Murasaki Shikibu
escriptora japonesa de l'antiguitat
Murasaki Shikibu (japonès: 紫 式部; c. 973 – c. 1014 or 1025) va ser una escriptora japonesa. Com a autora d'un diari i de la novel·la Genji Monogatari va ser pionera de la literatura japonesa i del gènere de la novel·la.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Heian-kyō, dècada del 970 |
| Mort |
Heian-kyō, segle XI |
| Ocupació | Dama de companyia, novel·lista, poetessa, escriptora, diarista, filòsofa i guionista de cinema |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- A mesura que avança la tardor, la residència de Tsuchi-mikado va prenent un aspecte tan agradable que no sabria com explicar-ho.[1]
Murasaki-Shikibu. Diari (Nikki), 1008 d.C.
- Tornant de les cambres de la senyora, dono un cop d'ull per la porta de la dama Ben no Saishô: és l'hora en què fa la migdiada. Damunt de vestits de color lapislàtzuli, àster malva i d'altres, s'hi ha deixat anar un sobretot vermell fosc, d'una brillantor meravellosa, que li cobreix el rostre; amb el cap recolzat en una capsa d'escrivania, el dibuix del seu front és d'una delicadesa exquisida. Em fa pensar en aquestes nobles damisel·les que veiem representades en les pintures, per això enretiro la tela que li tapa la boca, i exclamo: "¡Em feu pensar en l'heroïna d'alguna història!", ella alça la vista: "¡Actueu com una boja! ¿Creieu que està bé despertar així, sense contemplacions, algú que dorm?", diu, i el rubor que envaeix el seu rostre lleugerament alçat la fa encara més seductora.[2]
- Murasaki-Shikibu. Diari (Nikki), 1008 d.C.
- Per rejovenir-me
- de rosada de crisantems
- humitejant-me'n la màniga
- a la mestressa de les flors
- els mil anys li confiaré
- En el mateix moment que amb aquest poema em disposo a tornar-li el detall, em diuen que la missatgera ja se n'ha tornat allà baix, i aleshores ho haig de deixar córrer.[3]
- Murasaki-Shikibu. Diari (Nikki), 1008 d.C.
- La blancor immaculada que regna al voltant de la senyora fa destacar per contrast l'aspecte de les seves dones, talment que les cabelleres semblen esbossos a la tinta obra d'un hàbil pintor.[4]
- Murasaki-Shikibu. Diari (Nikki), 1008 d.C.
- Jo, que he vsicut sense haver gaudit mai, en cap assumpte, del més petit episodi que hagi valgut la pena recordar, no tinc l'avenir ni de bon tros assegurat, pensament que no sé com treure'm del cap, si no és sumint-me en la desesperació.[5]
- Murasaki-Shikibu. Diari (Nikki), 1008 d.C.
- Veient La història del príncep Genji que és allà, al davant de la senyora, monsenyor es lliura a les seves facècies habituals i, embalat, escriu en un paper estès sota unes prunes:
- Coneixent la fama
- del vostre sabor picant
- qualsevol que us vegi
- no sabria sense collir-vos
- continuar el seu camí em sembla
- A la qual cosa responc:
- Ningú que jo sàpiga
- encara no m'ha collit
- llavors qui doncs ha pogut
- atrevir-se a parlar
- del meu sabor picant[6]
- Murasaki-Shikibu. Diari (Nikki), 1008 d.C.
Referències
modifica- ↑ Murasaki-Shikibu, 1990, p. 9.
- ↑ Murasaki-Shikibu, 1990, p. 35.
- ↑ Murasaki-Shikibu, 1990, p. 36.
- ↑ Murasaki-Shikibu, 1990, p. 44.
- ↑ Murasaki-Shikibu, 1990, p. 93.
- ↑ Murasaki-Shikibu, 1990, p. 101.
Bibliografia
modifica- Murasaki-Shikibu. Diari (Nikki). Traducció: Farreny i Sistac, Dolors. Edicions de l'Eixample, 1990, p. 108. ISBN 84-86279-22-4.