Lucreci
poeta i filòsof romà
Lucreci [Titus Lucretius Carus] (Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un poeta i filòsof llatí.
Manuscrit del La Naturalesa de les coses de Lucreci | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Pompeia (Itàlia), 94 aC |
Mort |
Roma, 55 aC (38/39 anys) |
Ocupació | Poeta, filòsof i escriptor |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions
modificaLa Naturalesa de les coses
modificaRecull de citacions de les De la natura de les coses (De rerum natura) publicades per Lucreci en el segle I aC:
- Res no torna al no-res.[1]
- (en llatí) Haud redit ad nilum res ulla.
- La Naturalesa de les coses. Llibre I.
- (en llatí) Religio peperit scelerosa atque impia facta.
- La Naturalesa de les coses. Llibre I.
- Mai cap cosa no fou engendrada del no-res per obra divina.[1]
- (en llatí) Nullam rem e nilo gigni divinitus umquam.
- La Naturalesa de les coses. Llibre I.
- El divinal plaer, guia de la vida.[1]
- (en llatí) Dux vitae, dia voluptas.
- La Naturalesa de les coses. Llibre II.
- Paraules d'or.[1]
- (en llatí) Aurea dicta.
- La Naturalesa de les coses. Llibre III.
- Sempre desitges el que no tens i menysprees els béns presents.[1]
- (en llatí) Semper aves quod abest, praesentia temnis.
- La Naturalesa de les coses. Llibre III.
- (en llatí) Consuetudo concinnat amorem.
- La Naturalesa de les coses. Llibre IV.
- Amb delit es trepitja allò que abans s'ha temut massa.[1]
- (en llatí) Cupide conculcatur nimis ante metutum.
- La Naturalesa de les coses. Llibre V.
- La riquesa més gran de l'home és viure parcament, amb l'esperit serè; perquè del poc mai no hi ha penúria.[1]
- (en llatí) Divitiae grandes homini sunt vivere parce aequo animo; neque enim est umquam penuria parvi.
- La Naturalesa de les coses. Llibre V.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.