Simone de Beauvoir
escriptora, intel·lectual, filòsofa existencialista, activista política, feminista i teòrica social francesa
Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 — París, 14 d'abril de 1986) fou una escriptora, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.
_-_Jean_Paul_Sartre_and_Simone_De_Beauvoir_welcomed_by_Avraham_Shlonsky_and_Leah_Goldberg.jpg) Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir (1967) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
6è districte de París (França), 9 de gener de 1908 |
| Mort |
rue Victor-Schœlcher (França) (en)  , 14 d'abril de 1986 (78 anys) |
| Ocupació | Filòsofa política, periodista, novel·lista, autobiògrafa, assagista, activista política, diarista, escriptora de cartes, filòsofa, crítica literària, escriptora, autora, feminista i professora de filosofia |
 | |
Citacions
modifica- A l'home se'l defineix com ésser humà, i a la dona com a femella.[1]
- (en francès) L'homme est défini comme être humain et la femme comme femelle.
- La representació del món ha sigut obra dels homes, que l'han descrit des del seu punt de vista.[1]
- En totes les llàgrimes persisteix l'esperança.[2]
- (en francès) Dans toutes les larmes s'attarde un espoir.
Les Mandarins.
- Els llibres m'han salvat de la desesperació. Això em va convèncer de l'alt valor de la cultura[2][1]
- (en francès) Les livres m'ont sauvée du désespoir. Cela m'a persuadé que la culture et la plus haute des valeurs.
- L'esclau que obeeix escull obeir.[2]
- (en francès) L'esclave qui obéit choisit d'obéir.
- Pyrrhus et Cinéas.
El segon sexe (1949)
modifica- La dona no es reivindica com a subjecte perquè no en té els mitjans concrets.[3]
- (en francès) La femme ne se revendique pas comme sujet parce qu'elle n'en a pas les moyens concrets.
- (en francès) On ne naît pas femme: on le devient.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 El Libro de la filosofía. Tres Cantos: Akal, 2011. ISBN 9788446034261.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Simone de Beauvoir a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Birulés, Fina «Fer parlar el silenci». DUODA: estudis de la diferència sexual, Núm. 18, (2008), pàg. 45-56. ISSN: 1132-6751 [Consulta: 9 gener 2014].