Quim Monzó
escriptor català
Quim Monzó, nom amb què és conegut Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català.
 Quim Monzó (2010) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 24 de març de 1951 (73 anys) |
| Ocupació | Periodista, escriptor, guionista, traductor, assagista, columnista, novel·lista i escriptor de contes |
 | |
Citacions
modifica- Si algun dia deixés d'escriure no seria, doncs, perquè no tingués res a dir sinó perquè escriure m'hauria deixat d'agradar.[1][2]
Paper de Vidre, Núm. 27, 23 de setembre de 2004.
- No en tinc cap [d'amic], tinc gent amb la qual a vegades em truco, però ni hi quedo ni res. Això dels amics és molt d'adolescent, molt del Facebook. Amic em molesta... què vol dir, amic?[3]
- juliol de 2011.
- [Sobre els turistes] Són la pitjor plaga de les últimes dècades, alteren la vida de les ciutats, la corrompen... La Barcelona de la meva infantesa ha desaparegut per la puta especulació dels hotelers i de tot el que viu del turisme, és una ciutat on tot és un calc de qualsevol altra ciutat de les que es degraden.[3]
- juliol de 2011.
Fira del Llibre de Frankfurt (2007)
modificaRecull de citacions del discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, el 10 de juliol de 2007:
- Els explicaré un conte. El conte va d'un escriptor, que sempre parla molt de pressa, a qui, un dia, li proposen de fer el protocol·lari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt.[4]
- La gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa.[4]
- Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat del costat de la literatura catalana.[4]
- Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort.[4]
- La literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d'aquesta Europa no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada.[4]
- A Europa –esqueixat ja el llatí en llengües vulgars–, el primer tractat de Dret va ser el català Consolat de Mar, pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani.[4]
- Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l'expedient.[4]
Referències
modifica- ↑ Amills; Amela, 2012.
- ↑ «"No he escrit mai perquè somiés ser un escriptor" / Guillem Miralles». races : base de dades de llengua i literatura catalane. [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Entrevista Diari Ara 2011
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt 2007». Barcelona: Vilaweb, 2008. [Consulta: 29 desembre 2013].
Bibliografia
modifica- Amills, Roser; Amela, Víctor M. 333 vitamines per l'ànima : una antologia de la saviesa catalana per gaudir de la vida. Valls: Cossetània, 2012. ISBN 9788490340332.