Neró

emperador romà

Neró Claudi Cèsar August Germànic [Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus] conegut com Neró (Anzio, 15 de desembre de 37 — prop de Roma, 9 de juny de 68) fou el darrer emperador de Roma de la dinastia julio-clàudia (54-68 dC). Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d'Agripina, el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l'emperador Claudi (que s'havia casat amb Agripina) i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar.

Infotaula de personaNeró
Bust de Neró
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Àntium (Itàlia)
15 de desembre de 37 dC
Mort Roma
9 de juny de 68 dC (30 anys)
Ocupació Poeta, polític, militar i músic
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

Vides dels dotze Cèsars. Neró

modifica

Recull de citacions de Neró documentades per Suetoni en la sèrie de llibres Vides dels Dotze Cèsars (De Vitis Caesarum):[1]

  • Tant de bo, no sabés escriure![1]
(en llatí) Quam vellem, nescire litteras.
Resposta que donà quan se li va demanar signar la setència de mort d'un condemnat
  • Només els grecs saben escoltar, només ells són dignes del meu art.[1]
(en llatí) Solos scire audire Graecos solosque se et studiis suis dignos ait.
Cita que digué despres de ser elogiat per delegats grecs
(en llatí) Qualis artifex pereo!
Cita que digué abans de suicidar-se amb l'ajuda del seu llibert Epafrodit el 9 de juny de 68
  • Massa tard. Això sí que és fidelitat.[1]
(en llatí) Sero. Haec est fides.
Cita que digué a un centurió que havia vingut suposadament en ajuda seva, pocs instants abans de morir (9 de juny de 68). Sol apuntar-se que té un sentit irònic

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Suetoni. Neró. Barcelona: La Magrana, 1998. ISBN 8482641042.