tornarem a trobar. El teu príncep.
  Anthy: Senyoreta Utena. Aquí té la carta. Encara pot tornar enrere si vol.
  Utena: Anem.

Capítol 37. La noia que revolucionarà el món. — Toga, Saionji i Àkio

al pati de l'Acadèmia Ohtori

Capítol 38. La fi del món

• Utena: Què és això? És el meu príncep...
  Àkio: Sí, sóc el teu príncep.
  Utena: Així que tu eres la Fi del Món... Al final eres tu, qui hi havia darrera de tots els problemes que han sorgit.
  Àkio: Ho sabies tot de bon començament, oi? Però jo sóc el teu príncep de veritat, Utena. I has arribat fins aquí, per trobar-te amb mi.
  Utena: Necessito que em donis una explicació.
  Àkio: Una explicació?
  Utena: Per què has fet que tots nosaltres lluitéssim en duels? I també t'exigeixo que em diguis què signifiquen tots els conflictes que has provocat en aquesta escola.
  Àkio: Ets molt valenta. Últimament, quina mena de somnis has tingut? Perquè jo cada nit somio amb el castell i prou.
  Utena: El castell?
  Àkio: Sí... el castell on el Príncep i la Princesa viuran feliços per sempre la resta dels seus dies. Hi viuran eternament... El príncep sóc jo, Utena. I la meva única princesa... ets tu.
  Utena: Himemiya!
  Àkio: Tranquil·litza't! No cal que t'espantis. Si tant et preocupa, l'Anthy és allà. Aquest anell... un dia o altre et tornaria a portar fins aquí. La veritat és que t'has esforçat molt i mai has perdut el teu cor noble. No em vaig equivocar quan et vaig escollir. Ets la meva autèntica princesa. Ets maquíssima. I tal com ets ara, no t'escau gens portar una espasa. Seré jo qui la portarà! I a partir d'avui, et protegiré de qualsevol mal! Jo seré el teu príncep. I tu seràs la meva princesa, eternament!
  Utena: I què passarà, ara, Akio?
  Àkio: Que viurem feliços per sempre. Aconseguirem l'eternitat, i ens estimarem l'un a l'altre per sempre. I finalment la princesa i el príncep viuran, tota l'eternitat al castell! Què passa?
  Utena: No ho sé. Tot... tot és molt bonic, però mentre nosaltres vivim feliços al castell, què se'n farà de la Himemiya?
  Àkio: Ella continuarà sent la Núvia de la Rosa... per sempre.
  Utena: Que fuges?!
  Anthy: No es preocupi per mi!
  Utena: Estàs fugint?! No em vas prometre que d'aquí a deu anys prendríem el te i riuríem les dues juntes?
  Anthy: Perdoni'm, senyoreta Utena! Perdoni'm, per favor!

Capítol 38. La fi del món. — Utena, Àkio i Anthy

al Coliseu dels Duels

• Anthy: Jo sóc la Núvia de la Rosa. Sóc un ninot sense cor. I em pensava que per més que martiritzessin el meu cos... el meu cor mai no se'n doldria. Perdoni'm senyoreta Utena. Com a Núvia de la Rosa havia de rebre el meu càstig amb aquest sofriment. Però, fins i tot l'he fet patir a vostè. Jo ja sabia que si es va embolicar en tot això... va ser per casualitat. Ho sabia, però tot i així... vaig utilitzar la seva innocència pel meu profit... I em vaig aprofitar de la seva amabilitat. Em sap greu senyoreta Utena. Només sóc una covarda. una dona menyspreable que l'únic que ha fet ha estat trair-la.
  Utena: No és cert. Vaig ser jo, no me'n vaig adonar del teu dolor. I tampoc vaig saber veure com paties. I tot i això... jo feia veure... que era un príncep que et protegia. La veritat és que la voluntat de protegir-te només va fer que... em pugessin els fums! Aleshores... em vaig assabentar que l'Akio i tu... que l'Akio i tu...! L'únic que em va passar pel cap era que m'havies traït! I jo no t'era sincera per més que et digués que ens ajudaríem sempre... Sense saber ni tan sols com paties, vaig tenir la barra de dir que ens ajudaríem l'una a l'altra... I he estat jo, la covarda. Sóc jo, l'única menyspreable. He estat jo, qui... qui t'ha traït.
  Anthy: Ara no s'amoïni per res... I marxi d'aquesta escola... oblidi tot el que ha passat.
  Utena: Que marxi? ¿Per què hauria de fer una cosa així? Exacte. Per què hauria de fer una cosa així?

Capítol 38. La fi del món. — Anthy i Utena

al pati de l'Acadèmia Ohtori i al Coliseu dels Duels

• Utena: Aquesta és... Aquesta no és la teva habitació?
  Àkio: Però és un planetari magnífic, no trobes? Aquest projector... aprofitant la foscor, mostra il·lusions i contes de fades a cors innocents com els vostres... tan joves. Vosaltres sempre voleu que existeixi alguna cosa eterna... o el poder dels miracles. Però aquesta cambra és el punt més alt d'aquesta escola. L'escola Ohtori... I també el més alt de tot el món!
  Utena: No suporto aquesta habitació.
  Àkio: Potser ets massa jove per entendre el valor que té aquesta habitació. Perquè més que veure-hi el despatx del secretari... tu has escollit veure-hi el castell il·lusori que flota al cel.

Capítol 38. La fi del món. — Akio, Utena i Anthy

al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori

• Utena: Oh...! Per què? Himemiya... Per què? Oh...!

Capítol 38. La fi del món. — Akio, Utena i Anthy

al Coliseu dels Duels

Capítol 39. Algun dia brillarem juntes

• Utena: Oh... Per què... Ohah... Ah... Per què...?
  Anthy: Tu em recordes, aquell Dèus que vaig estimar una vegada. Però mai podràs convertir-te en el meu príncep. Perquè ets una noia.
  Utena: Hime... Himemiya...!
  Àkio: Ja t'ho havia dit que això no era un joc.

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Utena, Anthy i Àkio

al Coliseu dels Duels

• Saionji: El duel anomenat Revolució, eh?
  Toga: No te'l treguis encara! Ella ha anat al coliseu dels duels en representació de tots nosaltres, els duelistes. I fins que el duel no arribi al seu desenllaç, tenim l'obligació de continuar sent duelistes.
  Nanami: Jo ja me l'he tret l'emblema. Com més aviat oblidem tot el que ha passat, millor per nosaltres.
  Miki: No sé pas si mai ho podrem oblidar...
  Jury: Ara que hi penso, he oblidat per complet com es deia aquell noi. Ja no recordo el seu nom.
  Miki: Aquell noi?
  Jury: Sí. Ja fa molts anys de tot això. Una tarda quan la meva germana encara era molt petita, va estar a punt d'ofegar-se. Per sort, aquella vegada va aparèixer un noi que va llençar-se al riu per salvar-la.
  Nanami: Ah... I què va passar?
  Jury: La meva germana va tenir sort, un adult que hi havia pels voltants la va ajudar a sortir del riu. Però el noi que es va llençar a l'aigua per salvar-la, el corrent el va arrossegar riu avall i ja no me'n recordo de com es deia.
  Nanami: Aquell noi... es va morir doncs?
  Jury: No l'hem tornat a veure mai més. La meva germana va oblidar el seu nom ben aviat, i vaig pensar que era freda i insensible. Però ara que miro de recordar-lo, sembla que també l'he oblidat, jo.
  Nanami: Ei... Ei...? Per què ens ho dius això?

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Saionji, Toga, Nanami, Miki i Jury

al Consell d'estudiants

• Àkio: Anthy... l'espasa. Què et passa? Què esperes per donar-me-la?
  Anthy: És que jo...
  Àkio: Que te'n penedeixes? Al capdavall, he fet caure en desgràcia la teva amiga. Sí... sé que tot és culpa meva. Que m'odies pel que he fet? Si hagués volgut ser el príncep que era anys enrere, potser ningú hauria sofert cap mal. Però sempre he sentit les teves ferides i el teu dolor... com si fossin meus.
  Anthy: Germà. Tu que coneixies com era el món, vas escollir seguir aquest camí.
  Àkio: Jo que coneixia com ningú com eres, t'estimava i t'estimo.
  Anthy: Sí, germà.
  Àkio: Anthy, l'espasa. Molt ben fet, ets una bona noia, Anthy. Uh...! Uh...! El Portal de la Rosa. La porta on resta segellat el Poder per Revolucionar el món! Uhm... Ja vénen. Anthy!!
  Utena: Oh... Oh.. Hime... miya. No hi vagis. Hime...
  Anthy: El meu estimat heroi tafaner. Gràcies per deixar-me tastar un bri del que tu anomenes amistat. Adéu.
  Utena: No hi, vagis. Hime... miya. Hime...

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Àkio, Anthy i Utena

al Coliseu dels Duels

• Àkio: Milions d'espases que brillen a causa de la rancúnia dels ultratjats! Quan han vist l'espasa del príncep s'han sacsejat per alliberar el seu odi.
  Dones xiuxiuejant: La bruixa.. la bruixa.. la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa...
  Utena: Himemiya!! Himemiya!! Ah...
  Àkio: És el destí de la Núvia de la Rosa fer d'escut al príncep, i rebre al seu cos les espases que el vulguin atacar. Era el que l'Anshy desitjava fer per pròpia voluntat.
  Utena: Himemiya!! Himemiya!! Himemiya!! Himemiya!! Himemiya!!!
  Àkio: I ara al príncep li arriba el moment de trencar el darrer segell. És el moment d'obrir definitivament la porta d'un nou món. Uh...! Uh..! Iah...! Uh...! Huh...! Uh...!
  Utena: Àkio... Ajuda-la... ajuda la Himemiya. Àkio vés-hi. Ajuda-la. Salva, la Himemiya.
  Dèus: Val més que no et moguis. Després et curaré les ferides. Ets una bona noia... estàs plorant? La veus aquella porta amb la rosa al capdamunt? Darrera d'aquella porta hi ha, l'eternitat, la claror, el poder dels miracles. Si tens aquest poder, tot és possible. Però tu no ho pots fer. No veus que ets una noia, tu? A més, ets feble. Si tens aquest poder, tot és possible. Fins i tot podries alliberar-la del seu destí! Però com s'utilitza aquesta força...
  Àkio: Depèn de mi.
  Dèus: Vinga, no facis aquesta cara tan trista. Fins ara t'has esforçat de valent...! i no cal que et sentis culpable. I tot aquest temps, has guardat com un tresor l'Emblema de la Rosa. Té, et faré un petó com a recompensa. Aquest, és el teu consol.
  Utena: Iah...

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Àkio, Utena i Dèus

al Coliseu dels Duels

• Àkio: Aquesta espasa tampoc ha servit de res. Quant de temps haurà de passar fins que pugui recuperar el poder de Dèus. Tant me fa. La Núvia de la Rosa em pertany. I algun dia...

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Àkio

al Coliseu dels Duels

• Àkio: És sorprenent que t'hagis posat dempeus. Què pretens? De debò que ara tens la intenció d'obrir aquesta porta? Deixa-ho córrer. Uhm... L'espasa del príncep ja està trencada. I ara el segell...
  Utena: Ah...
  Àkio: Què vols? El segell no es pot trencar. I tu no ho podràs fer. Perquè has perdut.
  Utena: Ah...
  Àkio: Molt bé. Fes el que et roti.
  Utena: Eh... Himemiya! Himemiya!! Ieh...
  Àkio: És veritat que t'assembles a mi quan era més jove. Abans jo també era com tu. Creia que el que tenia valor era tenir una voluntat entusiasta. I que aquella era l'única manera de canviar el món. Però només amb l'entusiasme i prou no es pot provocar que res canviï. Si no tens la força necessària, no tens més remei que viure a la mercè dels altres. És llei de vida. De manera que per obtenir el Poder per Revolucionar el Món, ara sé que he d'assumir tot un seguit de riscos. Així funciona el món on vius...
  Utena: Calla!! Himemiya. Tu no saps... No et pots imaginar com n'era de feliç quan estàvem, totes dues juntes...
  Àkio: Uhm...? Què, què passa? Les espases! Eh...!? Què dimoni?!
  Utena: Ih... Ieh...
  Àkio: Atura't!!
  Utena: Ih... Ieh...
  Àkio: No l'obris! No te n'adones del que pot arribar a passar! Atura't!!
  Utena: Ih... Ieh...
  Àkio: Prou!!... Ah...!!

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Àkio i Utena

al Coliseu dels Duels

• Utena: Himemiya... Himemiya...
  Anthy (nena): Què vols? Qui ets?
  Utena (nena): He vingut a salvar-te.
  Anthy (nena): Però tu ets... tu ets...
  Utena (nena): He vingut fins aquí per tornar-te a veure. Per això no has de tenir por del món, d'aquest món on tu i jo ens trobarem.
  Utena: Himemiya! Himemiya! Himemiya! Himemiya!!
  Anthy: Senyoreta... Utena.
  Utena: Himemiya... per fi... ens trobem.
  Anthy: Senyoreta Utena! Senyoreta Utena!!
  Utena: Himemiya, la mà!
  Anthy: No, fugi de seguida! Les espases...
  Utena: Dóna'm la mà! Vinga! Himemiya.
  Anthy: Si no fuig ara mateix...
  Utena: Himemiya, ràpid... dóna'm la mà!
  Anthy: L'hi suplico.
  Utena: De pressa, dóna'm la mà!
  Anthy: Oh...
  Utena: Algun dia... Algun dia, nosaltres...
  Anthy: Oh... Oh..!
  Utena: Ho sabia. Al final no he pogut... convertir-me en príncep. Perdona'm. Himemiya. No he estat més que una ridícula imitació... d'un príncep.

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Utena i Anthy

al Coliseu dels Duels

• Àkio: Malgrat que no ha passat gaire temps des que va marxar, sembla que tothom se n'ha oblidat completament d'ella. Com em pensava, aquella noia no ha pogut provocar cap revolució. I ara que ella ha desaparegut d'aquest món demostra que no era més que un ésser mediocre, com els altres. Hauré de tornar a organitzar el Codi de l'Emblema de la Rosa partint de zero. Espero que m'ajudaràs, Anshy.
  Anthy: Veig que encara, no t'has adonat del que ha passat de veritat.
  Àkio: Què dius?
  Anthy: Ara tant és. Si tant et complau quedar-te dintre aquest taüt on ets i fer veure que ets un príncep, endavant, queda-t'hi. Però jo he de marxar.
  Àkio: Marxar? On vas?
  Anthy: Aquella noia no ha desaparegut. Només ha deixat el món on tu vius tancat.
  Àkio: Però què estàs dient? Escolta. Espera un moment, Anthy!! Anthy!!!
  Anthy: Adéu.

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Àkio i Anthy

al despatx del secretari

• Anthy (veu en off): Aquest cop jo aniré a buscar-te. Perquè siguis on siguis, estic segura que et trobaré. Espera'm, Utena.

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Anthy

a l'entrada de l'Acadèmia Ohtori

• Utena (veu en off): Escolta, si tens cap problema, no dubtis a dir-m’ho. Perquè, jo vull ser amiga teva. I aleshores, algun dia nosaltres...
  Anthy (veu en off): Algun dia, nosaltres...?
  Utena (veu en off): Algun dia brillarem juntes.

Capítol 39. Algun dia ballarem juntes. — Utena i Anthy

Enllaços externs

• Utena: La Saga de la Fi del Món (anime) a l'Enciclopèdia d'Anime News Network (anglès)
• Utena: La Saga de la Fi del Món (manga) a l'Enciclopèdia d'Anime News Network (anglès)
• Web d'Utena en Català (català)
• Empty Movement: Your daily dose of Shoujo Kakumei Utena! (anglès)