Pau Casals i Defilló
violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català
Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 - San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
 Pau Casals | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
el Vendrell (Baix Penedès), 29 de desembre de 1876 |
| Mort |
San Juan (Puerto Rico), 22 d'octubre de 1973 (96 anys) |
| Ocupació | Violoncel·lista, director d'orquestra, compositor, autobiògraf, pedagog musical i professor d'universitat |
 | |
Citacions
modifica- A qui li escau més que a l'artista, la defensa de la llibertat tan essencial per la seva tasca creadora?[1]
- Catalunya és la terra on vaig néixer i l'estimo com una mare...[1]
- Deploro haver viscut en un temps on la llei dels homes és matar.[1]
- La meva contribució a la pau del món pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat.[1]
- En primer lloc, sóc un home; després, un artista.[1]
Citacions sobre la música
modifica- L'artista és responsable de la música que executa: ha de sospesar-la i recrear-la.[1]
- Exhorto els músics de tot el món a que posin la puresa del seu art al servei de la humanitat per unir els homes en un mateix vincle fraternal.[2]
- El meu violoncel és el meu millor amic, el més estimat amic.[1]
- La música, aquest meravellòs llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes.[1]
- La música fou com un mar en el qual vaig nedar com un peix petit...[1]
- La música mai no és la mateixa cosa per a mi. Cada dia hi ha quelcom de nou, fantàstic i extraordinari. Bach, com la naturalesa, és un miracle![1]
- Potser sóc el músic més vell del món... però en molts aspectes sóc un home encara jove. Això és el que vull que sigueu vosaltres: joves, joves tota la vida, i que digueu les veritats al món.[1]
- Les úniques armes que tinc per a lluitar per la justícia i contra la guerra són el meu violoncel i la meva batuta de director.[1]
- El veritable respecte per la música... consisteix a donar-li vida...[1]
Converses amb Pau Casals (1967)
modificaRecull de citacions d'en Pau Casals al llibre de Converses amb Pau Casals (records i opinions d'un músic) de Josep M. Corredor, publicat l'any 1967:[3]
- La base de les cantates és el coral, que procedeix de la cançó popular i amb el qual Bach podia assolir la més íntima comunió amb els fidels.[4]
- Per altra banda, el coral, de saba religiosa i popular alhora, és una de les grans formes musicals.[4]
- En la música és molt fàcil de fer jocs de mans i galindaines per tal de donar una impressió d’originalitat; allò difícil és deixar en una obra una marca genuïnament personal, tot i servir-se del llenguatge corrent i comprensible.[5]
- Tot és una qüestió d’equilibri, que el bon gust ha de saber controlar.[6]
- El rubato és, per ell sol, un procediment d’expressió tan natural que es podria dir que la música és, fins a un cert punt, un rubato continu.[6]
- La intuïció completa de l’obra no em ve de seguida: pressento que acabaré per captar-la tal com desitjo, però encara no he arribat a dominar-la en tota la plenitud.[7]
- Comentari de l'obra de Johann Sebastian Bach
Discurs a la seu de les Nacions Unides (1971)
modificaRecull de citacions del discurs de Pau Casals a la seu de les Nacions Unides (Nova York) el 24 d'octubre de 1971:
- (en anglès) I am a catalan. Today a province of Spain
- (en anglès) Catalonia has been the greatest nation in the world.
- Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les primeres Nacions Unides.[8][9]
- (en anglès) Catalonia has had the first parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations.
- Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Pau, Pau, Pau".[9]
- (en anglès) Birds sing when they are in the sky, they sing: "Peace, Peace, Peace".
Citacions sobre Pau Casals
modifica- Pau Casals ha sabut comprendre amb molta clarividència que el món corre un perill més gran de part dels qui toleren el mal o l'encoratgen, que dels mateixos que el cometen.[10]
- (en anglès) He perceives very clearly that the world is in greater peril from those who tolerate or encourage evil than from those who actually commit it.
Albert Einstein's tribute to Casals, 30 de març de 1953. — Albert Einstein
- El treball dels artistes... roman com a símbol de la llibertat humana, i ningú ha enriquit més notablement aquesta llibertat que Pau Casals.[10]
- Pau Casals. Escoltàvem ansiosos els seus discos, perquè així ens arribaven els ecos d’un gran missatge musical que, com tota veritable creació, portava també un clam de llibertat.[11]
- — Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista rus
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Error en el títol o la url.«». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ «Joaquim Miranda». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. Arxivat de l'original el 1373416224. [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ Corredor, Josep M. Converses amb Pau Casals (records i opinions d'un músic). Barcelona: Selecta, 1967.
- ↑ 4,0 4,1 «RodaMots - Coral». Xarxa de Mots, 13 octubre del 2003. Arxivat de l'original el 1366743506. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «RodaMots - Galindaina». Xarxa de Mots, 14 octubre del 2004. Arxivat de l'original el 1366743527. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ 6,0 6,1 «RodaMots - Rubato». Xarxa de Mots, 24 octubre del 2003. Arxivat de l'original el 1366743501. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «RodaMots - Recitat». Xarxa de Mots, 20 octubre del 2003. Arxivat de l'original el 1366743512. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Entrega de la Medalla de la Pau de l'ONU a Pau Casals». Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ 9,0 9,1 «Discurs a la Onu de Pau Casal». Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ 10,0 10,1 «Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. Arxivat de l'original el 1333309560. [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ «XXV Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1413901168. [Consulta: 28 agost 2013].