Obre el menú principal

Corneli Tàcit [Publius (Gaius) Cornelius Tacitus] (?, c. 54 dC – ?, c. 120) fou un historiador llatí.

Infotaula de personaCorneli Tàcit
Gaius Cornelius Tacitus mirror.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Gàl·lia Narbonesa
54 dC
Mort Imperi Romà
120 (Gregorià) (65/66 anys)
Ocupació Historiador, polític, escriptor, militar, poeta, filòsof, biògraf i annalist Tradueix
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

AgricolaModifica

  • No sempre erra la fama; de vegades tria bé.[1]
(en llatí) Haud semper errat fama; aliquando et eligit
  Agricola. § 9.
  • Els èxits, tothom se'ls atribueix; els contratemps són imputats a un de sol.[1]
(en llatí) Prospera omnes sibi vindicant, adversa uni imputantur
  Agricola. § 27.
(en llatí) Virtuti suae invium
  Agricola. § 30.
  • Tot el que és desconegut és tingut per magnífic.[1]
(en llatí) Omne ignotum pro magnifico est.
  Agricola. § 30.
  • Un cop ho han desolat tot, en diuen pau.[1]
(en llatí) Ubi solitudinem faciunt, pacem appellant.
  Agricola. § 30.
  • Val més una mort honrosa que una vida ignominiosa.[1]
(en llatí) Honesta mors turpi vita potior.
  Agricola. § 33.
(en llatí) Pessimum inimicorum genus, laudantes.
  Agricola. § 41.

GermaniaModifica

(en llatí) Exercitatio artem paravit.
  Germania. § 24.
  • A les dones escau de plorar; als homes, de recordar.[1]
(en llatí) Feminis lugere honestum est, viris meminisse.
  Germania. § 27.

HistòriesModifica

Pàgina principal: Històries (Tàcit)
(en llatí) Fidem, libertatem, amicitiam, praecipua humani animi bona.
  Històries. Llibre I § 15.
  • Ésser engendrat i nèixer de prínceps és cosa de l'atzar.[1]
(en llatí) Generari et nasci a principibus fortuitum.
  Històries. Llibre I § 16.
  • Ningú no ha exercit mai honestament un poder adquirit amb un crim.[1]
(en llatí) Nemo enim umquam imperium flagitio quaesitum bonis artibus exercuit
  Històries. Llibre I § 30.
(en llatí) Ratione et consilio, propriis ducis artibus.
  Històries. Llibre III § 20.
  • Fins els savis, la darrera ambició que es lleven és la de la glòria.[1]
(en llatí) Etiam sapientibus cupido gloriae novissima exuitur.
  Històries. Llibre IV § 6.
  • Els déus ajuden els més valents.[1]
(en llatí) Deos fortioribus adesse.
  Històries. Llibre IV § 17.
(en llatí) Res adversae discordiam peperere.
  Històries. Llibre IV § 37.
  • Els odis entre els parents soles ésser els més aferrissats.[1]
(en llatí) Ferme acerrima proximorum odia sunt.
  Històries. Llibre IV § 70.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.