Peret
músic gitano català
Pere Pubill i Calaf (Mataró, 24 de març de 1935 — Barcelona, 27 d'agost de 2014), conegut amb el nom artístic de Peret, fou un cantant, guitarrista i compositor català d'ètnia gitana, que refundà o creà, segons la versió, la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà. Va cantar majoritàriament en castellà, tot i que també ho va fer en romaní, per manifestar el seu compromís amb el poble rom, i en català.
 Peret l'any 1971 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Mataró (Maresme), 24 de març de 1935 |
| Mort |
Barcelona, 27 d'agost de 2014 (79 anys) |
| Ocupació | Cantant, compositor, actor i guitarrista |
 | |
Citacions
modifica- Presumeixo molt d'haver nascut i crescut als corrals. Era una barri de barraques de Mataró. Sense aigua ni llum. El terra era negre, no hi havia sostre, era tela asfàltica, quan plovia ens mullàvem. Dormíem tots junts. [...] no anava a col·legi. Vaig anar a col·legi a Palma uns dies, i a Barcelona potser un mes o dos. La meva mare va dir 'no el porto més la col·legi que aquest nen estudia massa i se li girarà el cervell.[1]
A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
- En el moment de la meva màxima popularitat, no hi donava importància. Em semblava normal. Anava a un festival i el guanyava. És ara que me n'adono. I penso que tot allò va ser perquè havia nascut un so nou.[1]
- A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
- Les noies gitanes tradicionalment pensaven a casar-se, quin vestit portarien, no pensaven en res més. És la nostra cultura. Però aquestes [les seves besnétes], com que han anat a estudi, ja pensen d'una altra manera.[1]
- A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
- No m'agraden els diners, són l'arrel de tots els mals. L'amor als diners és l'arrel de tots els mals. Tots els problemes que tenim ara són per això, perquè hi ha hagut uns senyors que han tingut tant amor pels diners que ens han deixat arruïnats i ara el país no aixeca el cap.[1]
- A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
- El temps no corre sempre igual. Quant ets jove, no arriben mai els 18 anys. Després cada vegada l'any és més curt.[1]
- A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
- Si t'avorreixes, ves a algun lloc que t'ho solucionin. Viure i avorrir-te no pot ser. Ens hem de divertir sempre, perquè [la vida] és una bufada. Jo sempre estic fent bromes.[1]
- A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
- És cert que també tinc bastanta mala llet. I això no canvia mai. Es veu que n'he tingut tota la vida. Una amiga em diu que de petit en tenia molta, i li vaig trencar el braç! No se'm podia fer enfadar. Ara m'he calmat, però això no marxa del tot..[1]
- A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
- I quan vaig a València, em sento a casa meva. I quan vaig a Mallorca, em sento a casa meva. I allà on vaig em sento a casa meva, perquè casa meva està oberta per a tothom, també.[2]
- 9 de juliol 2013.
- En una entrevista pel setmanari El Temps
- Jo no vaig fer el servei militar. Per què? Perquè és una burrada fer el servei militar.[2]
- 9 de juliol 2013.
- En una entrevista pel setmanari El Temps
- És molt trist haver d’anar a un altre país o perquè et fan fora o perquè no pots menjar al teu país. I ara està passant aquí. Recordo que, quan vaig anar a l’Argentina, havia deixat la meva dona i la meva filleta a Barcelona i pensava “què estic fent aquí”.[2]
- 9 de juliol 2013.
- En una entrevista pel setmanari El Temps
Citacions sobre Peret
modifica- Fa vint anys, enmig de la misèria generalitzada per la crisi econòmica, un cotxàs avançava lent pel carrer de la Cera i els gitanos s'afanyaven a saludar Peret, un dels seus que havia conquerit la fama, però que no oblidava d'on havia sortit.[3]
- 1991. — Josep Maria Pasqual
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «"No m'agraden els diners, són l'arrel de tots els mals": Peret a 'El convidat', en 10 frases». Ara.cat. Arxivat de l'original el 1409393861. [Consulta: 30 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Milian, Àlex «Peret: "Quan vaig a Mallorca i a València, em sento a casa"». El Temps, (09-07-2013) [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ Vidal, Guillem «El gran mite de la rumba». El Punt Avui, (28-08-2014) [Consulta: 28 agost 2014].