Obre el menú principal

Lucreci [Titus Lucretius Carus] (Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un poeta i filòsof llatí.

Infotaula de personaLucreci
Lucretius, De rerum natura.jpg
Manuscrit del De rerum natura de Lucreci
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Pompeia
94 aC (Julià)
Mort Roma
55 aC (Julià) (38/39 anys)
Ocupació Poeta, filòsof i escriptor
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

De la natura de les cosesModifica

Recull de citacions de les De la natura de les coses (De rerum natura) publicades per Lucreci en el segle I aC:

  • Res no torna al no-res.[1]
(en llatí) Haud redit ad nilum res ulla.
  De rerum natura. Llibre I.
(en llatí) Religio peperit scelerosa atque impia facta.
  De rerum natura. Llibre I.
  • Mai cap cosa no fou engendrada del no-res per obra divina.[1]
(en llatí) Nullam rem e nilo gigni divinitus umquam.
  De rerum natura. Llibre I.
  • El divinal plaer, guia de la vida.[1]
(en llatí) Dux vitae, dia voluptas.
  De rerum natura. Llibre II.
  • Paraules d'or.[1]
(en llatí) Aurea dicta.
  De rerum natura. Llibre III.
  • Sempre desitges el que no tens i menysprees els béns presents.[1]
(en llatí) Semper aves quod abest, praesentia temnis.
  De rerum natura. Llibre III.
  • El tracte engendra l'amor, l'habitud engendra l'estimació.[1]
(en llatí) Consuetudo concinnat amorem.
  De rerum natura. Llibre IV.
  • Amb delit es trepitja allò que abans s'ha temut massa.[1]
(en llatí) Cupide conculcatur nimis ante metutum.
  De rerum natura. Llibre V.
  • La riquesa més gran de l'home és viure parcament, amb l'esperit serè; perquè del poc mai no hi ha penúria.[1]
(en llatí) Divitiae grandes homini sunt vivere parce aequo animo; neque enim est umquam penuria parvi.
  De rerum natura. Llibre V.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.