Mary Nash
historiadora irlandesa
Mary Nash (Limerick, 1947) és una historiadora irlandesa que resideix a Catalunya. Especialitzada en la història de les dones, el feminisme i els estudis de gènere, ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla al treball President Macià.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Limerick (Irlanda), 1947 (76/77 anys) |
| Ocupació | Historiadora, professora d'universitat i escriptora |
 | |
Citacions
modifica- El que jo mantinc és que hi ha mecanismes de control social i informal, mecanismes culturals, pautes de valors culturals, models de gènere, models de feminitat i de masculinitat que reforcen els models i que condicionen tant a homes com a dones.[1]
- (en castellà) Lo que yo mantengo es que hay mecanismos de control social e informal, mecanismos culturales, pautas de valores culturales, modelos de género, modelos de femineidad y de masculinidad que refuerzan los modelos y que condicionan tanto a hombres como mujeres.
Entrevista a Al margen, 1999.
- Entenc que aquestes situacions de guerra o de conflictivitat social permeten el que jo anomeno l'aprenentatge social de les dones, a partir de l'experiència de vida, no a partir del discurs polític o la ideologia que pot marcar.[1]
- (en castellà) Entiendo que estas situaciones de guerra o de conflictividad social permiten lo que yo llamo el aprendizaje social de las mujeres, a partir de la experiencia de vida, no a partir del discurso político o la ideología que puede marcar.
- Entrevista a Al margen, 1999.
- Aquelles dones van ser milicianes, educadores, sanitàries i, sobretot, van lluitar a la rereguarda per aconseguir la supervivència quotidiana en unes condicions molt dures.[2]
- (en castellà) Aquellas mujeres fueron milicianas, educadoras, sanitarias y, sobre todo, lucharon en la retaguardia para conseguir la supervivencia cotidiana en unas condiciones muy duras.
- Article al diari El País, 31 de març de 2001.
- En referència al paper de les dónes durant la Guerra Civil Espanyola
- En els setanta s'interpretaven els textos al peu de la lletra, sense diferenciar la retòrica dels mateixos, del que era real.[2]
- (en castellà) En los setenta se interpretaban los textos al pie de la letra, sin diferenciar la retórica de los mismos, de lo que era real.
- Article al diari El País, 31 de març de 2001.
- En referència a les diferents línies d'investigació històrica
- Entrevista a la revista L'Avenç, Gener de 2003.
- El que cal reconèixer és la diversitat de camins i d'estratègies que tenen les dones.[4]
- (en castellà) Lo que hay que reconocer es esa diversidad de caminos y de estrategias que tienen las mujeres.
- Article al diari El País, 2 d'octubre de 2004.
- [la violència de gènere]. El repte és anar més enllà de la llei i plantejar quins són els valors socials i culturals de la imatge que tenim de la dona.[4]
- (en castellà) la violencia de género. El reto es ir más allá de la ley y plantear cuáles son los valores sociales y culturales de la imagen que tenemos de la mujer.
- Article al diari El País, 2 d'octubre de 2004.
- En referència a les mancances de la Llei sobre la violència de gènere
- El despertament feminista a Catalunya va sorgir com a resposta a la dictadura de Franco per la carència de llibertats polítiques i contra la discriminació misògina del règim.[5]
- Al llibre Dones en transició. De la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la Transició, 2007.
- Escrit per Mary Nash al seu llibre; extracte de la pàgina web Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
- El moviment de les dones occidentals ha imposat un model determinat que es regeix amb uns esquemes i uns valors que no han de ser compartits per les dones que viuen en altres parts del món.[4]
- (en castellà) El movimiento de mujeres occidentales ha impuesto un modelo determinado que se rige con unos esquemas y unos valores que no tienen que ser compartidos por las mujeres que viven en otras partes del mundo.
- Article al diari El País, 2 d'octubre de 2004.
- En referència al paper de les dones del Tercer Món i el feminisme des d'una òptica occidental
- El gran repte per a la igualtat plena entre homes i dones és la transformació de les mentalitats dels valors culturals.[6]
- (en castellà) El gran reto para la igualdad plena entre hombres y mujeres es la transformación de las mentalidades de los valores culturales.
- Article al Diario Independiente de Asturias, 5 d'octubre de 2010.
- Els feminismes no estan caducs, el que passa és que dones i homes fan usos diferents d'aquests feminismes depenent de cada situació.[6]
- (en castellà) Los feminismos no están caducos, lo que ocurre es que las mujeres y los hombres hacen usos diferentes de esos feminismos dependiendo de cada situación.
- Article al Diario Independiente de Asturias, 5 d'octubre de 2010.
- A nivell mundial s'està posant de manifest un problema gravíssim: el de la feminització de la pobresa.[7]
- Entrevista al diari El Nacional, 7 de març de 2016.
- Sempre hi ha hagut molts tipus de feminisme. Ja a principis del segle XX hi havia un feminisme anarquista, un feminisme cristià, un feminisme liberal... I això és bo. Això és la riquesa del feminisme.[7]
- Entrevista al diari El Nacional, 7 de març de 2016.
Citacions sobre Mary Nash
modifica- Nash afirma [...]: la premsa va contribuir a generar un discurs discriminador, invisibilitzant l'immigrant i homogeneïtzant la diversitat d'orígens, creences religions, projectes, etc., del col·lectiu immigrant, induint a pràctiques socials discriminatòries de subalternitat.[8]
- (en castellà) Nash afirma [...]: la prensa contribuyó a generar un discurso discriminador, invisibilizando al inmigrante y homogeneizando la diversidad de orígenes, creencias religiones, proyectos, etc., del colectivo inmigrante, induciendo a prácticas sociales discriminatorias de subalternidad.
- Ressenya a la Revista Latina de Comunicación Social, 2005.
- Ressenya del llibre Inmigrantes en nuestro espejo: inmigración y discurso periodístico en la prensa española, sobre l'autora Mary Nash
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 O'Connell, Viviana «Mary Nash y las mujeres ante la historia». al margen, (1999) [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Bono, Ferran «Anónimas y fundamentales». El País, (31-03-2001) [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ Carmaniu, 2003, p. 8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Intxausti, Aurora «Mary Nash reivindica el papel de la mujer en el Tercer Mundo». El País, (02-10-2004) [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ «Temps i espais de memòria: El moviment social del feminisme i la consecució de drets a la Transició». El Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya, (11 decembre 2013) [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 «De la resistencia a la legitimidad del feminismo». Diario Independiente de Asturias, (05-10-2010) [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 Nerin, Gustau «Mary Nash: "Les dones encara hem d'avançar molt, en alguns aspectes"». El Nacional, (07-03-2016) [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ Ardèvol Abreu, Alberto. «Inmigrantes en nuestro espejo: inmigración y discurso periodístico en la prensa española (Reseña)» (en castellà). Revista Latina de Comunicación Social. Arxivat de l'original el 1525794194. [Consulta: 22 octubre 2016].
Bibliografia
modifica- Carmaniu, Xavier «Entrevista amb Mary Nash». L'Avenç: Revista de història i cultura, Núm. 276, (2003), pàg. 8-9.