Obre el menú principal

Octavio Paz (Mixcoac, 31 de març de 1914 — Ciutat de Mèxic, 19 d'abril de 1998) fou un poeta, escriptor i diplomàtic mexicà. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1990.

Infotaula de personaOctavio Paz
Paz0.jpg
Octavio Paz
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ciutat de Mèxic
31 de març de 1914
Mort Ciutat de Mèxic
19 d'abril de 1998 (84 anys)
Ocupació Lingüista, poeta, lletrista, diplomàtic, filòsof, traductor, assagista, escriptor i polític
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

(en castellà) El lenguaje se deteriora, pero la función de los poetas es revalorizar las palabras.
  • La societat liberal es paralitzarà si deixa de ser autocrítica.[1]
(en castellà) La sociedad liberal se paralizará si deja de ser autocrítica.
  • No dic que vivim la fi de l'art; vivim la fi de la idea d'"art modern".[1]
(en castellà) No digo que vivimos el fin del arte; vivimos el fin de la idea de "arte moderno".
  • No és poeta aquell qui no ha sentit la temptació de destruir o crear un altre llenguatge.[1]
(en castellà) No es poeta aquel que no ha sentido la tentación de destruir o crear otro lenguaje.
(en castellà) No hay nada más triste que el escritor sometido al dictado del político.
  • Només la comunicació té caràcter diví.[1]
(en castellà) Sólo la comunicación tiene carácter divino.
  • Tota obra d'art és una possibilitat permanent de metamorfosi, oferida a tots els homes.[1]
(en castellà) Toda obra de arte es una posibilidad permanente de metamorfosis, ofrecida a todos los hombres.
  • Els remordiments d'Occident s'anomenen antropologia, una ciència que, com recorda Lévi-Strauss, va néixer al mateix temps que l'imperialisme europeu i que l'ha sobreviscut.[1]
(en castellà) Los remordimientos de Occidente se llaman antropología, una ciencia que, como recuerda Lévi-Strauss, nació al mismo tiempo que el imperialismo europeo y que lo ha sobrevivido.
  Tiempo nublado, 1983.

AtribuïdesModifica

  • La poesia és el punt d'intersecció entre el poder diví i la llibertat humana.[1]
(en castellà) La poesía es el punto de intersección entre el poder divino y la libertad humana.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Albaigès i Olivart, Josep M.; Hipólito, M. Dolors. Un Siglo de citas. Barcelona: Planeta, 1999. ISBN 9788408017325.