Neró
emperador romà
Neró Claudi Cèsar August Germànic [Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus] conegut com Neró (Anzio, 15 de desembre de 37 — prop de Roma, 9 de juny de 68) fou el darrer emperador de Roma de la dinastia julio-clàudia (54-68 dC). Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d'Agripina, el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l'emperador Claudi (que s'havia casat amb Agripina) i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar.
Bust de Neró | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Àntium (Itàlia), 15 de desembre de 37 dC |
Mort |
Roma, 9 de juny de 68 dC (30 anys) |
Ocupació | Poeta, polític, militar i músic |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions
modificaVides dels dotze Cèsars. Neró
modificaRecull de citacions de Neró documentades per Suetoni en la sèrie de llibres Vides dels Dotze Cèsars (De Vitis Caesarum):[1]
- Tant de bo, no sabés escriure![1]
- (en llatí) Quam vellem, nescire litteras.
- Resposta que donà quan se li va demanar signar la setència de mort d'un condemnat
- Només els grecs saben escoltar, només ells són dignes del meu art.[1]
- (en llatí) Solos scire audire Graecos solosque se et studiis suis dignos ait.
- Cita que digué despres de ser elogiat per delegats grecs
- (en llatí) Qualis artifex pereo!
- Cita que digué abans de suicidar-se amb l'ajuda del seu llibert Epafrodit el 9 de juny de 68
- Massa tard. Això sí que és fidelitat.[1]
- (en llatí) Sero. Haec est fides.
- Cita que digué a un centurió que havia vingut suposadament en ajuda seva, pocs instants abans de morir (9 de juny de 68). Sol apuntar-se que té un sentit irònic