Rosalind Franklin
científic britànica
Rosalind Franklin (Londres, 25 de juliol de 1920 — Londres, 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir una contribució molt destacada en la comprensió de l'estructura de l'ADN (àcid desoxiribonucleic), l'ARN (àcid ribonucleic), els virus, el carboni i el grafit.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Notting Hill (Anglaterra), 25 de juliol de 1920 |
| Mort |
Royal Marsden Hospital (Londres) (Anglaterra), 16 d'abril de 1958 (37 anys) |
| Ocupació | Química, biòloga molecular, física, bioquímica, biofísica, cristal·lògrafa, professora d'universitat, genetista i biòloga |
 | |
El fet d'haver mort el 1958 la va fer inelegible pel Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1962, que va ser atorgat a James Watson, Francis Crick i Mauricie Wilkins pels seus estudis sobre l'estructura molecular dels àcids nucleics, fortament inspirats en els treballs de Franklin.
Citacions
modifica- La ciència i la vida diària no poden i no haurien d'estar separades. La ciència, per mi, ofereix una explicació parcial de la vida. En la seva mesura, es basa en els fets, l'experiència, i l'experimentació...[1]
- (en anglès) Science and everyday life cannot and should not be separated. Science, for me, gives a partial explanation of life. In so far as it goes, it is based on fact, experience, and experiment...
Carta al seu pare Ellis Franklin, estiu de 1940.
- Estic d'acord en que la fe és essencial per a l'èxit en la vida, però no accepto la teva definició de la fe, és a dir, la de la creença en la vida després de la mort. En la meva opinió, tot allò necessari per a la fe és la creença que si fem tot el que està a les nostres mans, estarem més a prop a l'èxit, i que l'èxit en els nostres objectius (la millora de la sort de la humanitat, present i futura) és quelcom que val la pena assolir.[1]
- (en anglès) I agree that faith is essential to success in life, but I do not accept your definition of faith, i.e., belief in life after death. In my view, all that is necessary for faith is the belief that by doing our best we shall come nearer to success and that success in our aims (the improvement of the lot of mankind, present and future) is worth attaining.
- Carta al seu pare Ellis Franklin, estiu de 1940.
Citacions sobre Rosalind Franklin
modifica
- Durant tota la seva vida la Rosalind va saber exactament quina direcció prendre, i als setze anys, va escollir la ciència com a dedicació.[1]
- (en anglès) All her life Rosalind knew exactly where she was going, and at sixteen, she took science for her subject.
- — La seva mare, Muriel Frances Waley.
- [Franklin] va estar molt molt més a prop del descobriment de la doble hèlix del que sovint ella esperava amb la seva feina.[2]
- (en anglès) [Franklin] came very much closer to the discovery of the double helix than she has usually been credited with doing.
- Rosalind Franklin and DNA, 1975. — Anne Sayre, valedora del treball de Rosalind Franklin i redactora de la seva biografia.
- Rosalind Franklin va ser una dona realment intel·ligent, però en realitat no va tenir cap raó per creure que el DNA era especialment important. Ella es va educar en la química física. No crec que mai hagi estat massa temps amb algú que creies que el DNA era rellevant.[2]
- (en anglès) Rosalind Franklin was a very intelligent woman, but she really had no reason for believing that DNA was particularly important. She was trained in physical chemistry. I don't think she'd ever spent any length of time with people who thought DNA was important.
- Revista Nature, vol. 302, abril de 1983. — James Watson
- El paper de Watson ha estat criticat per algunes fonts pel seu paper en els descobriments sobre l'ADN. Aquestes li atribueixen una mala praxis a l'hora d'empetitir les contribucions de Franklin i la seva actitud sexista en la comunitat científica de l'època.
- Hi ha un mite que és, ja sabeu, que en Francis [Crick] i jo, bàsicament, vam robar l'estructura de la gent del King [King's College London]. A mi se'm va mostrar la fotografia de raigs X de Rosalind Franklin i, ostres! era una hèlix; un mes més tard teníem l'estructura, i Wilkins mai m'hauria d'haver mostrat aquella cosa. Jo no vaig entrar al calaix i la vaig robar, se'm va mostrar i em van comentar les dimensions, una repetició de 34 àngstroms, així que, ja sabeu, sabia més o menys el que volia dir i, oh! Però va ser la fotografia de Franklin el que va suposar l'esdeveniment clau. Era allò, psicològicament, el que ens va fer mobilitzar...[2]
- (en anglès) There's a myth which is, you know, that Francis and I basically stole the structure from the people at King's. I was shown Rosalind Franklin's X-ray photograph and, Whooo! that was a helix, and a month later we had the structure, and Wilkins should never have shown me the thing. I didn't go into the drawer and steal it, it was shown to me, and I was told the dimensions, a repeat of 34 angstroms, so, you know, I knew roughly what it meant and, uh, but it was that the Franklin photograph was the key event. It was, psychologically, it mobilised us...
- Inauguració del Center for Genomic Research de Harvard., 30 de setembre de 1999. — James Watson
- Justificació de Watson en relació a la inspiració de les seves publicacions a partir de la fotografia de raigs X de Franklin que demostrava la forma d'hèlix de l'ADN. Aquesta imatge va ser ensenyada per Maurice Wilkins a Francis Crick i al propi Watson —tots tres guardonats amb el Nobel de Medicina de 1962— presumptament sense un consentiment clar de Rosalind Franklin.
- El seu problema no era que fos una dona, sinó que no va disposar de prou temps. Va morir als trenta-set anys, després d'haver escrit vint-i-un articles sobre carboni i uns divuit sobre virus, així com els seus papers clàssics sobre l'ADN.[3]
- (en anglès) Her problem was not that she was a woman, but that she did not have enough time. She died at thirty-seven, having written about twenty-one papers on carbons and about eighteen on viruses, as well as her classic papers on DNA.
- My Sister Rosalind Franklin, p. xiii, 2012. — La seva germana, Jenifer Glynn.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The Rosalind Franklin Papers» (en anglès). U.S. National Library of Medicine. [Consulta: 17 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Quotes by or related to Rosalind Franklin» (en anglès). Oregon State University Libraries. Arxivat de l'original el 1474226670. [Consulta: 17 octubre 2016].
- ↑ Glynn, Jenifer. My Sister Rosalind Franklin (en anglès). OUP Oxford, 2012. ISBN 9780199699629.
Enllaços externs
modifica- Rosalind Franklin Society (anglès)